viernes, 26 de noviembre de 2010

Horror i psicosi a Rio

25 de novembre de 2010
RIO ENS HA VENÇUT... LA FAVELA È UN PROBLEMA SOCIAL I ROBATORI (II).
Lo jorn de lo judici és arribat. Bé, com a mínim lo jorn de l’auto-acomplerta profecia i efectivament en eixe dia Rio ens ha retut i els crimonosos d’aquesta fascinant ciutat s’han emportat la seva part. Anem a pams.
Segon dia complet a Rio ...anem per començar a treure pasteta per a aqueix jorn fatídic i després anem a la favela de Botafogo aquí al costat del nostre carrer. Ei, visita a la favela pacificada i amb guia turística de la comunitat. Què vol dir pacificada? Alliberada de narcotraficants i delinqüents. Ja abans d’anar-hi i de camí de la bereneta de sucs (avui també un vertader pa amb oli que ens hem fet fer amb bon pa integral! A la fi hem trobat un bon lloc!) hem anat mirant la premsa als quioscos. Tanta altra gent badant. Rio sub ataque. La Marina a punt d’intervernir. Sem Ordem nim Progresso (negant el lema de la bandera del país). Morts i incendis de cotxes i ônibus, tirotejos ... en fi, altra volta perfecta preparació psicològica per anar a la favela de visita turística, per molt pacificada que sigui. La favela triada és Santa Marta al barri de Botafogo.
El cas és que hi anam i resulta la visita prou interessant i il·lustradora en el sentit sociològic, tot i el poc temps que hi passam, unes 2 hores. Trobam N’Andreia, la guia de 30 anys d’edat, prima i de color, que ens fa el tour (el seu e-mail és : andreia.toursantamarta gmail.com). Fa 2 anys la favela es va pacificar, estirpats els malafactors. Ens promet que no ens passarà res, podem portar video-càmara, i la de fotos. Ok, pujam amb el bonde -el cremallera- anomenat plano inclinado els lloms de la muntanya on es troba la favela que s’enfila per amunt, per amunt. Bones vistes, les cases de teulada d’uralita una damunt l’altra. Pugen els habitants de la favela. Buf, quina calorada i densitat humana en aquest petit cremallera. Dalt arribats, wuau, vista potent tots i els eterns niguls tropicals de calor i da epoca de chuvas que impedeixen la vista total de la badia.
Ens conta n’Andrea que hi ha 7000 persones a la favela. Els projectes socials del govern han millorat les condicions i ara s’esbucaran barraques, les més enfilades en perill d’enfonsament per pluges i terreny feble. Es començarà reforestació per mantenir el terreny. Caminam cap un mirante –mirador- per veure el Pâo de Açucar des d’un punt d’on de fet passejam pel bosc. A un punt alt de la favela va baixar l’helicòpter de Michael Jackson quan es va rodar un clip d’ell en aquesta favela. Ara és un una pista de tenis coberta de xarxa. Quan començam a descendre l’escala central de la favela –que no és altre que el carrer central- entre barraquetes i teulades, infants que ploren i música forta i estrident, trobam la plaça Michael Jackson amb estàtua i mural-mosaic en el seu honor. Agut contrast amb les mansions que tenia la més gran estrella del pop ...
El camí de baixada de la favela no és apte per a persones delicades i estufades. Males olors d’aquí i d’allà i aigua que baixa de per tot fent pudor –deuen ser aigües brutes 100% sense depurar en absolut?-. N’Andrea ens conta que té 13 germans ... no seria necessari també una bona planificació familiar per apaivagar aquesta misèria?. Una senyora que feia de cuinera per a turistes a ca seva i que va prosperar té la millor casa de la favela: teulada de teules, parets fortes i fonaments sòlids. En comparació en les cases(?) del voltant apuntalades i de fonaments caic/no caic és sens dubte un xaletet. Passam pel centre social on s’ofereixen cursos per a infants i punt de reunió. Petits comerços mig obert mig tancats en la ruta. No queda clara quina és l’economia de la favela. Carrerons foscos, passadissos i entradetes de cases recòndits. També a la plaça final de trajecte es troba una mica de color i alegria, amb botigues i cases pintades de faixes de colors diversos: promoció d’un negoci de pintures i de projecte del govern. A dalt al centre de la CPP –Centre de la Policia Pacificadora- hem vist que el govern federal alemany havia proporcionat inversió també en el projecte. Comiat de N’Andrea i li demanam que llegeixi el blog i faci comentaris.
Ara toca l’altre gran emblema de la ciutat: El Crist Redemptor. Es veu o no es veu allà dalt al cim? Niguls, boires ... bé, anem primer al barri de Santa Caterina amb el tramvia que hi va a aquest barri romàntic. Metro i cap allà. Passam per davant el Banco do Brasil, molta gent a fora. Vaga o altre trull? Avís de bomba, tothom a fora, edifici  -enorme gratacels- desallotjat i revisió. Uhmmm, com està la ciutat en psicosi  .... Cap al tramvia, coa al guixet – finestreta-. Ei, mira uns rossets que deuen ser de per ca nostra comenta en Josep- de la Unió Europea, vull dir-. Anunci de suspensió del tramvia. No n’hi ha. Ha descarrilat!. Remilpuces sagrades! Una dona de 50 anys, mulata i grassoneta amb veu atemoridora ens comenta la perillositat de Rio... ens diu que no facem visibles les càmeres ni les carteres!... uff.. quins nirvis tenen els carioques... Ca!!! psicosis aguda.
Ara ja toca anar al Crist. Fa més sol. Costa apanhar taxi. Tots ocupats. Com en pegarem (=agafam) un? Ara se n’atura un!. Volem que ens dugui a l’estació del trenet que hi porta. El taxista, una espècie de camorrista italià, ens convenç que és més barat que hi anem amb ell, pujar i baixar per 100 reals... au, d’acord, amb el trullot que hi ha QUE ELL PRECISAMENT            ESTA VEIENT dins el taxi amb un pantalleta –dues pantalletes! Davant i darrere- via satèl·lit. Au, assistim a tota la transmissió –bastant sensacionalista per part d’un molt cridador presentador exaltat que sembla un predicador protestant!- de les incursions de la policia militar dins de les faveles. Veim barricades incendiades de camions i neumàtics barrant el pas a la policia amb fum negre perquè els bandits, els criminosos, els reis del narcotràfic i del crim es pugin escapar. Ara ja entra la policia militar amb tancs, cotxes blindats i metralleta ve i va. NO SÓN BROMES! Escenes d’hospital. Ferits. Una menina de 15 anys ha mort per bala de rebot en un tiroteig. Pare destrossat ... El camorrista de taxista demana la pena mort per a tots aquests traficants i criminals.
Arribam dalt del puig de Corcovado per anar fins el Crist Redemptor, on hem de pagar l’entrada. EL BANCO CENTRAL DO BRASIL, és a dir, EN JEP, o Daniel Sànchez, té el bote –com sempre- i es disposa a pagar l’entrada. ALARMA!, butxaca buida. No es troba la cartereta amb els 300 reals posats avui per a despeses. Recerca desesperada dins el taxi, seient, a sota, etc. Ha caigut? Res, ha volat. ON ENS L’HAN ROBADA LA CARTERETA? Qui ho sap? Al carrer, o el taxista mateix amb un ràpid moviment de mans?. Total. EL MALEFICI S’HA ACOMPLERT. Robatori II. I enhorabona. Es veu que hem vengut a fer d’hermanites de la caritat i anam amollant pasta per als necessitats aquí i allà. Recordau el robatori de sobre amb 150 euros de la cambra de Pirenòpolis? Total, sobrecost ara mateix del viatge per taxes CRIMINOSES: 300 EUROS. Helei, visca la vida i olé!.
En fi, malgrat tots el malgrats i que totes les mesures són poques a Rio, hem d’afrontar l’evidència. El MALIGNE DE LA CIUTAT ens ha vençut i ens han tornat fotre els dobblerets. Bé, l’adversitat no ens llevarà l’esperit de la ciutat. Li hem de retrobar l’Àngel de La Guarda que ens protegeixi. Ara, sentit del ridícul, impotència i ràbia també. No hem estat atents. No duiem els calçons adients, no ho portàvem prou protegit. I ha volat. Com deia la tieta d’en Josep, al cel sia, SE LATS SABEN TODAS!!!. Mkako amb el kakos!
Què hi farem? Pagam amb la reserva i pujam cap a aquesta immensa estàtua modernista. La més gran del món. Impressionat, imponent, clar. Pujar la vista i veure’l allà redimint. (No podria eixe Crist redimir CONVERTIR! Tots aquest dolentots que ens amarguen la vida als turistes .. Bé, hauríem de parlar de tantes coses per saber com han arribat en aquest punt aquestes persones de mala vida ....). La vista només és parcial. Mitja vista de les Badies. Una part de la visió bloquejada pels niguls i boirotes de calor. Quina calorada aquí dalt! Ei, allà l’estadi mític de Maracanà. Bé, meravellós el mirador, però no hem gaudit com calia per l’impacte de la pèrdua altre pic de MOLT NECESSARIA I IRREMPLAÇABLE pasteta ... Això del banc que hem tret avui tot a l’infern!. Brrrr, haurem de tornar en sol per veure bé les badies, el color  i sense trasbalsos en una altra vida o un altre any d’aquests.
En fi, cap a vall, taxi i uns quants ensurts per les curves de baixada. Aquest camorrista fa uns virgueries perilloses. Quasi ens hem pegat amb altres vehicles un bon grapat de vegades. I ara posa el seu aparell de música a tope, collons i mig, quina potència. Quan arribam a l’hotel per dinar i descansar el ens mostra al darrere del cotxe. Ben orgullós. D’acord, parabéns. Diu que se n’anirà prest a casa, devers les 5, perquè viu embora i a barri perigoso. A tancar-se a casa. Ja ens ha dit que la ciutat molta gent ho està fent. Partir més prest a casa i tancar-se. Realment, avui està essent un dia de tensió, sirenes, helicòpters per tot.
Dinam a la livraria-bistrot de la rua Voluntarios da Patria (Botafogo) que descobrirem ahir i feim dinaret d’arròs amb pèsols i gambetes. La salada normaleta. – En Dani considera que el preu no es correspon a la qualitat per tant no el recomana-.  El vi que ens han donat picat. No, obrigado. No està bom! Uma cerveja, faz favor. Recollim roba que ens quedava per netejar a la bugaderia i cap a l’apartament a fer migdiada. Massa trullot i angoixa. I ens han tornat a fotre! Aiaiai, no ho puc consentir. Però hem d’admetre derrota en aquest sentit.
Tarda per Ipanami. A la platja volta però ja és fosc. La zona és turística amb grans edificis tipo Arenal, Magalluf. Bé, més luxe aquí. Sentim argentins passejant. Fins i tot uns espanyolets  -castellans??-. Sopam aquí o al nostre barri. Tornem cap allà amb metro. Voràgine de sucs per calmar set –hem estat a la sauna abans-. El de laranja amb maçâ i hortelà fresquet hmmm, està boníssim. No sé quants en feim. Pizzeta de atum a més. Ens hem deixat tots els realets que ens quedaven.
A la tele la nit apunt d’escriure aquest crònica veim les darres imatges de l’embranzida de la Policia Militar en varis barris de favelas. També hi ha anàlisi de professors i experts sobre el tema i la problemàtica social al darrere. El tema de l’educació i de la inversió en educació surt en el debat. Per què inverteix tan poc encara el govern en educació? Segons un comentarista l’estat brasiler només inverteix 2500 reals anuals en l’ensenyament mitjà a Brasil, quan els seus competidor més propers n’inverteixen 3000  (Argentina, Chile, Mèxic també es esmentat). I per què es deixen fascinar tants de joves pel tràfic i consum de drogues que els fan entrar en un cercle viciós de criminalitat? Diu a més que els 72% dels pares estan satisfets en l’educació que reben de l’escolar per als fills. Reclama l’analista més i millors professors. (Us sona l’argument?). Amb aquest alt índex d’acceptació per part de la població el govern no inverteix prou. Però calen mesures. Bé, aquesta neteja iniciada per la sovint corrupta policia en vistes als jocs olímpics i mundial de futbol potser farà reconsiderar les coses i allunyarà els criminosos (encantadora paraula). Ara que veim aquestes imatges d’aquests criminals amb fusells fugint camí i muntanya amunt ... per què no hi havia la policia allà dalt esperant-los? O un helicòpter? Només hi ha l’helicòpter que filma de la tele. Un poc estrany (seguirà eternament corrupta la policia?). Demà l’exèrcit aportarà 800 homes, 10 tancs blindats i 2 helicòpters més per ocupar les faveles que eren/són el santuari d’aquesta pesta. CRIST REDEMPTOR ALLIBERA’NS DE TOT ALTRE MAL I ALLIBERA JA AQUESTA BONA GENT DE BRASIL DE LA MISERIA I DE LA MALA VIDA! AMEN.
Acabam diem que Rio no és una ciutat amb una arquitectura destacable (sense planificació i uniformitat), de transit ordenat o carrers curiosos i nets (alguns semblen camps de batalla). El glamour de Rio esdevé per la seva extensió encaixonada entre els morros d’una badia agraciada. A més els barris d’Ipanema i Copacabana son centres turístics de primer ordre on el caràcter carioca no és percep...(com S’Arenal de Palma o Magalluf de Calvià) en canvi té més ànima carioca el barri de Botafogo on viu la classe mitjana, aquí trobareu les meravelloses botigues de sucs.... ummmmmmmmmm!!!!!
Portada de diari nacional o local

Orgia de sucs al barri de Botafogo

Favela de Santa Marta (Botafogo)

La nostra guia "Andreia" amb l'estàtua de Mikael Jackson (favela de Sta. Marta)

Crist Redentor

Carioca llegint el diari a Botafogo

2 comentarios:

  1. Ei quins ensurts... la veritat que la situació a Rio ara mateix sembla força tensa... l'exèrcit porta 6 dies intentant arraconar els narcos de les faveles... aneu amb compte amb els 'assaltos' també a Ipanema a la nit, no us confieu ni anu dins la platja, sempre er llocs lluminosos (us ho dic perexperiència). El cristo acostuma a estar sempre emboirat! I aprofiteu sucs i vitamines i salgadinhos... els trobareu a faltar! Boa viagem!!

    ResponderEliminar
  2. ei, molt content q hagis escrit!la veritat és q Rio ha esat fascinant però tensa ... segueix el blog si pots i estam en contacte.
    OBRIGADO!
    J

    ResponderEliminar