viernes, 19 de noviembre de 2010

Mariana- Ouro Preto

CALOR I BARROC A Mariana, 19 de novembre de 2010
Wei, continuam a les ciutats colonials de Minas Gerais, ara som a Mariana. La nit anterior ha estat marcada per la claror del llum encès que venia del corredor principal il·luminant les cambres/cel·les. A la matinada en Giosepi ha decidit que si ningú altre ho feia, ell ho faria i s’ha aixecat a tancar aqueixa llum del corredor. Oh, què bé! Ara es pot dormir més fosquet.... I feta la claror del dia la remor del carrer ha estat una mica molesta: cotxos, gent que conversa.... Feia despertarse cedo –prest!. Si quedam més dies per ací demanarem uns cel·les més tranquil·les per poder descansar amb més propietat Ho hem de mester amb tot el tràfec de viatjar, autocar, pesades motxilles, voltar per les ciutats, carrer amunt i avall, visitar les esglésies, punts d’interès, etc.
El dia ha estat marcat per la calor. Si a Diamantina havia fet fins i tot fred i pluja –brusca- intermitent –estàvem molts més alts-, avui hem suat i tot i hem begut molts de sucs, de manga, guaiaba, suco de laranja natural misturado ....
Després d’un molt habitual berenar precisament amb aquestes fruites exòtiques i sucs més el cafè de termo que hem trobat per tot! –abans n’hi havia també de termos a Mallorca, ara a penes se’n veuen en els hotels i hostals-, JAS, ara passen un parell de monges pel corredor que ens saluden, Bom DGIA, ens hem acostat a la plaça a uns quants minuts de l’hotel-convent Providência.  
En aquesta impressionat plaça de les dues Esglésies barroques –una franciscana i l’altra carmelita-, hi ha també la casa de la vila (Càmara de Mariana) que havia estat abans presó d’esclaus. Hem visitat la sala inferior on els esclaus eren mantinguts presos el temps que calia per donar-los una lliçó! També la sala de plens -ben vistosa- i ens han regalat un fullet ben potent amb la història de la ciutat i dels monuments. Mira que bé, bon recordatori.
És la plaça dels 4 poders diríem, ja que tenim el polític –legislatiu i executiu –; govern de la vila- , el de la justícia colonial cruel de l’època; en el centre la picota amb els grillets "pelourinho" on s’ajusticiaven els esclaus –i blancs criminals també- rebels  a les 9 del matí (l’hora que assenyala eternament el rellotge de l’ajuntament) i el de l’església, que s’encarregava de les ànimes i altres bens no tan materials – els artístics i així mateix els materials que procurava per a ella i els seus components.  
Allà ens ha aparegut una persona d’uns 40 anys que s’ha ofert per fer de guia per uns 15 euros per persona tot el matí. Visitant esglésies –n’està ple aquí!- i explicant-nos interiors, exteriors i altres interessos de Mariana, vila que obtingué aquest nom en honor de reina portuguesa de l’època. Bé, hem negociat així mateix que puguem fer una visita a una mina de topazi reial, pedra preciosa que també abunda per aquestes contrades.
El guia ha resultat ben informat e informatiu per a nosaltres, ja que ens ha dit que havia estudiat turisme a Mariana, tot i que semblava no ser oficial, puix que no portava la corresponent identificació. Us estalviarem tots els detalls d’artistes, escultors i arquitectes locals, blancs i mulatos i els trets de les seves obres, fases, i policromies diverses.
Val a dir, emperò que hem contemplat un barroc colonial que ens ha colpit en força i que deixarà traça, car veure aquestes esglésies en el marc tropical que els fa de fons és ben memorable... Si voleu conèixer tots els detalls haureu de venir per vosaltres mateixos i copsar tota la riquesa de detalls. Direm en tot cas, que l’abundància d’esglésies corresponen a la competència entres les diferents ordres del catolicisme i que els miners ja els anava fer ajudar a fer un nova església, perquè també podien així treure or de contraban dins de les figuretes de sants i altres parafernàlies eclesiàstiques. Havien d’escapar el tribut ferotge que havien de pagar a la Corona per sustentar les quantioses despeses d’ella.
Un punt àlgid del matí ha estat poder assistir a un concert d’orgue en una de les esglésies de l’altra plaça de Mariana - la Catedral-. Aquí una organista de color ens ha ofert explicacions sobre el orgue que fou regal del rei de Portugal a Mariana i que es torbà 6 mesos a venir en carreta de bous des de Rio de Janeiro. Miracle que no es rompés, fracturàs, fet trossos en la Estrada Real de l’època. Restaurat ha sonat de meravella davant el públic brasiler i alemany que formava el públic. Hem pujat i tot al cor per escoltar les explicacions tècniques sobre el funcionament interior de l’orgue. Una delícia.
Hem sortit de l’església i en cotxe a veure gruta ben profunda fora vila on es poden veure vetes del mineral ferro i altres minerals. Amb la corresponent capella a l’entrada per aprofitar el caràcter sagrat que inspiren coves i estralls dins la terra... Ben prop de la gruta el poblat miner on fan feina a cel obert per extreure topazi. Muntanyes i muntanyes, un laberint de terra i corredors de terra roja on homes triaven els minerals. Tot d’una han vingut un bon grapat d’homes, miners arruïnats disposats a vendre’ns pedretes de  minerals a uns preus ves a saber si bons. Molt polides les pedretes però nosaltres estam interessats en l’experiència i record en el nostre cervell i no en objectes.
Dinar altre pic com ahir vespre al Rancho. Menjar miner. Bo i barat – barra lliure a l’exposició d’olles de pedra damunt el foc a llenya per mantenir-lo calent. Abundant, tant quant vulguis per uns 8 euros però ja n’hem quedat tips. És bo però pesadet, un poc saladet i tot, tots aquests estofats de carn tendra, pollastre, sopes, mongetes amb moltes varietats ... tanta sort que hi bones amanides per compensar i una cerveseta altre pic de 600 ml tan fresqueta, hmmmm. En Fidel ha gaudit com un vaqueta de beure aqueixes cervejas geladas ....
Descans, piscineta, passejada (aquí la foto de la finestra d'una perruqueria "totes son iguals") i cap Porto Preto amb divertit bus de línea amb freqüència constant i duració de 25 minuts s’ha dit –ei, Porto Preto- ca! perdó, Ouro Preto, volem dir, Or Negre. L’Or que es trobava tot embrutat amb pedres, fang i terra. Negre fins que es tornava daurat i brillava al sol!. Hem comprovat efectivament que aquesta vila altre pic farcida d’esglésies barroques és molt polida i que amunt i avall en els turons que la formen es troben racons pintorescos. Demá la visitarem en tota atenció. Tot el viatge en Jep n’ha parlat a En Fidel, i ei, això mereix el seu temps.
De tornada a Mariana ens hem passat pel teatre municipal on una companyia d’adolescents presentaven la seva versió del musical Mamma Mia! Què divertit. Hem entrat. Tot en portuguès brasiler, és clar, les cançons famoses d’ABBA i tot. Quin estrany efecte fa!. Era com entrar i veure alumnes de 4t d’ESO i de 1er de batxiller, oh no, quin mal somni. Bé, cantaven bastant malament, tot s’ha de dir. I hi feia una calorada dins, tot estibat. 15 minutets i cap a fora. Pizzeta per canviar de menjua. En Josepi no hi és molt afeccionat a les pizzes. Les finetes de Palerm i Nàpols ben cobertes de rúcol·la sí que li agraden. Les altres poc. En fi, aqueixos nois filosofen un poquet i es tornen a fotre dos altres sucs naturals de laranja... hmmm, què bons fresquests ... Anam a la sorvataria a fer un geladet –n´hi ha de ben bons- NO! BASTA de calories .... a relatar el dia i a descansar. Ei, en Dani encara se’n va cap aquella altra església il·luminada incabada dalt d’aquell turó. Es veu tota la vista nocturna de MARIANA. Aquest JEP, NO TÉ ATURALL ....
De Mariana a Ouro Preto hi ha escassos 14 km (es pot fer en taxi) però el bus de línia que és molt eficient i costa aprox. 1 euro. El dormir a Ouro Preto pot sortir caret, per això nosaltres hem decidit passar tots els vespres a Mariana, tenint en compte la gran freqüència de busos i amb horaris amples (el darrer bus és a les 23.30 hores).
1 foto: costat dret de la foto: el nostre hotel
2 foto: piscina de l'hotel
3 foto: finestra d'una perruqueria
4 foto: Ouro Petro vista a contra llum!



2 comentarios:

  1. ...a veure si podeu describir els comentaris en relaciò a les fotes...a part de fets culturals, hi ha ambient de gent jove...

    ResponderEliminar
  2. home, clar! a la plaça del poble està ben animat. ELs aspectes més personals de recerca tàctil els deixarem per al contrablog .... si s'escau!i el feim qualque pic ...

    au, bon xou i seguim per aquí! (ara, després d'un dia de rodar i després escriure, no te creguis, no queda tant de temps per al xou!)
    en fi,
    bona tasca
    j

    ResponderEliminar