domingo, 21 de noviembre de 2010

Maria Fumaça


Mariana-Ouro Petro, 20 de novembre de 2010
L’estafa de Maria Fumaça!!!!! Al cor de Minas Gerais.
Mentre berenàvem plàcidament en el menjador de l’hostatgeria, a una monja de la comunitat li va picar la curiositat de saber qui érem?... i de sobte ens diu “dgiondgisâo?” és a dir - de onde sâo?- d’on sou? – contestam els nostres orígens, i auhh... ja té l’excusa perfecta per encetar un monòleg incomprensible on ens intenta explicar breument la història del convent/col·legi/hostatgeria fins que se’n tem que ja és hora de partir i ens deixa acabar de gaudir el desdejuni.
Abans de partir “mudamos de quarto” per cambres més grosses i d’interior (J. nº14 i D nº18)... això sí, amb el mateix preu (30 euros per cap). Volem evitar renous del carrer especialment.
Avui hem d’agafar el tren “Maria Fumaça”- segons imatges vistes en fotografies com la guia de viatges “Lonely Planet” i altres diversos textos llegits- es tracta d’un tren antic estirat amb locomotora de vapor que fa un trajecte per la antiga ruta comercial fins a la població d’Ouro Petro-  Uahhhh... emocionats anam a l’estació de Mariana i compram ràpidament els dos bitllets (20 euros els dos) per a les 14.00 hores (única sortida) abans que quedin exhaurits i ens deixin a fora. L’encarregada de l’estació ens indica que si volem veure arribar el trasto que sortíssim el més aviat possible a les vies perquè Maria Fumaça està a punt de fer entrada. Perfecte pensam... bona foto ens farem.  Amb expectació aguardam l’esdeveniment del dia quan... apareix l’animaló al fons rodant lentament... i Plazzzzzzzzz! Tota la nostra il·lusió se’n va a norris quan apreciam que es tracta d’uns vagons ordinaris – dels que encara es veuen a l’Europa de l’Est- vells i rovellats i sense cap tipus de caràcter estirada per una locomotora que ni molt manco funciona a vapor. Ahhhhh! Això no és la foto del ferrocarril de Maria Fumaça... això és una ESTAFA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
A la espera d’agafar la “Maria Estafa” tornam passejant al nostre hotel per fer la darrere piscina i descans oportú. Voltam cap a l’estació per volta les 14.00 hores i encetem el nostre viatge amb un tren quasi buit –no ens estranya- que s’enfila per les faldes de les muntanyes a una velocitat de tortuga per arribar a Ouro Preto (12 km de distància) amb una durada d’una hora. (Les vistes agradables, però no difereixen de les que hem vistes fins al moment). – Val dir, que a en Josep li rebé una melancòlica tristor durant el trajecte. As saudades de la terra o amors diversos perduts ...
Ouro Preto, és una meravella arquitectònica encara que hi ha un però.... resulta ser una ciutat plastificada, on la vida de vila plàcida i assossegada queda lluny de les nostres expectatives. Sembla un parc temàtic sense ànima... no, no! No és això el que ens agrada. Cercam el caràcter brasiler i aquí no és troba! Diguem que és un Arenal de Mallorca però a l’estil barroc “al manco el centre” perquè la perifèria no deixa de ser putifèria .
Les mancances d’Ouro Petro no eviten uns dels capvespres més interessants del viatge, això sí, prèvia recerca d’un restaurant per dinar! Estam afamagats – son les 15.30 hores i sense menjar res-. Rodam per observa el cardápio d’una quinzena de Restaurants i constatam una similitud extraordinària (cartofem i carnofen amb feijoades). Sembla una conjunció orquestrada de tots els propietaris de l’oferta complementària per servir els mateixos plats el que demostra poca originalitat gastronòmica - pensa en Daniel- . Acabam menjant uns bolinhos de bacalhau com a tapa -francament dolents!- en un lanchonete brutot situat en la mateixa plaça de Tirandentes –la principal-. En sortir del femater ens en temem que just al costat hi ha una xocolateria agradable i coqueta, amb ambient relaxat i amb una cardápio més ajustada als nostres gustos... llàstima que tenim la panxa plena amb la pastota tragada.
Al museu d’oratoris – el qual motiva en Daniel de crear una cambra santa en el seu proper agroturisme- escoltam un concert de música clàssica tocat amb “Clavicèmbal i flauta”.. poques persones de públic això sí. Bé... en Daniel es dorm en mig del concert durant la primera part. A través d’uns finestrons situats al darrere dels músics veim el llampegueig d’una tempesta exterior que amenitza encara més el concert. Gran vista de part d’Ouro Preto enmig de la tempesta des de la finestra del museu.
Acabada l’actuació clàssica i pres un cafè ràpid – en Josep-  entram 20 mintus més tard al Teatre d’Ouro Petro que resulta ser el més antic amb funcionament de les Amèriques (any 1770). Quedam perplexes en trobar un autèntic “Corral de Comèdies”, al manco això és el que sembla en estructura i dimensions. – En Dani rememora la població manxega d’Almagro-. Aquell vespre hi ha una convidada d’honor, una cantautora que es fa anomenar “Ceumar”. Va vestida amb senzillesa, només amb una túnica vermella—fogosa alada i sense sabates, sembla la bruixa “Avería” (sortia en un programa infantil de TVE ja fa més de 25 anys). Toca una guitarra mentre recita unes cançons amb dolçor i sense daltabaixos amb un públic complaent i certes ocasions fent de comparsa. Auh idò... seria com la nostra Maria del Mar Bonet cantant la Balanguera o la Jota Marinera.
Mams balletes i tornam de vespre cap a Mariana,  i durant el camí trobam algunes Assemblees de Déus fortament il·luminades amb les portes amb pinta en ample amb el seus pastors o guies espirituals evangelistes ben mudats pregant i fent alabances a Déu en veu alta davant una congregació entusiasta i nombrosa-, ufff.... quin mal rotllo! Sembla de pel·lícula americana, totalment sectari.
Agranadores de Mariana

Tren: Maria Fumaça

Imatge no turística d'Ouro Preto

                                                          Imatge turística d'Ouro Preto


Corral de Comèdies d'Ouro Preto

Acabam el nostre jorn en un restaurant àrab – rememoram els gustos mediterranis- situat just enfront de l’estació de trens on surt l’Estafa Fumaça, que resulta ser de qualitat mediocre però ens evita el menjar mineiro, bastant feixuc al vespre.

1 comentario:

  1. ... ja queda poquet companys... us record que aquest setmana ELECCIONS CATALANS, em d'estar atents...
    salud companys...

    ResponderEliminar