martes, 16 de noviembre de 2010

Amics de Diamantina

16 de novembre de 2010
Ele é panzudo, ele é panzudo” en Dani es desvetlla pensant en les paraules  viperina del conserge referint-se al company Josep... de sobte.... puf, paf, puf,paf... son els pets provinents de la cambra inferior on hi dorm.
-         Josep, tens qualque problema?- demana en Dani
-         No! Son els llegums del falafel d’ahir vespre.- respon en Josep. Què vols que hi faça, entre faves, cigrons i colfloris rebossadetes de l’àrab....
En Daniel intenta dormir una altra vegada però l “interruptus” ha superat la son.  Enceta el computador i troba un e-mail de la seva nova amiga “Melissa” comunicant-li que passi per la “Livraria Spaço B” – el mateix lloc on la va conèixer- perquè li ha deixat un CD-Rom de música brasilera, en concret la melodia de Teodorakis versió brasilera-minera escoltada ahir capvespre (li fa recordar la cançó de na Maria del Mar Bonet que també en té una altra versió).
Cap amunt, dutxats, vestits i berenats, a punt de partir en Zipi i Zape per visitar Diamantina, quan l’encarregada de la bugada de la Pousada dos Cristais ens demanen uns 20 euros pel simple fet d’haver-nos posat la roba bruta a la rentadora (res de secada i planxada).  Uff... estafa.. li comentarem a la propietària- pensam-, escriurem a les guies de viatges, ens manifestarem! Les altres vegades amb un servei més complet i eficient ens varem cobrar la meitat.
Feim conat de recerca d’una altra pousada per la nit que ens manca, en trobam de més econòmiques, però no val la pena remenar tot el caliportal, així que decidim sortir a la descoberta de la localitat, i deixam la queixa pendent de comunicació a la madame per l’endemà.
Pel camí trobam un jovenel·lo (25 anys) cobert literalment de tires d’alls... – ummm- el condiment ideal per una cuina sana i aromatitzada pensa en Daniel-, en compra una i és fa una foto. Guaitau-lo a les fotos de sota...
Entram una agència de turisme “Minas Gerais” i contractam  un pacote – paquet/excursió (paquote, a què és genial? No us agradaria tenir un bon pacote....?)- consistent en un trajecte en 4x4 per l’antiga Estrada Real, sortint de Diamantina a les 10.00 hores de demà, passant pels pobles colonials de Sâo Gonzalo i Vilha Verde, fins a la nostra nova destinació, la localitat de Serro. Cost 100 euros aprox. Sembla que en Josep gasta bromes am l’agent turístic - en Rafael- un paio jove i simpaticot. Aquesta vegada no es retreu la sangria econòmica i en Josep paga amb la targeta de crèdit, acabada d’ampliar.
Continuam el nostre camí fins a la llibreria, però abans decidim arribar a la “finis terrae”, és a dir, allà on si volem continuar contant les nostres vivències en el blog, no hi hem de traspassar! Les cases més allunyanes del centre històric i més properes de la faveles evidencien els nostres temorosos presagis, ja que es trobem emmurallades, enreixades i electrificades, llavors apareixen petits accidents geogràfics com rius, tudons, alteracions de pendents, etc.. o en certs indrets algunes construccions humanes separadores com fàbriques, murs, etc.. i posteriorment un oceà de cases insalubres es divisen a l’altre costat. En Josep observa amb els seus prismàtics en la recerca de delinqüència - no en veu-, sembla que avui tot està tranquil. Serà possible que no vegi a cap transeünt sent atracat?
Arribam al nostre destí inicial sans i estalvis – prèvia visita a la “casa do queijo”- on la dependenta del local ens lliura el CD Rom deixat per na Melissa.  Feim un bon suquet de fruites sense menjar res ja que la cuina “fica fechada ate as 4 da tarde i partim cap a la pousada a fer un capfico a la piscina gelada. Bé, és bo per a la circulació aquestes estirades de cames i quatres braçades.
Pes camí de tornada encara trobam la venedora de “empadâo” que ens reconeix i ens en ven unes altres. Així mateix reclama una postal del nostre país i ens dona la seva adreça. També ens toca el clàxon el propietari del restaurant “Al-Árabe” i ens fa recordar que avui vespre ens ha fet un especial pastís de formatge amb aigua de roses. Hmmmm ... menjua i gordura “echaremos panzura os dois”.
Una vegada dinat i descansat, a les 8 del capvespre sortim cap a la “livraria Spaço B” a prendre una copa.  La seva propietària va tenir una bona idea de conjugar la lectura i la gastronomia en un espai decorat rústicament amenitzat  amb una música instrumental. Aquesta llibreria ens ha proporcionat desconnexió i tranquil·litat que tan requeríem -diguem que és el moment del viatge que procures evadir-te de pensaments  i concentrar-te en la pau interna-. Molt recomanable si decidiu perdeu-vos per Diamantina. En Daniel pren nota para el seu futur agroturisme. En Josepi mentre fullejava textos diversos d’escriptors preferits.
A la llibreria trobam a na Melissa en una reunió de treball, això però no impedeix parlar amb nosaltres i fer-nos la tradicional foto familiar. Finalitzada la conversa acabam la nostra estada a Diamantina sopam per darrere vegada al Restaurant “Al- Árabe”, el quan ens ha fascinat. També topam amb gent coneguda – val dir que una setmana més i coneixem a tothom-.
Com a cloenda de Diamantina volem destacar que ha estat un racó gastronòmic difícil d’oblidar per tres raons:
-         Hem assaborit uns plats elaborats amb gust i originalitat.
-         Sa targeta de crèdit ens ha fet fum.. massa fum.
-         Els greixos han sobrepassats els seus límits.... això indica règim a partir de demà.
Aquí teniu dues receptes diamantines:
Amanida de bacallà.
Als ciurons bullits s’afegeix bacallà esmicolat, col llombarda en làmines, cebeta a tires, olives, anous, una picada d’all i julivert i tot això va trempat amb un poc d’oli d’oliva amb gotes de llimona.
Tabulé del Restaurant “Al Árabe”
Al tradicional cuscus “poca quantitat” s’afegeix herba sana, tomàtiga en daus petits, cebeta i julivert trempat amb un “molho”- salsa- de romaní,suc de rem verd i oli.
Bon profit tingueu!

No hay comentarios:

Publicar un comentario