martes, 23 de noviembre de 2010

Tirandentes- Sâo Joâo de Rei- Tirandentes

22 de novembre de 2010... el blog de les meravelles!

La pousada de Bia, on hem romàs per 30 euros per cap, disposa d’apartaments en mig d’un jardí cobert amb una capa de gespa verda fosca, a més de plantes i flors ornamentals espargides que fan la delícia a qualsevol viatger cansat desprès d’uns jorns amb tràfec intens. Au idò! semblam n’Adam –En Dani- i n’Eva – En Josep- en el paradís bíblic i amb pomeres podrides al costat (que són els nombrosos restaurants de qualitat que fan créixer les nostres ànsies gastronòmiques amb greus conseqüències negatives per la nostra ja paupèrrima economia, per no dir encara... l’abandonament de la dieta que tant hem promès complir o incomplir).
Avui hem decidit visitar (o sigui, dinar al restaurant àrab Yussef que segons fonts diverses és uns dels millors de Sâo Joâo per no dir del Brasil en la seva especialitat) i fer compres diverses a la ciutat de Sâo Joâo de Rei (que es troba a 25 minuts de bus de Tirandentes). A més, aquesta decisió es va reafirmar quan trobam l’aturada just al cap de cantó del carrer on dormim - a 10 metres de la porta de la pousada-.
Sâo J. de Rei resulta ser una ciutat provinciana – típica brasilera- amb un centre històric bastant preservat però amb un tràfic ensordidor i una pol·lució – provinent dels vehicles- que enagreix vestigis arquitectònics i desllueixen el circuit turístic.
Fetes les compres (un quilo de tomàtigues per acompanyar el pâo de queijo del berenar i un gel amb aroma de melicotó) i visitada l’església barroca principal – val dir, que un guia que es trobava a la porta d’entrada ens va explicar amb un portuguès accelerat i marejador les seves particularitats per un preu de 7 euros-  fem aturada a un restaurant a quilo (just al costat de l’església) frustrats per tenir notícies que l’horari de funcionament del Rest. Yussef és només de capvespres i cap de setmanes- ca! si que té beneficis per només voler obrir un horari tant limitat!!!-.No tot són flors i violes diuen!
En el restaurant trobam menjant amb plats bastant farcits el francès i brasiler d’ahir capvespre (en Bernard i en Leandre) i aquestes trobades es varen repetir durant tota la resta del dia (bus de tornada, copa de capvespre i ja perquè no... sopam plegats al restaurant Virada’s do Largo per rematar la jornada).
Resulta que en Bernard que és auxiliar de vol de la companyia Air France està escrivint un blog gastronòmic de receptes recollides per diversos països d’arreu  del món (www.lesrecettesdebernard.blogspot.com). Segons ens comentat ha obtingut el  guardó al millor blog.  Però abans de saber amb quina eminència ens relacionam – destacam que som grans gourmets, i perquè no, grans cuiners de la nostra varietat mediterrània. També feim saber que relatam la nostra història del viatge en el blog-.
 Tals comentaris desperta l interès den Bernard i ens demana:
-         Quantes visites teniu en el blog?-
-         Unes 120 visites aprox. – Nosaltres contestam.
-         Heu guanyat qualque premi de cuina? Demana el Bernard.
-         Sí! Un del meu poble de Valldemossa per fer un pancuit- Respon en Daniel
Una vegada arribats a la cambra, connectat el portàtil, constatam qui era realment eixe homo misteriós de premis i guardons i restam avergonyits per la nostra fanfarroneria quan descobrim el seu treball. Mare meva... 100.000 visites del seu blog i quins plats i quins premis!!!!!!!!!! Res... hem de ser més humils la pròxima vegada.! El blog la veritat una vegada vist és una virgueria! Molt i  molt ben presentat! Chapeau, mon cher Bernard!
PD: El restaurnat Virada’s do Largo tenen uns plats bastant aconseguits però amb uns preus un poc desorbitats.. per una amanida de fruites i un poc de bacallà esmicolat amb puré de patata, la factura es va enfilar a més de 50 euros. Res de postres o begudes alcohòliques! Ahhh!... un altre detall... a couve brasilera no és la col nostra sinó la berza gallega! Aquí es menja tallada a tires primetes passades per la pella amb oli i alls! Ho sabem perquè feim la visita a l’hort del restaurant. També entram a la cuina a veure els fogons i a fer els corresponents honors –malgrat tot- amb els cuiners (vestits amb davantals força divertits) i les cuineres, és a dir, els feim posar per a unes fotetes.
PD II: Des de l'estació de Sâo Joâo es pot comprar bitllets de bus cap a Rio de Janeiro i et passen a recollir a la plaça de Estaçâo de Tirandentes si ho comuniques pertinentment... per tant, hi ha via directa de Tirandentes- Rio!!!!!!!!!!!!

3 comentarios:

  1. No aneu a Rio de Janeiro.

    http://www.elpais.com/articulo/internacional/narcos/desafian/Rio/Janeiro/elpepuint/20101124elpepuint_11/Tes

    ResponderEliminar
  2. Ja som a Rio de Janeiro... ufff hi ha un clima explosiu!

    ResponderEliminar
  3. ... m'han dit que Rio es par disfrutar, res de problemes, com tot n'ha de tot...

    ResponderEliminar