jueves, 18 de noviembre de 2010

De Serra do Cipó fins a Mariana

Mariana, 18 de novembre de 2010
Son les 8:30 quan el bus de la companyia Serro te prevista la sortida de la minúscula “rodoviaria” de Serro. En Josep s’estima més agafar un taxi des de la pousada fins a l’estació – val dir que li surt bastant caret, uns 4 euros els dos carrers que els separa, però tot sigui per evitar major molèsties a cervicals - mentre que en Daniel arriba a peu en escassos tres minuts.
El trajecte fins a Belo Horizonte (pronunciat aquí “Béaga”) transcorrerà per la Serra de Cipó i tendrà una durada de 6 hores. (Cost del bitllet uns 25 euros/ persona). Una altra pallissa ens espera! Sortim de Serro lentament i de sobte comencen les horribles embranzides que ens fan bellugar de dreta a esquerra, de dalt a baix. Resulta que els 65 primers quilòmetres no estan asfaltats i a més a més la carretera o camí està ple de clots causats per les darreres pluges. En Daniel recorda la cançó de bressol Vouverivol!”  mentre continua s’ engronsada cada vegada amb més intensitat.
Moments d’aturada per la recollida de més passatgers alleugeren el nostre patiment, però els segons de treva queden bruscament interromput amb l’estirada de bell nou de la rovellada cassola. I comença a sentir-se Uh!, Ah, Uh! Uro, da-li cebes! crits dels batecs del vaivé- Ara la successió de cops al cap, cames i braços principalment, comencen a fer mella i nosaltres deixam de fer rialles per posar cares d’autèntica preocupació. No sabeu que els mallorquins sempre passam pena?
Veim el revisor que en dificultat procura ordenar el passatge. Suposam que tendrà un plus de perillositat o si més no, d’arts artístiques pels seus moviments acrobàtics. Mentre el bus s’enfila pel mig d’unes muntanyes arrodonides per l’erosió i revestides d’una frondosa vegetació. Ens semblen les muntanyes dels Apusenis de Transilvània- Romania-, visitades fa cosa de tres anys.
De tant en tant, es divisen pobles i algunes fazendes les quals ens recorda l’antiga organització social a Mallorca -les nostres possessions-. Com que encara el turisme no és la font d’ingressos a la Serra de Cipó, els senyors d’aquestes fazendes exploten els recursos agropecuaris amb el sèquit d’amos, missatges i criats.
Pel camí trobam uns habitants d’allò més singulars, dones que netegen la roba dins els bassiots, homes seguts amb la cara envellida i mirada perduda o il·lustres cavallers que cavalquen plàcidament aprofitant les estones de sol amb els seus escuders que els hi fan la comparsa... mirau la foto i jutgeu! 
Finalitzam la Serra de Cipó amb connexió amb carretera asfaltada que ens du directament a Béaga, una vegada superat el cinturó de faveles i amb aturades entremitges que ens proporcionen queviures bàsics. Son els 14.00 hores. L’entrada a la ciutat ha estat interminable.
Esmicolats a l’estació de busos compram bitllet a la companyia Pássaro Verde que ens du a la nostra destinació final, el poble colonial de Mariana amb una durada de 2 hores i 15 minuts. ( Preu del bitllet: 15 euros aprox per cap).
Com son les 18 hores decidim relaxar-nos a l’hotel Providència que era un antic convent reconvertit en hostatge (cambra 26 J. i 27 D.). Entre les cambres hi ha una capella pintada amb colors blancs i blaus que fa recordar l’origen de l’emblemàtic edifici. Capfico a la piscina quasi olímpica sota l’atenta mirada d’una estàtua de sant que vetlla pels nostres pecatorums i amb vistes a la muntanya del voltant. Aquesta sí que és bona! Hem acabat a un convent-hotel. Meam si ací trobam la pau o altres coses més picantones ...
Sopats a la plaça Gomes Freire d’unes sopes de mandioca i gambetes en un restaurant amb certa decoració rústica, rebentats i confessats després de 9 hores de bus més les conseqüents esperes agafam el llit recordant que pecat de perdiu Déu se’n riu... encara que de nosaltres riure... diguem que ben poc! De pas cap als restaurants ja ens hem enduit molt bona impressió de la Mariana Barroca. Carai, això sembla Praga en alguns racons!.         
Com diuen aquí “Vaô com Déus, senhores! até manha.” Adéu fins demà!




2 comentarios:

  1. ...pues si que ha sortit car el trayecte... al manco fa bon dia...

    ResponderEliminar
  2. Més val no pensar amb el preu.... s'enfila les factures.

    ResponderEliminar