lunes, 22 de noviembre de 2010

Mariana- Tirandentes

21 de novembre de 2010
PLUJA TROPICAL I FESTIVITAT DE SANTA CECÍLIA A TIRADENTES.
Aquest jorn el podem considerar tranquilot i sense grans trasbalsos. Ha estat un dia de transició cap a la gran URBS, l’altra gran Megalòpoli de Brasil: Rio de Janeiro. Mentre baixam cap la meravellosa i temuda ciutat ens entretenim en la darrera de les petites ciutats colonials que ens quedava: Tiradentes. El nom correspon al nom d’un dels primers ajusticiats d’entre els que gosaren rebel·lar-se contra la corona portuguesa. Era dentista i no de família poderosa, d’aquí que se’l pogués considerar víctima propícia.
El dia emperò ha començat amb un matinada, 6:45 alto!. 730 autocar cap a Tiradentes, arribada a les 1130. En el camí lectura, endormiscament i intent de xerrar amb qualque altre viatger. Devers les 9 ha pujat una persona que era apta per a la conversa que desitjàvem: en Junior Domingos ens ha informat del que acabava de dir el xòfer. Que calia canviar d’autocar per una avaria. Bé, demanant-li que ens ho aclarís ens hem posat a xerrar una micona amb ell. 25 anys, ballarí de companyia de dansa moderna a Sâo Paulo. D’acord, se li veia en el cos que tenia quelcom d’especial. Ben agradable aquest xicot. Hem parlat de nostres voltes i visites pel Brasil i del trajecte futur. Ell ens ha contat de sa vida de pràctica diària, entrenament, i restriccions calorífiques. No beu res apart d’aigua i estar sempre a l’aguait. Ja li ha dit en Giouspi, que li encanta anar a veure dansa clàssica o contemporània però que és una mica depressiu en contemplar aquells cossos tan esculturals. Ara eixos hòmens i dones tampoc s’han donat els mateixos plaers del paladar ... En fi, intercanviam correus electrònics i l’exhortam a que pegui una ullada al bloc i a la fota d’ell que sortirà.
Arribada a Sâo Joâo, que és la ciutat abans de Tirandentes i on hem d’agafar un ónnibus per anar a nostra destinació. Hi pujam amb una parella d’un francès i brasiler que després trobarem altre pic pel poble. En el trajecte d’uns 25 minuts uns brasilers d’origen gallec s’enxufen a en Danilo. Ja coneixeu la gran característica d’aquest viatger perquè se li aferrin personatges diversos. Entre els crits que fan aquest grup de tertúlia parlant d’orígens i gastronomia, el tracateig del bus (els paviments diversos no són plans ni fàcils de recórrer ni de bon tros), i altres persones que parlen fort per contrarestar el trum trum del vehicle ... hom queda sord. Maletes, calor i sordesa s’acumulen en aquest petit trajecte.
Tiradentes! Ja hi som. Oh, quin poblet més cuco i polidoi. La Poussada també ben simpàtica i una al·lota que ens atén igualment estimable. Mentre ens preparen les cambres voltam pel poble. Ei, aquí hi ha botigues de qualité per a butxaques plenes: art barroc o neo-barroc (salats preus dels artesans i artistes!), figures diverses de namoradas –els bustos de mulates a les janelas-, roba, records diversos.... Abans de compres emperò cal dinar. Ei, per què en Jep no ha menjat res en tot el matí? És un misteri misteriós. Ara finalment ens seim a l’Emporio de Massa (Botiga de la Pasta) i ens fotrem dues lasanyes:una de peix i una de gambes per variar de la gastronomia més aviat pesada de Minas Gerais. Prou bé i no menys els sucs naturals de fruita altre pic.
Voltant pel poble, hi tenim dalt del turó la típica església barroca colonial però aquí més ben conservada. Els carrers ordenats, pintorescs, casetes de façanes de diversos colors i teulades ben arreglades. Uep, en aquella capella de Nossa Senhora do Rosario dos Pretos, -altra vegada- veim que anuncia celebració i processó de Santa Cecília avui a les 8. Eiiii, Patrona dels músics. La Música, l´únic amor que no em fa sofrir –Maria del Mar Bonet dixit-. Doncs, si no tenim res millor que fer ens hi acostarem meam que com es gasten les processons per aquí ...
Abans emperò descansar bé i bona becadeta a la Poussada. Oh, comença tempesta tropical, weieie, què bé dins el llitet escoltant-la les insistents gotes d’aigua .... en aixecar-nos banyet a la piscina amb pluja bastant forta! Què divertit! Una bona estona d’aigua dalt i baix. ... Ara ja tenc fred. Dutxa calenta i preparar-se per sortir pel poble altre pic.
Voltam pel poble, altra volta cercant qualque cosa que comprar per a demà i igualment a la recerca del refrescant suquet de fruites ... oh, mira, aquí hi ha namoradas en oferta i en aquella loja camisetes amb el lema de Brasil: libertas quae tamen sera. Ei, demà en compram una. Llibertat encara que sigui tardana!. No ho podríem aplicar també als Països Catalans i altres nacions sense estat que cerquen el seu lloc i reconeixement en el món?
Les 7. Anem a veure això de Santa Cecília, meam que és i que fan els locals en aquestes situacions. En Jep però desapareix uns 45 minuts sense saber on ha partit. Bé, en Fidel espera a la capella. Ara entra la processó des de fora de l’església i comença l’orquestrina a tocar. Uep, escolta, allà dalt el cor, mira, no ho fan tan malament. Interessant escoltar i contemplar això. Seguim la celebració amb full. Ja sabem que  nosaltres som de cultura catòlica -agnòstic en Josep-, però d’aquest fet cultural i sociològic ja està bé ser-ne testimoni.  Retorna en Jep que ha estat perdut per la part alta del Tirandentes a la recerca de medallons i jas, du un tros de pastís que ha comprat i enfloca a en Fidel ...
Plou fort. Els frescos sobre fusta del sòtil estan prou deteriorats. El vell capellà que parla al sermó de batalletes passades seves i sobre la pàtria brasilera, i les horroroses dictadures del país – se’l sent bastant malament, li manca un micròfon-. A la fi diu que es suspèn la processó pel poble. Llàstima. Hauria estat bo de veure la gent com es comportava durant la processó. Seguim voltant pel poble. Collons, quanta gent a les assemblees evangelistes. Molts més homes que a la catòlica. Dones sobretot, en gran majoria a la catòlica. En fi, Amèrica és el supermercat de la religió. Havent-hi tants de habitants en el Brasil hi ha d’haver gent per a tot!.
Això ho veim després a l’habitació de la poussada. Avui tenim nombrosos canals. Un bon grapat per als evangelistes. També un de catòlic on mostren una missa del Papa Benet. Déu meu. També un programa sobre la presència dels negres a les pantalles i canals brasilers. Entre els anuncis un que encoratja a denunciar el tràfic de persones. Es veu que és un problema greu aquí. Xarxes de prostitució o de tràfic d’òrgans per a altres parts del món ...
No cal destacar especialment la nota gastronòmica aquest dia. Bé, aquell sandvitx calent de bistec amb cebeta, uhmmmm, era ben bo. I aquest batut de fruites vitamínic amb mil coses també. Al bar amenitzava un cantautor que sota un tendal per evitar la pluja –abundant ara, forta, insistent- cantava temes brasileiros. En aquest bar local una bona série de bombons de tot tipus ... aquí es reuneix la gent local per fer la seva cerveseta.
Ja a la poussada agradable escriure sota el porxo amb la pluja fora. Verd i fresc l’ambient. Ei, també una peli espanyola amb subtítols en portuguès a la tele. Va bé per aprendre més portuguès. Qui ho dubta.
Josep i Junior Domingos en bus d'Ouro Preto a Sâo Joâo de Rei

                                                    Venedor de gelats a Tirandentes

                                                               Namoradizas (Tirandentes)
                                                            Tirandentes: Heroi de la revolució
                                                                Localitat de Tirandentes

2 comentarios:

  1. Olá Daniel e Josep.
    Estao bem? estao em que lugar do Brasil agora?,

    Boa Viagem !!!

    Junior.

    ResponderEliminar
  2. Oi! Junior

    Com muito perigo na cidade de Rio! Nâo queremos sair do hotel! jejejeje, nâo é verdade! na zona sul é muito tranquila, por isso passeamos sem problema.

    Tomamos um cafe o jantar a Sâo Paulo dia 28?
    joseptorres@hotmail.com
    dallull@hotmail.com

    ResponderEliminar