martes, 9 de noviembre de 2010

adéus ao pantanal

Dia 8 de novembre de 2010

Toc, toc... toquen a la porta, son els cinc i mitja de la matinada, el nostre guia ens vol guiar una altra vegada a la torre per veure el naixement del nostre astre i el despertar de les aus.  En Daniel remuga per ser massa d’hora però al final decideix anar-hi, en quan que li recorda la torre d’observació de la mansió del Sr. Gripa, construïda en la petita població de Pevas (fronterer amb Colòmbia i Brasil) en l’Amazònia peruana.

Fet el desdejuni a l’hora establida, el nostre guia (en Cesar) ens proposa fer una excursió a vorera d’un braç del riu Colarinho, “trilha” que ens permet observar ja els darrers animals de la nostra estada al Pantanal, val dir que no menys importants que el dia anterior, ja que trobam durant un trajecte de dues hores aprox. cérvols, tapirs, tortugues, porcs salvatges, macacos, etc... el darrer animaló que podem contemplar entre arbres, branques i fullam és l’armadillo. Aquest animal tan prehistòric com les “tartarugues” o els “jacarés” té un passejar d’allò més simpàtic i divertit! Pega una mena de botets que el fan molt graciós d’admirar els pocs minuts que el veim trescar entre el bosc. Sort que hem tingut que ja érem de tornada cap a la posada. Bé, encara hem contemplat una altra parella de cotorres i papagais de colors diversos (blau fort quasi lila, groc, blau i vermell). I quins vols rasants fan passant devora nosaltres. Espectaculars!

Bé, en el Pantanal hem trobat un ecosistema ric en fauna i vegetació. Una fauna d’aus sobretot que proporciona una única simfonia de sons, contrapunts i colors diversos, com la instrumentació d’una orquestra. No hem sentit tot sovint aquell au desconeguda per a nosaltres que fa d’oboé, un altre de clarinet, la de més enllà de fagot .... tot en un bosc primordial d’aquells que ens remeten a l’origen dels temps i del la vida. I tenint en compte que hem estat el darrer dia tot sols a la “pousada”, tot “sosegados” i tranquil·lets a les hamaques bé ens hi hauríem quedat uns dies més per gaudir de la companyia de les aus, dels animals salvatges – els ulls taronges dels jacarés en la nit!- i dels braus, vaques, austruços i porquets que passegen i pasturen a lloure pels voltants de la casa ...

Deixam el pantanal camí a la estació de bussos de Cuiabá. En direcció cap a la ciutat ens aturam a un control militar a la carretera. Revisió de documentació i de bagagem. Un bon grapat de soldats armats amb metralletes ens fan baixar del cotxe i ens fan unes quantes preguntes. Estam poc avesats a aquests controls a Mallorca. Ens recorden els altres controls que hem passat a Senegal o Ghana. Hi ha soldats que també son de color i ens observen meticulosament. Com sempre fan un poc de por.

Abans d’arribar ja començam a tenir una imatge del Brasil interior (pobles ple de nins colcant en bicicletes, algunes carretes que van i venen i una arquitectura de cases baixes amb teulada les més ostentoses). Cal dir que abans d’arribar a la cuitat de Cuiabá, passam per una de les cents de noves ciutats que existeixen al Brasil de fileres de cases simples, baixes i uniformes, construïdes pel Govern als efectes d’acollir la nova població emigrada del camp. El propòsit d’aquestes ciutats anòdiques és atorgar habitatge a persones sense recursos evitant, per tant, la construcció de noves “faveles”. Per tenir una idea visual d’aquestes poblacions podeu mirau la pel·lícula “Cidade de Déus”, la qual deixarà sense alè a més d’un. Això sí, la “Cidade de Déus” vista a les afores de la ciutat de Cuiabá estava fortament custodiada i enreixada amb cables elèctrics. A en Dani li ve a la memòria els camps d’extermini de Mathausen a la ciutat de Linz (Àustria- Österreich) mentre s’escarrufa i resta pensatiu per una bona estona, i és que “a favela e un problema social”.

ºAquesta frase darrera és el títol de la cançó que ens ha acompanyat en el trajecte de 3 hores i mitja entra la posada de Rio Colariho i la ciutat de Cuiabá. Tanta sort que en els 3 dies d‘immersió en “naturesa” del Mato Grosso no hem vist faveles. Segur que en veurem a les properes megalòpolis. Pel moment hem experimentat viure desconnectats del món i la bolla sense internet ni notícies de nostra vida anterior. Què deu estar passant a Mallorca i en el món?

Creuam la ciutat de Cuiabá en taxi i ens alegram no fer nit en ella (no té res d’especial) i una vegada negociat àrduament la compra del bitllet en una estació poc organitzada amb destinació de “Barra de Garça” on farem connexió a les 4 de la matinada per arribar a “Cidade de Goiàs”.  Bravo... quina nit tan interessant! Dins l’òmnibus posen l’habitual pel·lícula americana d’acció en versió brasilera. Doblatge en portuguès del Brasil i també subtítols. Mira, això va bé per aprendre una mica més de la llengua!. Bé, en Josep pretén escoltar en l’antiquat jogging CD-player uns quants episodis de Cosmic Quest que porta en CDs  enregistrats per la BBC. Tot una sèrie audio que ens conta la conquesta de la ciència dels astres des de l’antiguitat fins a  la fascinant astrofísica actual. És una manera d’aprofitar el temps i viatjar amb el relat i  la imaginació alhora

No hay comentarios:

Publicar un comentario