martes, 9 de noviembre de 2010

només Pantanal

Dia 7 de novembre de 2010

“Toque de diana” a les set i mitja.... amb el so d’una campana a la Pousada Rio Clarinho... uff...tocada de collons, ara que dormiem amb molt de plaer. El nostre guia “en Cesar” ens vol mostrar les meravelles naturals de la regió, i així ho va conseguir.

Embarcam en una clariana de vorera de Riu i descendim amb lentitud durant un parell d’hores (a ritme de tartaruga com diuen per aquí), per tant, la distància recorreguda va ser mínima. Tan se val, les aturades realitzades ens permeté gaudir del captivant cant dels ocells i participar dels renous del bosc pre-amazònic, i amb tot això es varen ajuntar al trajecte uns cents de caimans –simpàticament anomenats jacaré-, algunes capibaras, nútries, porcs salvatges perigosos para as pessoas, simis, tucans, estruços, etc, etc... una explosió de biodiversitat en un escenari que ens rememora viatgers èpics d’aventures temeraris com per exemple el realitzat per en Gonzalo Pizarro i en Francisco de Orellana en la recerca del Dorado. També ens quedam entristits al pensar quant s’ha perdut per culpa de la mala praxi humana amb la destrucció de la selva.

Horabaixa temps de fer una excursioneta a cavall. L’hora triada va ser desafortunada (a les 3 i 30 minuts) per la calor asfixiant, a més el nombre de criatures divisades varen ser minses (una tortuga, alguns ocells i poca cosa més), i és que a la mediterrània tenim un costum extensible al món animal, la nostra becada!!!!!!!!. Així i tot cal dir que l’hem feta perquè hem dinat a les 12.30.

L’esdeveniment del dinar ha estat el comiat amb na Carla Lul·liana i el seu company. El lliurament com a present per part nostra d’una samarreta dels Amics de Prada, amb el mapa del territori dels Països Catalans l’ha emocionada. Li hem regalat –la portava en Josep com a equipatge, en pot aconseguir fàcilment una altra per a ell- com a recordatori de la nostra trobada en el pantanal.  Li hem suggerit que pot fer a Prada un curs intensiu de català cada estiu i començant de principiant. (I tantes altres coses interessants!). S’ha apuntat l’adreça web. Som un país petit i amb molts d’enemics. Cal recuperar i incorporar tot el món possible per a la tasca de la reconstrucció d’eixe país mig desfet. Hem destacat que no li vingui de nou que un dia ens presentem allà a ca seva a Ottawa. Així podríem visitar altres amigues canadenques conegudes a altres viatges –hauríem d’arribar a British Columbia- i també qualque català de Chicago que ha partit fa poc. (Tots aquests indrets estan relativament prop)

Al cap al tard acabam pujant la torre d’observació (alçada de 40 metres), construïda exclusivament de fusta i situada a una vorera del riu. Per nosaltres va ser un moment màgic, amb l’observació de l’horitzó divisant totes les copes dels arbres com si fos un tel verd que s’estén fins a l’infinit, escoltant el brunzir de la natura i amb un aire refrescant que calma la nostra tensió.... i au!  la fauna s’aixeca de l’atordiment xafogor, vista de bell nou de les meravelles que han propiciat aquest indret com a reserva a protegir i catalogada patrimoni mundial per la UNESCO. Així ha estat durant mil·lennis el bosc primigeni. Aquests boscos són el pulmó del món. No cal destruir-los més. Com diu el gran científic i astrofísic Carl Sagan, malauradament finit fa uns anys, no tenim recanvi per a aquest planeta, un punt blau en la immensitat fosca de l’univers.

Ara que ja ha caigut la nit, em revé la preocupació de les nostres famílies, les quals fa dies que no saben res de nosaltres, i és que en aquest emplaçament no funcionen els mòbils i la xarxa d’internet encara es desconeix!







No hay comentarios:

Publicar un comentario