lunes, 29 de noviembre de 2010

Sâo Paulo, dia 28 de novembre de 2010
Avui són les eleccions catalanes! L’horitzó polític català resta en mans del poble català en un procés pacífic i democràtic... i nosaltres ens hem aixecat a Paraty en un dia esplendorós. De fet, ja no recordàvam un dia tan clar, sense cap nigul emprenyador, amb una lluminària encegadora. Ara ens ve a la memòria que Brasil és un país tropical!
A les 9.40 hores agafam el darrer ônibus del nostre viatge de la rodoviaria de Paraty cap a la ciutat de Sâo Paulo – cal dir que hem fet un fart de busos durant aquest viatge- però aquesta vegada un sentiment de consolació se’ns apodera en pensar que és el darrer!
El trajecte dura 6 hores, però ja no ens terroritza gaire la durada perquè estam avesats a entretenir-nos durant les grans distàncies (lectures, anècdotes, xerradisses i becades). A més ja sabem quin son els seients més còmodes... els darrers de tots perquè el pots inclinar sense causar incomodos a ningú i no hi ha un tràfic de gent entremig que entra i surt. A més ja sabem quines son les postures més adients... cames obertes una recolzada sobre el cendrer (o posatassons) encaixat sobre la finestra i l’altra cama endinsada entre seient i seient del veïnat del front. A mes, maletes de ma les amaguen davall dels peus per evitar robatoris mentre dormim... i és que en el Brasil, tot s’hi val!. (que ens robassin al bus ja seria EL COLMO!)
Frau Ellen, la nostra amiga alemanya, es seu al costat nostre i no sabem si és perquè és massa poma o poruga o nosaltres ens hem tornats uns insensibles, però es tapa el nas amb un mocador (durant les 6 hores) a causa dels olors provinents del banheiro... coco de cachorro!
En arribar a Sâo Paolo trobam una ciutat tranquil·la per ser diumenge, sembla que neta i ordenada.. molt neta i odenada (ja confonen si realment és així o perquè hem vist tanta marginació que això ens sembla un lloc coquet i enamoradís! Metro de la rodôviaria fins a l’estació més propera al nostre hotel (una altra vegada el Mercure Moema) i dinar tranquil·lets al Restaurant Armazem –aquests bolinhos de carn, canyella, castanha de -?- i menta... boníssim-  (el del primer vespre... us enrecordau... a l’avinguda Lavandisca)... mentre melancòliques hores flueixen de manera pausada.
Després de dinar i a una temperatura de 32 graus se senten nadales de les botigues obertes el diumenge capvespre (Sâo Paulo no dorm mai!)... i pataplafff... arribam  a l’avinguda Paulista, la gran avinguda del Brasil! Aquí es conjuga la força brasilera, el centre econòmic de la quinta potència mundial i realment es nota. En Daniel bocabadat desmenteix un dit anterior i ara diu – Brasil nâo é tudo uma favela”. A Paulista – com se li denomina a l’Avinguda- esta farcits de  botigues seductores i cares – val dir, entre gratacels envidrats i moderns-. Això ja no és la decadència de Rio o el la ciutat sense esperit i fada de Brasilia... Ahhh! i estau tranquils amb seguretat! Realment aquí ni sentim ni percebem cap problema en aquest sentit, és més, la parafernàlia en joies en la vestimenta de la gent Paulista, denota la seva classe social alta!
A les 21.00 hores aprox. hem quedat a la porta de l’aturada de metro de Consolaçâo- Paulista per sopar amb en Junior Domingos (l’al·lot  ballarí que varem trobar al bus direcció a Sâo Joâo de Rei), que es presenta amb el seu amic Andrés Haber. K – jueu askenazí i fill de cònsol israelià a Paraguay-. Tot d’una encetam una conversa intensa i grata: història, política, i projectes de futurs, són entre d’altres els temes tocats. – A més en Daniel està bastant interessat en la gastronomia jueva i demana informació sobre el menjar Kosher! N’Andrés aporta valuosa informació sobre el tema i reconeix la dificultat de la seva elaboració. Mentre en Junior Domingos, amb molta sensibilitat i afectivitat ens convida a un espectable de dansa per la terça feira, dia que partim i no podrà ser!
Ara bé... les hores passen volant i no encara que no ens en temem que ja s’ha fet tard. Uff.. ens fa pena acomiadar-nos d’ells i una forta abraçada ens separa (per ventura per sempre), recordant que l’amistat no s’ha de perdre! Sempre ens queden les tecnologies per estar en contacte. Qui sap si tornarem a aqueixa megalòpolis –és probable- o anirem a Paraguay amb N’Andrés –no tampoc improbable-, atès que s’ha ofert per mostrar-nos el seu país natal. Tornam a l’hotel de Moema en taxi per uns 22 reals (10 euros)... i dormim en un dia marcadament autobuser.
Avinguda Lavandisca

Fidel, Junior, Andrés i Jep a Sâo Paulo

No hay comentarios:

Publicar un comentario