martes, 9 de noviembre de 2010

Iberia de las narices!!!!



Viatgers:

1-     Daniel Sánchez Llull (35 anys) Calçat: sabates esportives grissenques lleugeres.
2-     Josep Maria Torres Balaguer (41 anys) Calçat: sabates ortopèdiques blanques.

Sâo Paulo, 5 de novembre de 2010

Continuant la saga viatgera que ens emmarca en un duet únic (o trio quan per qüestions d’agenda el Sr. Marc Pereira Iglesias ens acompanya), així com una vegada visitat diversos països plegats com Xile, Argentina, Bolívia, Senegal, Grenlàndia, Pèrsia, Romania, etc, etc....  hem iniciat la nostra enèsima aventura, aquesta vegada per terres brasileres.

Sortint de Palma direcció Madrid, dia 4 de novembre de 2010 per enllaçar el vol internacional que ens ha de portar a la terra desitjada.  Una vegada visitada mínimament la capital  y villa del reino  (volteta pel Madrid dels Austries), actual km 0 del monàrquic estat borbònic...., (la qual no resulta gaire econòmica, val dir) la companyia Aérea Iberia ens va preparar la primera anècdota de la jornada.

“Vint-i-tres i mitja de la nit” aeroport de Barajas (Terminal 4 satèl·lit) un anunci per megafonia inoportú ens comunica que l’aeronau (un Airbus A340 o sigui, gairebé nou de trinca) que per problemes tècnics (quins seran?... no ho varem esbrinar) no és apte per realitzar el vol pertinent i que la nostra nau serà un altra però amb una demora de 9 hores.... horrible!!!!!!!!!!!!!!! Resultat: (air o terra)bus cap a l’hotel Trip Barajas i entre anada i tornada.... al final tres hores redones per dormir.  Però atenció, l’avió espenyat va ser carregat per una empresa d`àpats aquella mateixa nit.... i això ens fa sospitar que es va necessitar la nau per altres menesters.

Hem de mencionar que hi va haver la setmana passada una fita important en el calendari polític brasiler, amb la nova elecció de la candidatura presidencial, la Sra. Dilma Rousseff, ex-guerrillera i revolucionaria empresonada i torturada per la dictadura militar, ma dreta de l’expresident Lula da Silva. Això ho comentam per la quantitat d’articles en diaris i revistes, així com reportatges en mitjans de comunicació audiovisual que ens aclapara involuntàriament.

I dins tot aquest tràfec observam els nostres futurs conciutadans brasilers que ho seran en les futures setmanes: predominar entre el passatge el component blanc, que demostraria els diversos orígens europeus de la població del Brasil. En aquest avió ara per ara no abunden els descendents dels esclaus d’Àfrica traspassats al costat de l’Oceà per treballar a les plantacions. Potser només qualcun de mesclat, qualque mestís o mestissa fruit de la barreja, de pell més moreneta.

Superada l’odissea aèria (10 hores i 30 minuts de vol) aterrat a l’aeroport internacional de Guarulhos, el qual es troba a 35 km de la ciutat de Sâo Paulo i una vegada planejat amb el nostre airbus durant una sèrie de minuts llargs per una mar infinita de ciment (normalment de cases baixes intercalades amb “bairros de lata o favelas”) amb un centre de gratacels que configuren una illa en mig de l’oceà urbà, ens devé una bafarada d’aire calent olorós a petroli de la combustió de vehicles que ja no ens deixa fins abandonar la megalòpoli de Sâo Paulo (aquesta olor recorda la estada a la ciutat de Lima, capital de Perú)...

Amb un sistema de transport públic decadent (on no t’aclareixes on pots aconseguir un transport públic que dugui al centre ciutat, amb tantes línies de busos al servei i concentracions humanes a les aturades que ens fan presagiar hores d’espera) vàrem decidir agafar un taxi que ens dugué fins al nostre hotel (una opció molt recomanable però altament cara “50 euros”) en un trajecte que durà 1 hora i 40 minuts.

Tot d’una observam que l’aeroport de Garulhos recorda a velles instal·lacions comunistes (de ciment armat decadent, rovellat, obsolet i sense capacitat per absorbir la capacitat que un país emergent necessita com Brasil) però la xarxa viaria encara és mes decadent, la qual provoca retencions i embossament eterns.

A la fi arribam al nostre Hotel Mercure Moema (cambra 41), en un barri “burgés” fortificat les quadres amb xarxes metàl·liques i línies elèctriques que fan minvar la delinqüència, decidim anar a sopar al Restaurant “Magazem Paulista”, situat a l’avinguda Lavandisca, 380 aprox.... on una bona crema o sopa de feijoades amb altres delicatessen ens fan gaudir el nostre estómac...

Rebentats i sense forces amb record de les multitud d’hores d’espera a l’aeroport de Barajas acabam el dia de 48 hores amb els ulls vermellosos i amb un cansament extrem....

Des del pis 16 de l’hotel que es troba la piscina a l’aire lliure a part de la vista urbana contemplam els helicòpters dels executius viatjant d’una teulada a una altra de la ciutat...... i és que això és Sâo Paulo de 18 milions d’habitants.

A en Josep aquest mar de gratacels il·luminats li recorda el món del còmic nord-americà- aquella mitologia que substituí en els anys 70 i 80 la nostra educació tradicional de rondalles dels Països Catalans...-. No ens trobam pas en una petita –superada?- Nova York de l’Amèrica Sud? De sobte podria sortir d’entre els espingalls d’edificis en Batman, En Superman o el seu preferit Spiderman a la recerca de malfactors .... (Oh, extraordinari!, encara no ens han atracat ni segrestat a la megàpolis sens llei ni ordre... clar, europeus obsessionats amb la seguretat com som, l’angoixa per aquests temes bàsics no ens abandona. Per ara, les advertències d’amics i familiars no s’han acomplert  ni destijam que les hàgim de recordar!).

De fet també se li acudeixen altres connexions amb l’altra font d’imatgeria de nostres vides: el cinema. I és que no és cert que aquest laberint de casetes, llums i edificis a la manera de capses de mistos -tot banyat per una insistent pluja tropical-  us recorda l’ambientació futurista de BLADE RUNNER, de Ridley Scott? ... la mateixa aglomeració urbana superpoblada de la postmodernitat més ofegant.


2 comentarios:

  1. Home, estic pensant que si vos segresten serà un èxit de blog. Així que aprofitaré per a dir que si voleu una bona lluminària, i ser tan moderns com a Sâo Paulo, anau a l'elèctrica Nyegos de Palma. Vos faran descompte!!

    Pere

    PS:Per cert sabeu el telèfon d'algun segrestador econòmic?

    ResponderEliminar
  2. Apreciado Pere,

    precisso da una lampada cuando voltar a Palma ...
    j

    ResponderEliminar