martes, 2 de noviembre de 2010

Pitôes das Junias

Dia 30 d’octubre de 2010


Com una península de terra fronterera que s’endinsa en la agermanada Galicia es troba el petit poble de Pitôes das Junias.

Ubicació

Autovia de Madrid- Ourense, sortida a Xinzo de Limia (conegut per tenir unes de les millors patates i pebres de la comarca), Pitôes das Junias es troba a una trentena de quilòmetres direcció sud, pujant les darreres muntanyes que separen els dos estats i passant per uns dels boscos atlàntics millors conservats (rouredes, fagedes, castanyers, etc...). Només l’esplendor del paisatge ja dóna la recompensa de la fatiga del viatge, i encara més si aquest es realitza en plena tardor on les diverses tonalitats dels arbres (ocres, groguenc, marrons foscos, verds, etc...), deixen bocabadats a més d’un.

L’aldea de Pitôes das Junia, situat en mig del parc natural Penedes- Gerês,  ronda una població de 150 habitants i encara que tingui semblances amb altres de la comarca, la seva preservació la fa especial. Amb cases baixes revestides de pedra viva i tosca i sostre de teules ben conservades, configurant un laberint de carrers empedrats i rierols que davallen de la muntanya, passejar per Pitôes resulta una forma didàctica i amena d’entendre la forma de vida difícil i encara no extinta de la gent de Trás os Montes, indret aïllat del nord de Portugal. Persones amb faccions marcades per la duresa de la climatologia i les tasques diàries de subsistència, configuren un veïnatge cada vegada més envellit.

Pels seus carrers encara son abundants les vaques que circulen dels seus estables (normalment els baixos dels habitatges) fins a les pousas o praderes del voltant.

Alguns oficis relíquies del passat encara son observables en la comarca (forners que fan delícies amb el blat, cosidores de capes de llana gruixada, pastors que remunten muntanyes amb el seu ramat i una pagesia abocada a la recol·lecció de verdures. Per gener o febrer una vegada feta les matances no us perdeu els “fumeiros”...., secadors de tota casta de xoriços, cuixots, etc.... (embotits en general).

Turisme:

Al poble de Montalegre (a 20 km. De Pitôes) trobareu una oficina de turisme on recavar la informació necessària per la vostra estada en el parc natural (restaurants, hotels rurals, pensions, etc...) així com de mapes detallats de les rutes de senderisme les quals son bastant prometedores (exemple: la ruta del contraban o la ruta de “trilho do lobo”).

Qui vulgui romandre a Pitôes també hi ha allotjament i restaurants disponible (Casa de Petro: a l’entrada del poble: bastant caret i la cambra doble ronda els 50 euros, en canvi al centre del poble ja podeu trobar cambres per 30/ 35 euros i àpats més econòmics).

Romandre un parell de dies per caminar pels camins comarcals plens de llogarets així com conèixer la gent local (la qual us atendran amb curiositat), és un consell per aquells que encara vulguin apreciar un Portugal autèntic.

PD: Al poble de Sezelhe (10 km de Pitôes) trobareu un agroturisme confortable i acollidor anomenat “Casa Entre- Palheiros”.....


1 comentario: