viernes, 12 de noviembre de 2010

Els espais de Brasília

Dia 12 de novembre de 2010

El dia comença amb dos ensurts destacables.. primer en Daniel s’aixeca vermellós i inflat com un globus. Suposa que els analgèsics que es pren li produeixen retencions de líquids. Per altra banda en Josep se’n tem que qualcú ha entrat a la seva cambra la nit anterior (mentre nosaltres sopàvem plàcidament al restaurant Le Bistrot) i li han sostret els euros que duia dins la cartera (aprox. 150). Agafa una volada i maleeix l’hotel Rex per la seva poca seguretat!. Efectivament, el sobre amb les eures que anava a canviar al banc no hi és. L’ha deixat a la cambra perquè ja està cansat de passejar la bosseta vermella adquirida quasi a mitjanit a Sucre, Bolívia, l’estiu del 2009, a un home que passava pel carrer.

En fi, mal rotttttttttttloooooooo tot lo dia per aquest (suposat) robatori. Mala òstia total, mkako amb el que ha entrat ... I això que ens havien advertit (fratello Victor sobretot). Li haurem de donar la raó. TOTES LES PRECAUCIONS són poques quan viatges. PAGUES CAR QUALSEVOL ERRADA O BADADA!. En fi, ha començat bé el dia amb el berenar abundant que la senyora de la pensió ha preparat (pot ser ella la xoriça ....? la veritat, no ho sembla. Ha estat força amable. El guarda nocturn és un bon sospitós. Quasi no ha parlat, fot uns grunys ...! res, han fallat les profilaxis i mesures. La baratera pensió ha sortida carísssssssssssssssimaa.

Bus cap a Brasília, quasi 3 hores. Veim les ciutats satèl·lits al voltant de Brasília. Arribam a l’estaçâo de camionagem, fora del centre. Agafam taxi. Pregunta al taxista: “É perigosa la cidade? -Nâo, diu l’home”. Comentam el tràfic, el temps tropical. Cada dia chove a noite. Cada dia plou el vespre. D’acord, però avui no ha plogut. Bé, arribam a l’hotelot. Grans cambres. Dinam en un shopping mall proper. El pis superior dedicat per complet a la menjua. Pleeeeeeeeeee de restaurants de menjar ràpid de tot estil. Triam el de cuina d’autor. Ok, no està del tot malament. Tonyina fresca sobre un llit d’arròs amb verduretes estil oriental.

Començam volta per la immensa planícia del centre neuràlgic, polític i financer de Brasília. Primer la torre de TV on es veu una potent i llarga panoràmica des d’una alçada de 20 pisos (mitja torre). Llavors direcció la catedral, que és com a una catxola oberta en un costat de la via principal, i posteriorment altres edificis d’estil modernista. Trobam per exemple una exposició sobre Joan Miró en uns dels museus pel camí.

Bé, ja està bé, que hem de dir més de Brasília... idò que la desclassifiquin immediatament com a Patrimoni Mundial per la UNESCO. Aquesta institució ens ha fallat al declarar Brasília tal honorable menció. Brasília fou dissenyada l’any 1950 per un llunàtic arquitecte que va preveure una macrociutat sense ànima i sense escrúpols.

Avui en dia s’ha convertit en la ciutat més perillosa del món... sí, sí, el perill d’esser atropellat es dispara, tot perquè Brasília està pensada per als automòbils i no per a les persones. Per travessar els carrers de fins a 6 carrils en cada direcció la gent ha de córrer en mig de l’asfalt i saltejar els vehicles que circulen a gran velocitat, i és que aquí l’absència de semàfors i no diguem passos de vianants és la constant.

A més es suma que el petit comerç està tot concentrat en centres comercials pocs agraciats. Ens donen una imatge de indrets plastificats i poc genuïns. Ja no diguem si volem trobar algun estàndard o commemoració de “Tradició i qualitat”...  Què és això?... Bé, agraïm al Bon Jesús que almanco la oferta gastronòmica no està malament, i tal és el propòsit que ens aferram a un Restaurant Libanés “Lagash” que es troba a la quinta forca i que el taxista descoenix abans d’anar a dormir al nostre hotel “Gran Bittar”, cambra 4003 Daniel i 4011 Josep.  (Cost del taxi d’anada i tornada uns 30 reals= 14 euros aprox.)




3 comentarios:

  1. Anem a veure, el dinners s'han de amagar on sigui. Uff Brasilia quan els principals productes agrícoles produïts a la ciudat som café, guayaba, fraula, taranja, llimó, papaya, soya y mango, i la Seu? de Nuestra Señora Aparecida com es?

    ResponderEliminar
  2. Estava tancada però ara hem afegit una foto d'interior. En quant als doblers... esper que tots els problemes siguin com aquests. Per molt que prenguem precaucions mai es podes proveure tots els "To-Matas".

    ResponderEliminar
  3. Esper que la bosseta no hagi desaparegut ja que haurem de canviar tots els manuals d'iconografia.
    Com reconeixerà el jovent del futur la figura de'n Josep Maria sense ella?

    ResponderEliminar