sábado, 27 de noviembre de 2010

Sortim de Rio "in extremis"... entram a Paraty (A Costa Verde)

26 de novembre de 2010
Una vegada passada el jorn de la tempesta toca el dia de la reflexió profunda i acurada. Hem adoptat mesures de seguretat extres comprant dues carteretes (una perhom), les quals s’amagaran en indrets sensibles del cos. Els cacos ja no podran amb nosaltres. La pèrdua d’una batalla no vol dir el final de la guerra!!!
Rio, vila olímpica l’any 2014??? Suposam que els membres del COI no estaven en els seus cabals quan la denominaran. Pensam que el caràcter carismàtic del president Lula da Silva va influir en una decisió final d’uns membres motivats més per l’exotisme de Rio que per la seva capacitat d’albergar amb seguretat tal esdeveniment mundial. En tot cas i amb la decisió presa, ara toca a les autoritats locals i federals governar amb contundència posant ordre i progrés – com proclama solemnement el lema patriòtic en la peculiar i vistosa bandera brasilera.
Amb uns panets multicereals amb tomàtiga inclosa i diversos sucs multivitamínics de fruites gostoses hem arribat a la estació de busos “rodoviâria” (zona centre- nord) per voltes de les 11,30 del matí des de l’Hotel Mercure de Botafogo per uns 9 euros (18 reals). Avui toca ônibus cap al poble costaner de Paraty (durada 5 hores). Sabem que és zona de platges però realment no tenim clara idea de què esperar.
Amb tensió passam la zona fortament armada de Rio (prop de la mundialment coneguda favela alemâo on s’amaguen tots els criminosos) –pensant en bales perdudes, punxades de rodes o simplement en barricades que ens faran la guitza- però res de tot això succeeix ... no obstant constatam cert dispositiu policial i militar en les sortides principals. Jeeps amb policia amb metralletes de gran calibre hem vist.
Passada l’etapa perillosa agafam la carretera costera (anomenada Costa Verde) fins arribar a Paraty. El paisatge verd intens que ens ha acompanyat tot el trajecte del viatge s’ha conjugat aquesta vegada amb una mar descolorida per la manca de radiació solar -el cel com sempre ennigulat-. Cada certs quilòmetres trobam pobles costaners amb faveles als seus voltants que recorden la marginalitat de part de la societat brasilera.
Entre les aturades escaients per descans del conductor en Daniel es fa amb usuaris del mateix trajecte d’origen argentins i alemanys ... ara és hora de fer-se amics i sobretot animar-los per fer una excursió en barca per les platges i illes de Paraty compartint despeses, això sí. Cal tenir esperit de grup i solidari.
Paraty resulta ser una altra ciutat colonial preservada però molt turística com seria la ciutat d’Ouro Petro (Minas Gerais). Amb dificultat trobam allotjament a causa que avui és la sexta feira (divendres) i molts de cariocas i paulistes han decidit sortir de les seves ciutats per relaxar-se en aquest racó de la costa. Al final ens albergam en un hotel familiar “Centro Historico Hostel” un poc desfet però bastant cèntric (23 euros per cambra). Hi ha bastants de motxillers internacionals: anglosaxons i alemanys principalment.
Els argentins o millor dit l’argentí i la seva parella (que és bretona) però amb un accent argentí que dificulta esbrinar el seu origen, han recorregut als serveis d’en Daniel per trobar també lloc per romandre. – Com no tenen ni idea de portuguès els resulta més difícil – Així mateix, l’alemanya també requereix serveis d’en Daniel amb l’organització de la ruta amb vaixell. Res... amics en un tres i no res... demà tots plegats en una barca particular. L’experiència del viatge l’ha convertit en un infalible cercador d’alternatives en moments complicats.
Acabam la jornada amb un passeig vespertí i romàntic pels carrers empedrats de Paraty amb la típica pluja molesta del capvespre tropical, desitjam millor temps per l’endemà. Així mateix,  entre cantó i cantó de carrer ens topam venedors de deliciosos pastissos al tall –coco, queijo e coco, mousse de maracuià ... - per un preu de 1,5 euros, que ens fan la delícia i dolçor del dia, així com ens recorda els excessos comesos durant tantes jornades de viatge. En tornar a Mallorca haurem de purificar el nostre estómac amb un dies de dejuni necessari. Sobres hipocalòrics i proteònics per a en Giuseppi –que encara li’n queden- després de les sobrecàrregues calòriques i de sacarosa d’eixos llocs tropicals?.
Carrer de Paraty amb en Josep creuant

Vista de Paraty

La nostra perdició gastronòmica!

No hay comentarios:

Publicar un comentario