miércoles, 20 de octubre de 2010

Bratislava- Budapest


Dia 20 d’octubre de2010
Vetllat tota la matinada com sempre em succeeix el primer dia de viatge, m’he aixecat devers les 7.30. Un cop deixondit dels primers minuts, netejat i vestit he iniciat les meves ventures per la ciutat.
Amb un tel de niguls que impedeix una radiació solar típica mediterrània, o sigui, ennigulat i dia tristot he decidit visitar els quatre monuments més importants, la relació dels quals podeu trobar en qualsevol guia turística.
Bratislava pretén sortir del forat comunista intentant donar un aire innovador i de caire europeo (ehem ehem,,,,) o americanat... bé en poques paraules rebutjar el passat i adoptar el “modus vivendi” globalitzat. Crec des del meu entendre que la destroça de barris històrics per part del sistema comunista és molt difícil d’esborrar (vet aquí una foto de la catedral amb la via circulatòria aferrada o encara carrers sense mans de pintura), però esborrar les tradicions històriques eslovaques amb locals lluminosos i sorollosos, amb restaurants de pizzes, hamburgueses i la resta de junk food, no és la solució. Cal un altre Ludovít Stúr, polític inspirador del nacionalisme eslovac, que promogui valors i tradicions...
Una xinesa cercava orientació per Bratislava i se m’ha aferrat com si jo fos el gran rabí, i parlant de cultura jueva.... no queda absolutament rest de l’antic call jueu o sigui.... decepció total.
Prenem el tren de Bratislava – Budapest (11,54 – 14, 36), un trajecte confortable amb segona categoria però compartiment propi....... i ja hi som a Budapest.
Primera visita obligada son els banys termals de Gellért (únic, recomanat aferrissadament). Se troba al districte de Buda i per arribar agafeu el tram 46 o 49....  (la mateixa advertència dels taxis de Bratislava també es fa servir a Budapest). Els banys estan decorat amb un recobriment acristallat i les parets revestides de rajoles blavenques amb medallons i altres ornamentacions com fonts, bustos, etc. Home i dones separades a la sauna i algunes piscines termals.
Passetjam pel Carrer Vaci (segons la guia plena de botigues que rememoren bells temps).... idò res de res.... tot grans firmes internacionals i restaurants orientats cap als turistes.
Acabam sopant un Tortös (pebres farcits de xucrut) i un bon pastís al cafè a Gerbeaud (tota una institució en Budapest per la seva rebosteria).... Demà, farem els nostres àpats en petits restaurants hongaresos familiars anomenat “Étkezde” (dos o tres taules), on l’abundància i qualitat està garantida i a preus competitius . Venga doncs a obrir negocis d’Étkezdes per Mallorca i oferiu de ca vostra la nostra sobrassada, el trampó o “llengo amb tàpares”.... i oferiu-les en català com aquí ho fan en hongarès, dóna més autenticitat i valor afegit.
PD: Antón Bernólak, és a dir, Pompeu Fabra eslovac, creador de la gramàtica nacional fa uns 250 anys....



1 comentario:

  1. Ho has descrit molt bé totes les vivències del teu viatge. Veig que hi ha molt de niguls i molt de fred, al manco teniu aigües termals. Que meravella!! Eh te segueix tot el viatge. Una abrasada.
    Markos

    ResponderEliminar