miércoles, 24 de noviembre de 2010

Sortida de Tiradentes entrada a Rio de Janeiro

23 de novembre de 2010.. PRIMER CONTACTE AMB RIO: FRACÀS  GASTRONÒMIC. (A MÉS ENCARA NO ENS HAN ROBAT NI SEGRESTAT .... NI VIOLAT)
Una altra matinadeta en eixe dia ens acomiada de l’agradable Poussada Bia i del coqueto poblet de Tiradentes. Ara veim que estàvem a la part més simpàtica del poble. No hem vist ni molt manco tots els racons del poble. Hi haurà d’haver una segona oportunitat en un segon viatge ... Hmmm, serà possible en un món tan gran?
A les 8:15 ve l’autocar per anar cap a Rio: la mítica. Bona preparació psicològica per a les nostres angoixes ahir a la tele quan abans d’anar dormir veim reportatges sobre els darrers atemptats a la ciutat: bandes que lluiten per controlar barris i suburbis de la megalòpolis han incendiat uns cotxes, matat un membre d’una banda rival, han disparat contra uns cotxes que passaven prop del nou palau del govern de Rio i han atacat amb bombes de mà! i metralleta un 4x4 de la policia militar. En fi, perfectes notícies per a la nostra entrada... quina pena deixar aquesta tranquil·litat de Tiradentes per ficar-se a la boca del llop!
El matí s’esdevé tranquilet dins l’autocar. L’habitual paisatge verd intens i tupit tropical es combina amb les nostres lectures i dormidetes. Ahir compràrem un còmic sobre l’encara president Ignacio Lula da Silva. Força informatiu el còmic sobre la vida, penúries i tragèdies personals del President, un dels polítics amb més popularitat del planeta. A més, en Josepi segueix llegint aquest Evangeli en portuguès que vàrem adquirir per 3 reals a Diamantina, a l’agradable livraria-cafeteria. Va bé per llegir i aprendre portuguès, atès que coneixem bé la història. I per uns minuts ens demanam si aquest viatge ha tingut un vessant religiós, tan en contacte com hem estat amb el barroc i l’art de l’època en aquesta part del món. (El cas és que en Jep insisteix en recollir estampetes del Bon Jesús, la Verrge Maria i altres sants per aquesta església i per aquella ... Deus meu). I A MÉS, CAL DIR QUE AQUESTA VEGADA EN EL BUS NO HEM PARLAT AMB NINGU NI HEM MAREJAT O CONTAT BATALLETES AMB CAP ALTRE VIATJANT. A que és un miracle de la Santíssima Trinitat?
A mesura que ens acostam, anam veient poblets i cases humils enfilades pels turons i muntanyes. Més i més densitat humana després de kilòmetres de fazendas, vaques pasturant i boscos diversos coronat de palmeres i immensos arbres tropicals que li donen aquesta personalitat única al paisatge.
Devers les 2 arribam a l’estació d’autocars. Bé, agafam ja el bitllet per anar a Paraty d’aquí a 3 dies. No hem vist un lloc tan suposadament únic i espectacular com Rio  i ja arreplegam el passatge per al següent. Ja us ho podeu imaginar. En Jep s’angoixa si no ho fa així. I es posa de mal-humor, la qual cosa no és pla, evidentment.
Taxi cap a l’apartament Mercure al barri de Botafogo (preu 33 reals/ 16 euros). Cal dir que la rodoviaria es troba a la zona Nord de Rio, o sigui, la zona de transició, amb índex de perillositat alt!. En pujar al taxi tancam el cotxe amb seguretat en observar meninos de rua i no tant meninos en tendència de kale borroka! Al taxista li demanam les ortodoxes preguntes: É a cidade perigosa? O barrio é tranquilo? Qual é la populaçâo da cidade?. Ja us podeu imaginar la nostra actitud d’occidentals una mica estufats i pudents respecte a la seguretat. Fins i tot obsessió.  Els taxistes diversos del dia diran que en els suburbis sí que és perillós entrar-hi i que en el nostre barri Botafogo és tranquil. Bé, a la nit no cal passejar tot sol. É deserto. Melhor pegar un taxi. Apahnar= agafar.
Després de prendre possessió de l’espaiós apartament tenim el primer fracàs gastronòmic del dia. Després de cercar 20 minuts el restaurant portuguès que en Jep ha escollit mirant la guia Lonely Planet hem descobert que “ fechou unos anos atràs”. Per tant, la Lonely està obsoleta en alguns punts. Sempre cal actualitzar a l’internet. (el restaurant era la Adega do Valentin)
Finalment feim uns suquets de banana amb avêa (avena) i de manga en un cantó, en un local on serveixen també menjar oriental. Au, avui un platet de fideus al wok amb verduretes, gambes i la salsa de soja corresponent. Sortim del pas. Ja ens està bé.
Descans al Mercure i piscina/sauna .... Nedam a exterior entre alts edifcis. Darrere els negres niguls i boires veim la primera intuïció del Crist redemptor de Rio ... impressionant visió. A les 830 preparats per a sortir a la recerca d’un restaurant àrab per tornar als sabors mediterranis. Apanha taxi altre pic cap a la llacuna interior de la ciutat. Taxista no gairé efectiu ens porta a la llacuna però no prop de l’adreça. 20 minuts encara a peu al costat del llac aquest per arribar-hi. Molta gent fa bicicleta i jogging per aquesta vorera.
Finalment trobam el restaurant. La primera impressió és moderada. Les menges servides demostren que no hem fet bona tria. La Salada Àrabe és un mena d’escalivada mal garbada/preparada. El menú vegetarià subseqüent també ens decep. Mal fet i combinat tot. No gustós ni exquisit ni res de res. Fast food àrab. Ens hem equivocat. Aiii, com hem enyorat Al-Árabe de Diamantina on tot era fet amb gust i exquisidesa, bones verdures, pasta fina, original tabulé ... No hi aneu a eixe de Rio. Decepció total. El lloc és agradable al costat de la llacuna i també tenim una visió lateral del Crist il·luminat però això és tot.
Tornem cap a l’hotel. Res de riscos anant a peu –tota precaució és poca-. Arribats, trucam a la nostra amiga DIVA BRASIL, na Nadir Prates, que coneguérem en el creuer Skorpios per la Patagònia Xilena. Hi és! L’hem trobada a casa. Salutacions. Arranjam per al dia 28 i 29. En Justo Ordóñez, el capellà asturià –professor universitari de la universitat pontifícia- que coneguérem segut a la fresca de Goiàs no l’hem trobat. Surt el contestador. En fi, demà ho tornam intentar per veure’l aquí a Rio –si hi és ara, clar-.
Primer  dia Rio i no ha passat res greu. La nostra psicosi/angoixa particular per ara no s’ha acomplert. Demà estarem a l’aguait per possible malfactors que vulguin amargar-nos aquesta darrera etapa del viatge. I hem de veure moltes cosetes d’aquesta gran i fascinant metròpoli.
Aturada de bus de Tirandentes

Barri de Botafogo (Rio)

Imatge omnipresent del Crist Redentor

No hay comentarios:

Publicar un comentario