miércoles, 27 de octubre de 2010

Asturies- Galícia


Dia 27 d’octubre de 2010

Ahir vaig fer el periple asturià, les quals es troben connectades en bus amb freqüències continuades (cada 10 minuts) i directes (durada: 25 minuts), una avantatge per aquells que no vulguin agafar cotxe de lloguer...

Avilès: Ciutat originàriament portuària relegada a tercera categoria, industrial i poc a oferir al visitant, bé, excepte que disposa d’un centre històric agradable amb visita guiada programada per Informació Turística. Mirau si trobau la imatge de la monstruosa... us agradarà, al igual que la plaça del mercat (única!!!).

Gijón o Xixón: Ciutat dinàmica, oberta al turisme, amb moltes activitats recomanades (volta en bici; visites històriques amb audioguies, jardí botànics, museus, platges.....) llàstima que el centre històric “cimadevilla” només conserva poca arquitectura amb valor històric. Us recoman la “Gijón Card” que us permetrà reduir el cost econòmic de la vostra estada a Xixón.  Visita recomanada: Museu de la industria minera o siderúrgica... llàstima que no vaig tenir temps d’anar-hi però prometia.

Oviedo o “la vetusta”: la ciutat on “Clarín” es va inspirar per escriure “La Regenta” disposa d’una arquitectura més noble i de nombrosos monuments a visitar... però en la Oficina de Turisme la informació que us proporcionarà es bastat decadent, almanco, en comparació amb Xixón.

Bé... destacar tres aspectes:

-         Un asturià se sent molt orgullós de la seva terra, i en especial de la seva gastronomia “Les faves” o “La Sidra” o multitut de plats més... però amb un  toc d’atenció....... duc 4 hores fent la digestió del plat de faves..... uffff... me sent pesat.
-         El periple asturià està densament poblat i industrialitzat.... per tant, res de ciutats romàntiques perdudes darrere dels “Picos d’Europa”
-         Hi ha un intent per part de les autoritats locals i autonòmiques de recuperar l’idioma “bable”. Així per exemple la informació administrativa (exemple: senyals d’ubicació, informació en els busos urbans o anuncis en els mitjans de comunicació públic) ho trobareu en bable.... endavant per la recuperació de les senyes identitàries pròpies asturianes. Ara bé, m’entristeix pensar que encara existeixen elements amb la societat política mallorquina que fan demagògia amb el català, no reconeixent la unitat de la llengua, amb un intent de rapinyar 4 vots .... Per tots aquest indesitjables els he dic: Mallorca té una llengua viva fruit de l’ús ininterromput de generacions, un català dolç que enamora als nousvinguts i se sustenta orgullosament pels mallorquins. Cada intent de denigrar-la (Ex: nous intents de eliminar la Llei de Normalització Lingüística segons declaracions radiofòniques d’un home que ha fracassat culturalment i que no mereix càrrec de president), reforça el meu sentiment gloriós mallorquí i m’empeny a continuar lluitant per la mateixa causa que ho fan els asturians.... (Viva el Asturianu i visca Mallorca).



sábado, 23 de octubre de 2010

fe d'errades

La forma escrita correcta de la població hongaresa de "Gÿor" és Györ....
El nom hongarès de "restaurant" és "Étterem"
Disculpau les molèsties....

viernes, 22 de octubre de 2010

Gÿor


Dia 22 d’octubre de 2010

Temperatura:  10/11 graus diürna
Temps segons la finestra del hotel: bastant acceptable “sol”.

Sortim amb tren des de Budapest a Gÿor (Nord oest de Hongria)... Alerta si viatjau en aquest mitjà de transport perquè es revisa acuradament que agafeu el vagó i seient correcte. (adjunt foto de referència per facilitar la traducció: “Kocsi= vagó” i “hely= nombre de seient).

A l’estació central hi ha unes gitanes que semblen revisores de tren (per les seves vestimentes) i se n’encarreguen de guiar-te a l’andana “correcte o no”, això sí “pagando serás feliz”.... molta cura!!!!

Gÿor te unes contradiccions que la fan atractiva:

Per una banda, hi ha un centre històric molt bé conservat, amb carrers empedrats i arquitectura típica de l’Europa Central (amb els serveis turístics a l’alçada de l’indret; en aquest sentit us recoman l’Éderrem “Restaurant” que fa cap de cantó de la plaça principal “Széchenyi Ter” Excel·lent qualitat a preus ridículs: per cada plat podrien menjar dues persones, no demaneu massa). Adjunt foto diürna.

Per altra banda, és contraposa amb la cara més nefasta de l’època comunista, ja que més enllà de l’estació ferroviària s’estén una xarxa de blocs de ciment comunistes que evidencien manca de harmonia amb la construcció tradicional.

Gÿor mereix que la dediqueu un dia sencer per les sorpreses a descobrir. Destacaria per exemple el parc aquàtic termal (amb tobogans, piscines amb corrents fortes, piscines ubicades en cambres fosques amb el sostre estrellat que conviden a la relaxació, piscines exteriors i interiors, circuits, saunes, etc, etc, etc...) Recordau que aquí les aigües son termals a temperatura de 36 o més graus.

A 20 km de Gÿor també trobareu l’abadia de Pannonhalma (Declarat Patrimoni Mundial per la Unesco).... on una cinquantena de monjos benedictins (amb les regles de “ora et labora”) desenvolupen les seves funcions dedicades a l’ensenyança dels escolars. Nota: el vídeo introductori ho tenen en moltes llengües com per exemple el portuguès... però no en el idioma que empram la majoria de mallorquins a nivell internacional, és a dir, el castellà...  La seva biblioteca destaca per la seva grandària i per les incalculables obres existents en els seus prestatges i que em varen reconduir en pensament a les escenes de la pel·lícula “El nom de la Rosa” d’Umberto Ecco.

Per arribar en bus a l’abadia heu de prendre l’autobús de l’andana número 11 de Gÿor, que té una freqüència de 30 minuts... durada del trajecte 40 minuts. Alguns busos aturen a la porta mateixa de l’abadia i altres al poble situat a la falda de la muntanya del mateix nom que l’abadia, on hi ha uns 15 minuts de camí fins arribar a dalt de tot (no hi ha pèrdua).

PD: Pannonhalma traduit de l'hongarès vol dir  "Muntanya de Panonia", recordant que Panonia era unes de les provincies fronteres de l’imperi romà.

Bé... demà tornam a Bratislava en bus (andana 2, 8.30 hores) per agafar el vol de tornada a Mallorca a les 20 hores... esper que hagueu tengut unes bones lectures i us hagi servit per programar el vostre viatge... adéu.


jueves, 21 de octubre de 2010

Només Budapest


Dia 21 d’octubre de 2010
Dia perfecte, bon temps en general, això sí amb força fred, o sigui la meva idea de fer l’Europa de l’Est en bicicleta quedarà relegada en època estival.
Ahir va ser un dia de situació i avui d’admiració, i és que Budapest atrau a molta gent i sense dubte puc afirmar que és la ciutat més atraient de les que conec de l’Europa Central.
Tot un símbol d’arquitectural neoclàssica, amb els palaus, museus, òperes, edificis governatius, i habitatges en general. No cap dubte que és una ciutat imperial... i la seva gent molt agradable, sempre que pot intenta mantenir conversació (com també passa a Pèrsia) i saber de la teva estància en la seva ciutat...
Els restaurants Étkezdes donen la talla amb bona nota (relació qualitat- preu) i els banys termals hi ha innumerables... tants que ja no tenc ganes de relaxar-me a cap sauna més (us adjunt foto de les Termes de Széchenyi).
Avui dia farcit: termes, òpera, parlament, mercat i passeig en general..... i per cert... hem estat a la pastisseria “Angelika”, uff... si podeu triar, dirigiu-vos al cafè Gerbeaud, guanya amb creixos a qualsevol altre.
Si us apartau de les zones cèntriques turístiques trobareu (al manco en Pest) a part d’una arquitectura igual d’esplèndida, la vertadera forma de ser i viure dels hongaresos (amb les seves botigues de sempre, restaurants locals, temples religiosos “sinagogues, esglésies, etc...” i cap o pocs turistes.
Us adjunt un parell de fotos perquè us faceu una idea.....



miércoles, 20 de octubre de 2010

Bratislava- Budapest


Dia 20 d’octubre de2010
Vetllat tota la matinada com sempre em succeeix el primer dia de viatge, m’he aixecat devers les 7.30. Un cop deixondit dels primers minuts, netejat i vestit he iniciat les meves ventures per la ciutat.
Amb un tel de niguls que impedeix una radiació solar típica mediterrània, o sigui, ennigulat i dia tristot he decidit visitar els quatre monuments més importants, la relació dels quals podeu trobar en qualsevol guia turística.
Bratislava pretén sortir del forat comunista intentant donar un aire innovador i de caire europeo (ehem ehem,,,,) o americanat... bé en poques paraules rebutjar el passat i adoptar el “modus vivendi” globalitzat. Crec des del meu entendre que la destroça de barris històrics per part del sistema comunista és molt difícil d’esborrar (vet aquí una foto de la catedral amb la via circulatòria aferrada o encara carrers sense mans de pintura), però esborrar les tradicions històriques eslovaques amb locals lluminosos i sorollosos, amb restaurants de pizzes, hamburgueses i la resta de junk food, no és la solució. Cal un altre Ludovít Stúr, polític inspirador del nacionalisme eslovac, que promogui valors i tradicions...
Una xinesa cercava orientació per Bratislava i se m’ha aferrat com si jo fos el gran rabí, i parlant de cultura jueva.... no queda absolutament rest de l’antic call jueu o sigui.... decepció total.
Prenem el tren de Bratislava – Budapest (11,54 – 14, 36), un trajecte confortable amb segona categoria però compartiment propi....... i ja hi som a Budapest.
Primera visita obligada son els banys termals de Gellért (únic, recomanat aferrissadament). Se troba al districte de Buda i per arribar agafeu el tram 46 o 49....  (la mateixa advertència dels taxis de Bratislava també es fa servir a Budapest). Els banys estan decorat amb un recobriment acristallat i les parets revestides de rajoles blavenques amb medallons i altres ornamentacions com fonts, bustos, etc. Home i dones separades a la sauna i algunes piscines termals.
Passetjam pel Carrer Vaci (segons la guia plena de botigues que rememoren bells temps).... idò res de res.... tot grans firmes internacionals i restaurants orientats cap als turistes.
Acabam sopant un Tortös (pebres farcits de xucrut) i un bon pastís al cafè a Gerbeaud (tota una institució en Budapest per la seva rebosteria).... Demà, farem els nostres àpats en petits restaurants hongaresos familiars anomenat “Étkezde” (dos o tres taules), on l’abundància i qualitat està garantida i a preus competitius . Venga doncs a obrir negocis d’Étkezdes per Mallorca i oferiu de ca vostra la nostra sobrassada, el trampó o “llengo amb tàpares”.... i oferiu-les en català com aquí ho fan en hongarès, dóna més autenticitat i valor afegit.
PD: Antón Bernólak, és a dir, Pompeu Fabra eslovac, creador de la gramàtica nacional fa uns 250 anys....



martes, 19 de octubre de 2010

Inici viatge Eslovènia - Hongria

Viatgers: Daniel i Maria E.
Viatge: Palma- Bratislava- Budapest- Gyor- Bratislava- Palma
Durada: 4 dies
Època: 19 d’octubre fins al 23 d’octubre de 2010.
A les 15.50 hores surt el nostre vol cap a Bratislava “capital d’Eslovàquia”, relegada a ciutat provincial en temps de l’Estat Unificat Txecoslovac.
Abans de l’embarcament vull destacar que qualque empresari mallorquí ha invertit en un atractiu restaurant situat a la banda esquerra pujant les escales mecàniques des de la facturació de maletes. El seu nom és “Restaurant Mallorquí” i disposa de la carta de plats en català!!! Al·leluia.... manca encara sensibilitzar el seu ús entre els treballadors. Amb una ullada dels menús observ que ofereixen qualitat i categoria, i com no podia ser d’una altra manera, una cuina mediterrània però amb nous tocs moderns... Atenció... preus moderadament cars... però la relació qualiatat- preu és bona.  Hi ha menús diaris per 16 euros.
La companyia aérea triada és Ryan Air, encara que no és de les meves preferides, he de reconèixer que connecta Mallorca amb nous destins del continent Europeu, i si més no, no funciona tan malament quan se tria un dimarts a finals d’octubre on l’afluència de viatgers ha minvat considerablement en relació a l’estiu. En tot cas, haguéssim sortit amb molta puntualitat si no hagués estat per la maleïda vaga general que afecte a l’Estat jacobí i que repercuteix indiscutiblement amb la majoria de vols europeus.
Un vol sense turbulències, bastant serer , clar estar que no varem trobar niguls significants, bé sí els únics anomenats estratificats, els quals no solen crear problemes.
Arribada boja a l’aeroport, on la manca d’informació turística o indicacions d’orientació destaquen per la seva absència... almanco jo no les vaig veure...  tot plegat amb un enlluernat ombrívol que no ajuda gens a un estranger a situar-se i caaaaa...... “allá donde fueres haz lo que vieres”... varen seguir el grup compacte de gent que arribava a l’aturada de bus nº 61 i que connecta l’aeroport amb Hlavna Stanicá.... o sigui ... qualcú em pot indicar que vol dir això!!!.... Amablement unes joves que seien derrere nostre em varen aclarir que l’autobús connectava amb el centre de Bratislava i que Hlavna Stanica volia dir Estació Central de Trens.... Dakujem “gràcies” nines!.
Mes alleugerits dins el mitjà de locomoció correcte me n’entem que no havia comprat el bitllet i que el conductor no expedia bitllets... per tant... “quina xerrameca... colada .... i nirvis perquè no vengui el revisor en la mitja hora de trajecte”. Per cert, si voleu un bitllet per viatjar en bus per Bratislava aferreu-vos, perquè les màquines expenedores situades a algunes aturades, només proporcionen informació en eslovac... (o sigui no espereu res en català.....per no dir en altres idiomes) i a més el sistema tarifari es hipercomplicat, doncs se pagua en funció de la durada del trajecte, és a dir, si dura 5 minuts és una quantia i si dura 45 minuts “il percorso” tindràs una altra quantia... problema.... com sé jo quina durada tindrà el meu trajecte. Tot plegat un frit i bullit.
De Hlavna Stanicá teniu 15 minuts caminant fins al centre... o també podeu prendre el tram 13 que connecta el barri històric....
Atenció: per desgràcia hi ha una mala praxis per part dels taxistes eslovacs, intenten aprofitar-se del turista de manera fins i tot descarada i desagradable. No us podeu refiar del taxímetre, sempre heu de demanar el preu  fins per al lloc de destinació....Kolko to bude? Que val? I que t’ho escriguin per evitar problemes de interpretació. Doncs aquest petit trajecte de l’estació de trens al centre ciutat que en automòbil son escassament 3 minuts em volien cobrar 20 euros... posteriorment 10 i varen acordar en 5.... i així i tot era caríssim. Bé des de l’aeroport no vull pensar que m’haguessin demanat (60 o 80 euros..... en 15 minuts de trajecte?????) No vos ho recoman i si en teniu necessitat, agafeu-lo amb molta cura.
Una vegada desfeta les maletes del Hostal El Patio el qual es troba en lloc cèntric i tranquil, a més de ser net i especialment barat (20 euros la doble), varen finalitzar el dia sopant al Cafè “KGB” on els nostàlgics de temps passats encara es reuneixen per fer les seves converses en torn a l’escultura de Lènin (bust) i amb la mirada atenta de Stalin que penja d’un quadre al final del local. No falta tampoc la bandera comunista alçada amb orgull pel seu propietari ben enmig.
Demà continuarem i visitarem l’antiga ciutat alemanya de Pressburg o la ciutat hongaresa de Pozony o millor dit l’actual capital d’Eslovàquia... BRATISLAVA! Adjunt un parell de fotos sobre:
-         El cafè KGB
-         L’estació de trens “Hlavna Stanicá” amb el bitllet amb ma cap a Budapest.
PD: El castellà se sent moltíssim, és més, vaig traduir la petita conversa que un malagueny “Pedro” de 60 anys aprox. requeria per reservar la seva cambra a l’Hostal El Patio.... vinga animar-vos a viatjar, el pobre home no tenia ni idea d’eslovac ni d’anglès i mirau que feliç.!



martes, 12 de octubre de 2010

introducció sobre el blog

Dia 12 d’octubre de 2010.
A una setmana del meu pròxim viatge al centre d’Europa he decidit crear un espai de comunicació social i divulgació de cada un dels indrets que vaig visitant.
El meu propòsit no és ni molt manco crear o escriure una guia de viatges on s’especifiquen els millors llocs turístics, hotels, restaurants, platges, etc.... destinats als rodamóns independents??... que intenten així sortir dels paquets turístics dels grans touroperadors, sinó la meva intenció és donar una visió més humana dels itineraris que s’exposaran en el decurs del present blog i que sense dubte pot arribar a ser una eina valuosa per confeccionar rutes alternatives amb els corresponents avantatges i desavantatges vistes d’un humil viatger. 
Amb la parcialitat de la meva opinió... intentaré narrar amb toc de simpatia si escau i intercalant imatges, cada un dels paisatges, ciutats, pobles, cultures, nacions, famílies o persones que toparé al llarg del meu recorregut.... i que ja us puc avançar que estarà basada  especialment en el continent sud-americà, el qual ha enganxat el meu especial interès.
Fins ara he viatjat per nombrosos països d’Europa arribant a Islàndia, així com alguns països de l’Europa de l’Est, com Polònia o Romania (he tingut l’oportunitat de visitar-la dues vegades i me sent profundament atret per la seva autenticitat)..  També he tingut l’ocasió de viatjar per Iran, La índia, Egipte, Marroc, Senegal, Grenlàndia, Cuba, Perú, Equador, Bolívia, Xile, Argentina, etc... etc....
En quant al mosaic  cultural i lingüístic de la península ibèrica convida al seu descobriment, així com per part dels poders polítics i socials al seu respecte i preservació....
La meva llengua vehicular d’expressió d’aquest blog serà la pròpia, és a dir, la catalana, la qual circumstància no involucra fanatisme ni rebuig a altres llengües, a l’inrevés us donarà l’oportunitat de rebre una altra visió de percebre el món, tenint en compte la cultura enquistada en la meva persona basada en la tranquil·litat o del pensament típic i tòpic mallorquí del “ja faré un pensament” o “ja et diré coses”. En tot cas, sempre em podeu escriure en les vostre llengües pròpies “portuguès, castellà, francès, italià o anglès,  les quals almanco us poc respondre encara que sigui senzillament en algunes d’elles.
Les meves properes sortides:
-          19 d’octubre de 2010: Bratislava- Budapest (4 dies)
-          26 d’octubre de 2010: Oviedo- Ourense ( 6 dies)
-          4 de novembre de 1010: Brasil (26 dies)