viernes, 20 de abril de 2018

Galícia (Ourense)



Galícia (Província d’Ourense/ Saínza)

En aquesta primera etapa del viatge estic acompanyat de tres dones, na Bel (ma mare), n’Aina (companya de feina) i na Carmeta (antiga veïnada de Valldemossa-
A les 9:10 hores s’enlaira l’avió de Vueling de l’aeroport de Palma amb destinació a Santiago de Compostel·la, amb una durada aproximada d’1 hora i 45 minuts, i amb una trajectòria de vol agradable amb unes condicions meteorològiques de relativa calma. 
N’Aina fa temps que està cercant per internet una caseta per comprar per les terrres de Xunqueira de Ambia, ja que somia retirar-se en un lloc tranquil. Com que aquestes contrades estan molt deprimides econòmicament, quan la gent local se n’entem que qualcú mostra interès per les propietats en venda, els genera un rebombori que s’escampa per totes les castes socials. Tota aquesta alteració sanguínia en temps de primavera ocasiona sovint aldarulls i disputes entre venedors. 

Aquesta primera etapa del viatge està configurada perquè n’Aina ha concertat una trobada amb na Marisa, propietària d’una vella casa al llogaret de Sobradelo. -Durant el trajecte aeri faig menció que tal vegada la gent de la comarca estarà vestida amb les millors gales i pentinada i maquillada per l’ocasió especial a l’espera de la nostra arribada i possiblement els locals sostindran una pancarta anunciant “Bienvenido Mr. Marxal”.-

Sobradelo resulta ser no només un poble petit, sinó deshabitat, amagat i arraconat sota un turonet amb vistes a la llacuna que configuren les comarques de Allariz, Xunqueira i Sandiás, entre d’altres. La decadència de l’indret, l’estat d’abandó i mig en runes del poble, i la soledat regnant fan desistir a la compradora d’aquesta opció, sota la incredulitat de na Marisa i la comparsa dels veïnats que veuen passar de costat la pluja de milions de terres llunyanes. -“El plan Marxal ha fracassat”-



Però si Sobradelo està desolat, Saínza que és el poble on hem llogat la casa d’airbnb propietat de n’Olga i en Perfecto, resulta ser acollidor i reconfortant i no només per bellesa natura que l’envolta, sinó també per la gent local, escassa però existent, que el manté encara palpitant. 



Saínza és com un viatge en el temps, on no hi ha hagut desenvolupament urbanístic, on la gent local encara transita en bicicleta per les carreteres i els camins i on s’han preservat moltes cases amb caràcter històric. 

Saínza conserva una singular activitat econòmica basada en la agricultura i ramaderia i que genera altres llocs de feina. Saínza és com un cor emergent dins una mar de devastació. Un dels llocs que mereix una visita obligada és el Forn de llenya de Saínza que continua fent uns pans, coques dolces i empanades per xuclar-se els dits.

Forn

 Camins de Saínza

 Mega empanada: 13 euros

Però la comarca d’Ourense es caracteritza per la qualitat del seus productes, i així ho podeu comprovar arribant al Concello  de Lalín, concretament al llogaret de Noceda, on podeu visitar el fumeiro artesanal de la carnisseria de Maria Castro i també la formatgeria del Pazo de Arzuxao, que produeix l’arxiconegut formatge de tetilla entre altres productes. També podeu pegar un bot al poble de Silleda els dimarts al matí, on podeu visitar la subhasta de bestiar més important de Galícia, mentre assaboriu el pop en les pulpeiras locals!

Fumeiro

 Pulpeira

Formatgeria

Ourense amaga un secret espiritual singular i sorprenent al mateix temps, estic parlant del monestir budista de Chu Sup Tsang. L’interior del monestir, regentat per monges, es trasllada al mític orient, terra de budes, lames, estupes i Gompes. Chu Sup Tsang organitza visites guiades cada divendres així com a tallers d’introducció al budisme tots els caps de setmanes.

 Temple budista

 Camí cap al monastir

Acabam la jornada de tres dies un dijous vespre a un hotel aeroport de la ciutat de Santiago de Compostel·la, fent el darrer sopar al Restaurant Armando Blanco també conegut, com la Casa de las Tortillas, i com si fos la celebració del Dijous Sant, faig cloenda d’aquesta primera etapa del viatge per les terres d’Ourense acomiadant a na Bel i n’Aina que demà parteixen cap a Mallorca.

domingo, 8 de abril de 2018

Santo da Serra


Santo da Serra (Orient madeirense)

A l’extrem oriental de l’illa de Madeira s’ubica a 660 metres sobre el nivell de la mar el llogaret de Santo da Serra que serà l’última etapa del nostre trajecte per l’illa de Madeira.

Pel camí cap a la vila de Santo da Serra decidim fer aturada a la localitat de Santana caracteritzada per conservar les cases de teulada de palla i també per disposar d’un telefèric que descendeix abruptament per una vessant empinada de la muntanya cap a la Fajâ da Rocha do Navio. Fetes les visites obligades, i per compensar les pèrdues calorífiques de la jornada intensa decidim dinar un bon cabrit al forn i un bacallà amb broa (farina de blat de moro) i degustar els brous locals (un vi blanc i un altra negre) al restaurant local i acollidor de Cantinho da Serra, que complaurà els paladars refinats.

Pujada al telefèric

Baixant a la fajâ

Fajâ da Rocha do Navio

Fajâ da Rocha do Navio

Cantinho da Serra: Restaurant


Casa Juaninha és la triada per romandre els dos darrers vespres. La Casa Juaninha és una casa històrica reformada exteriorment però que interiorment conserva la estructura de fusta de l’any de construcció, així com tot el mobiliari i la vestimenta de mitjans del segle XX. Ara bé, la característica més importat de la Casa Juaninha és el cheiro o olor característic de les parets gruixades i de la fusta envellida, així com la història que rossega. –“En Marc comenta que se sembla a un olor a encens d’església”.

Casa Juaninha


Santo da Serra és una població que podria passar desapercebuda pels turistes ja que no disposa de cap atracció destacable als ulls dels forans, però aquesta percepció inicial no s’adaptaria a la realitat per a aquells que volen integrar-se dins una societat que encara no acaba de ser “estragada” o pervertida pel mercadeig turístic. Santo da Serra és una destinació fabulosa per integrar-se i conèixer la vida real de Madeira.

Santo da Serra acull un dels mercats dominicals més important de l’illa, on es reuneixen els pagesos, ramaders, formatgers i peixaters que venen de totes les contrades i exhibeixen els seus productes artesanals de gran qualitat a preus econòmics. -Madeira resulta barata si sabeu triar els llocs adequats-.

Mercat de vespre de Santo da Serra

Bolo de Caco: típic madeirense pels carrers de Santo da Serra

Però Santo da Serra és també la seva gent, i alguns dels personatges que resulten més suggestius de conèixer són:

-      El Senyor Aire, talhante o carnisser de Santo da Serra que a part de gestionar el Talho Dos Amigos o Carnisseria Dels Amics, regenta un “Txoko” o Local social on poder torrar l’espeta preparada al moment. Si menjar una espetada (plat típic madeirense) pot reportar desembutxacar més de 30 euros per persona en qualsevol restaurant turístic i de qualitat dubtosa, l’espetada al Talho Dos Amigos costaria uns 8 euros per cap (vi i sidra inclosa per persona). -Apa, qualitat, quantitat i preu!-

Aire fent l'espetada

Fent l'espetada

Aire amb els "espetos"


-      El Senyor António, net de Domingo de Ornelas, fundador de la sidreria de producció local ubicada a la carretera Santo António da Serra, 473. El senhor António, continuant la saga familiar, elabora i serveix sidra natural als locals i viatgers que decideixen fer-li visita. La part inferior de la casa familiar és una vetusta taberna anomenda Sidreria and Company encara que no disposi de cap rètol exterior de senyalització. El local de n’Antonio no presenta grans pretensions decoratives, però el flaire de saudade o enyorança que desprèn el fa entranyable.



Celler de n'António

Entrada a la Sidreria

Sidreria

Propaganda de Sidra


Santo da Serra és també una ubicació idònia per aquells que vulguin transitar per la vora de la levada do Caldeirâo Verde, que sense la massificació turística de la levada das 25 Fontes s’endinsa per el bosc de laurisilva,  s’acosta per penya-segats amb les vistes més fotogèniques i espectaculars de Madeira i travessa 4 túnels picats a mà, la qual la fa encara més significant. L’inici de la Levada comença a la Casa Queimada on trobareu un aparcament ample per deixar el vostre cotxe i les indicacions necessàries per iniciar el trajecte.

Levada de Caldeirâo Verde

Entrada túnel

Túnel

Levada

Levada

Casa Queimada


Acabam el nostre periple de 10 dies per Madeira amb una melangia continguda, fent memòria dels daltabaixos viscuts i acomiadar-nos amb tristesa del nostre company Artur, madeirense d’origen, i que ens va acompanyar alegrament els darrers 4 dies.

Dani, Artur, Josep i Marc


Madeira és un viatge que atrapa, que no deixa indiferent a ningú, i que mereix una visita més prolongada que 10 dies. Deixam enrere Madeira amb el vol de Easy Jet pensant ja en la pròxima visita i recordant que encara ens faltaria descobrir l’illa de Porto Santo, les Illes Desertes així com altres viles i racons.

jueves, 5 de abril de 2018

Lombo Queimado (Occident madeirense)


Lombo Queimado (Occident madeirense)

A l’extrem occidental de l’illa de Madeira s’alça el llogaret de Lombo Queimado caracteritzat per no tenir un nucli urbà compacte sinó un conjunt de cases espargides per la vessant de la muntanya amb una carretera sinuosa i empinada que l’atravessa i passa al costat d’una venda que fa de taberna, botigueta de queviures i correus postals. -Són els denominats pobles primogènits, i me fan recordar fora vila eivissenca com la localitat de Santa Agnès de Corona- A més, des de Lombo Queimado es pot agafar la ruta pedestre de la costa occidental a través de la Levada Nova.

Casa tradicional de Lombo Queimado amb la vista a la mar

Levada Nova

Levada Nova

Levada Nova

Fem aturada per 4 vespres a la Casa das Marias orientada cap a l’oceà atlàntic, temps que pot semblar més que suficient però que realment no presta per descobrir tots els paisatges suggestius, racons singulars i conèixer la gent càlida que acull al turista sense perjudicis ni interessos predeterminats.
Casa das Marias

Des de Lombo Queimado decidim fer ruta pels voltants, i vet aquí les sorpreses que trobam dins un radi quilomètric raonable:

-      Levada das 25 Fontes i levada do Risco.

És l’excursió més famoses de l’illa de Madeira, i tal és el renom que en dies clars i càlids poden transitar-la innumerables grups de turistes que paguen quantitats astronòmiques per l’assistència rebuda, a part es juntarien els viatgers independents i altra gent local. La levada das 25 Fontes la compararia com la Preikestolen de Noruega, per la seva fama, per la seva dificultat i per la seva perillositat! Cal dir que tant el camí a la vora de la levada juntament amb les quedas o cachoeiras fan del camí una jornada especial i de difícil oblit.

Levada do Risco

Levada das 25 fontes

Levada das 25 fontes

-      Far i mirador de Ponta do Pargo

Una de les visites més engrescadores del lloc, és el far de Ponta do Pargo que s’alça com el més alt de Portugal en relació al nivell del mar i encara està regentat per dues famílies de farers encarregats pel seu correcte funcionament amb la funció d’orientar els vaixells que naveguen per la costa escarpada madeirense. -Imaginar-vos les terribles jornades tempestuoses que es divisen des d’aquesta punta illenca.-

Si visiteu el far el dijous podreu pujar fins al fanal i la visita vos resultarà grata i bastant didàctica. -Sempre he pensat que en una vida passada formava part de la brigada de farers nacional, i m’encarregava de lidiar les tempestats per evitar tragèdies marítimes-

L’aïllament dels farers de Ponta do Largo queda palesa quan observes que fan una vida de quasi autosuficiència del món exterior, i per això, a part de les seves nobles tasques, es dediquen al cultiu d’hortalisses i la cria d’animals.

Far Ponta do Pargo: cultiu de faves



-      Telefèric d’Achada da Cruz.

El viatge a Madeira valdria la pena només per visitar la Fajâ d’Achada da Cruz. Dissortadament i a diferència de la Fajâ dos Padres (Cabo Giraô), els agricultors han abandonat els seus correus i han transformat les seves barraques en cases de residència secundària sense gaires pretensions, ara bé, la baixada en telefèric fins a la Fajâ no deixa indiferent a ningú, més bé, pot provocar estat de pànic i angoixa per la forta pendent i poca estabilitat de les instal·lacions. La Fajâ queda atrapada entre una mar brava i els penya-segats de les muntanyes i està banyada per les cascades que cauen al buit. La majestuositat natural la fan mereixedora de qualque escena de les pel·lícula de Jurasic Park dirigides per Steven Spielberg.

Carrers de la Fajâ



Fajâ

Baixada a la Fajâ

Vista des del telefèric

Vista des del telefèric

-      La Paderia Rodripan de Santa Maria Madalena

Pot ser una estupidesa per a molts, però aquest forn tradicional gestionat per persones locals i regentat per velhotas, fan una aturada obligatòria per aquell que vulguin redescobrir una Madeira no turística. Disposen de pastissos dolços i salats que faran llepar els dits a més d’un per 65 cèntim d’euro. Aquest forn és una bona elecció per comprar el típic bolo de mel madeirense.

Forn

Velhotas

Velhotas

Porto Moniz i Ribeira da Janela: 

Són dues poblacions marítimes de gran bellesa natural, que si bé, mereix unes hores de dedicació.