lunes, 29 de noviembre de 2010

Paraty i les seves meravelles

Paraty, dia 27 de novembre de 2010
Aquest dia tocaria fer una mica de sol, ja que no hem tingut gaire bon temps en tot el viatge. Bé, és època de pluges, ja ho sabem i per tant cal esperar aquest temps ennuvolat i bruscós –brusca interminent que sol eclosionar amb xàfec cap al tard-. Però avui, ens aixecam i eehehehhh, avui fa solellet. No esplendorós però suficient per a l’eixida de barca que hem acordat el dia anterior.
Au idò, cap al moll ens en esperen. Allà tenim l’amiga alemanya Ellen i uep! Dos altres, que resulten ser austríacs: Na Teresa i Hubert. El patró de la barca multicolor, en Keun, també els ha contractat per venir amb el nostre grup d’argentins, en Jep i Fidel i N’Ellen.
Diu el patró tipus tarzan que tenim que serà una bona eixida. Apa, anem pujant  a la barca divertida i enfilam cap a les platges diverses de la costa que anirem vorejant. Així ho feim. Tututututp, la barca avança. Pagarem 300 reals entre tots i dinarem a qualque platja. Moltres altres persones, turistes –no com noltros!, nosaltres som viatgers- han pensat el mateix i tot un estol de barques de tot tamany, velers, grups grans i petits, posen rumb cap a la mateixa direcció. Hi ha unes 65 illes en aquest badia i no sé quantes platges, cents. Què bé, a la fi un dia potser com el que es veu a les guies de viatge. Imatge amb la qual s’associa el Brasil.
Però aquesta costa de roques granítiques, grans pedrotes, cocoters i plataners farcits, palmeres fins a la platja d’arena fina, exuberant vegetació .... segur que ens trobam a Brasil? Això no són els mars de Sud, l´Índic, les Seychelles o Maurici, fins i tot aquesta gran badia no és com una d’aquelles de Vietnam? Noop, bé al Brasil entre Rio i Sâo Paolo ens trobam i aquest paisatge i aigües és encisador. I ara ja ens aturam a la primera platja aperitiu de la sèrie. Uhhmmm, està ben bona aquesta aigüeta, ni massa freda ni massa calenta. La barca s’acosta a la vorera, quasi a l’arena de la platja i tots cap dins l’aigua. Bon primer banyet. També tenim unes caretes per anar fer els primers intents de mirar el fons. Bé, ara mateix no tan espectacular. Potser més tard.
Caminam per la platja de punta a punta. Casetes ben integrades també a la platja- més ben dit, una només aquí. I res, després d’un abundant remull seguim vorejant. Veim un bon grapat de cases d’ensomni, unes més antigues i tradicionals, altres més modernes i sumptuoses, amb el seu mollet i porxo, totes immerses dins natura... weieie, qui en podria agafar una temporada per a relax, descans de lectura i música i banyet diari. Anam passant de platja en platja, aquell raconet més tranquil fora de les altres barques de grups i iots que van quasi plens...  En aquesta platgeta hem trobat unes gran roques grises granítiques que estan calentes per l’acció intermitent del sol. Wuauau, molt bo per a l’esquena i el cos sortit tot banyat de l’aigua. Ara el patró es deslliga la melena i es tira a l’aigua per anar a cercar mangas d’un arbre proper. En duu una bossa per degustar. Bons, en posam dins la gelera de gel per gaudir-los més fresquets. També hem portat altra fruites amb nosaltres: bananes i lychees.
I arriba  l’hora de dinar. Cap aquella praia vermelha ens diu el capità que coneix la gent allà. Durant la navegació en Keun ha anat trobant parents diversos que treballen en altres barques: conco, cosí ... En fi, negocis familiars. Ara veurem el restaurantet tipus xiringo aquí a la platja. Peix a la planxa ... gustós, tres bones tallades i lulas (com el president!) grehladas. El peix està millor (tipo no sabem, espet? Bona tallada, bo, en podria menjar més amb una bona amanida ... les lulas ok, però un poc fortes com ahir al restaurant. En fi, bona teulada.
Al costat de nosaltres arriba un institut pre-universitari amb una gran tropa de brasilers i brasileres. Es veu que són de ciutat i de bona família. Ben alimentats i cuidats, banyadors de disseny, la professora els acompanya. En Josep fa amistat i xerra una mica. Força simpàtics, una micona gamberretes, les típiques bromes i tot això... en fi, ens feim unes fotos ens fan a tot el nostre grupet a la platja. Per a una altra ocasió conèixer-los millor.
Anam tornat cap a les 5 a Paraty. Prenent al sol a bord, xerrant amb el capità que ens conta que també pescar per menjar els productes frescos, per Carnestoltes hi ve molta gent per aquí, i mira, bon passar l’estona. També petit incident, en Jep és patinat i caigut dins la barca amb corresponent cops forts a les cames, pegant-se en caure contra les fustes dels seients. En Fidel també ha estat a punt de caure unes quantes vegades! Atantsant-nos al port de sortida ,les darrers fotos i bona vista d’arribada al poblet colonial –ara forta atracció turística- de Paraty amb les esglesiones i el perfil d’altre temps entre vegetació subtropical. Això era refugi de pirates i bucaners? En desembarcar, en veim un ben vestit de pirata i maquillat que posa al costat del canons per cobrar si vols fer-te una foto al seu costat. Divertit aquest tipo, després passeja pel poble.
Comiat d’en Keun. Obrigado, capitâo. Un dia memorable, bones nadades i refrescant aigua, divertit grup i simpàtic, paisatge ben polit. Un dia dels dies més polits del viatge sinó el més potent. Més nostrat, per all de l’aigua i barca. Feim suquets i cafès per llevar son i deixondir-nos a la plaça principal.
Descanset, dutxa a l’hostal i a les 9 tenim l’espectacle de bonecos –teresetes- al teatre de Paraty. EI, bones crítiques veim en els retalls de premsa. Hem comprat les entrades el dia anterior. Maco el teatret, íntim, quasi ple. Comença l’espectacle. 7 històries diferents entre dramàtiques i tendres. Teresetes accionades directament a braç per les persones en negre al darrere. N’hi ha de ben aconseguides, com la de la parella de simpàtics vellets que es desxondeixen de la rutina i a cau d’orella es diuen amatents picantones frases –es suposa-. Tot l’espectacle és amb música i sense llenguatge explícit, res en portuguès. Gestos, acompanyament sonor i en tot cas grunys i sons no lingüístics. En Jep però dins la foscor es dorm. Massa batec de sol de la barca ...
Acaba aquest jorn mariner amb unes amanides igualment marineres de pop i gambes a la Casa del Poeta, romàntic restaurant amb taules al carrer – encara que el menjar no és gaire bó-. Un cantant amb guitarra amenitza la nit ... torna ser fort el cefalòped. El popet no està al seu punt. En fi, cal anar a l’hostal per mirar internet, correu, facebook i repassar escriptura. Ja ens anam acomiadant del nostre itinerari i ens hem d’acostar a la primera casella del viatge: Sâo Paulo i els apartaments Mercure del barri de Maoma.
Dani fent de patró!

Seychelles o Brasil?

La nostra barca

Foto de la nostra expedició ... i amics d'en Josep

En Jep amb ulleres i Fidel relaxat

1 comentario:

  1. ...UEP NINS, m'alegro de aquesta bone aixida després del torment de Rio, ja queda poquet, plou y fret por la Roqueta de Mallorca...

    ResponderEliminar