sábado, 13 de noviembre de 2010

Visita institucional a Brasília DF

Dia 13 de novembre de 2010


Aiiii, després dels ensurts d’ahir hem dormit bé i hem berenat copiosament a l’hotelot. (Bé, en Giuseppi menja de tot però en Daniele... menja com un ocellet i només sucs i fruita. Per què és tan doiut?. Mai se sabrà).
El pla del matí és continuar visitant Brasília, la zona central d’amplis espais i avingudes enormes on circulen cotxes a tota pastilla!. Repetim part de l’itinerari d’ahir ja que avui fa més sol i anirà millor per les fotos i per fer gravació de vídeo. Tornam a la torre de TV per pujar-hi i fer fotos. Ok, fetes amb molta més gent avui, perquè dilluns és feriado (festa) a Brasil. La Proclamació de la República!. Au idò, bon invent. Meam quan es proclamarà la República Federal per casa nostra? Ja està bé de Borbons xupocteris ...!
De la torre per avall cap a la catedral altre pic (uns 20 minuts a peu) per la gespa de la zona central de les grans Avingudes.  En el camí trobam predicadors de la divina salvació. Resulta que les profecies de monjos il·luminats italians del segle XIX sobre la creació d’una nova civilització en aquesta latitud terrestre que dominarà el món, ha afectat a més d’un en el cap.... Entre predicadors i predadors de la estació central de busos continuam la nostra ruta fins als edificis emblemàtics.
A la carxofera de la Catedral (aquesta volta sí oberta) trobam no sé quantes parelles que es casen o commemoren llur casament. D’acord, però noltros anam amb calçons curts! En fi, podem entrar-hi i fer fotetes. Molt bona llum dins, i una volta força polida.
Continuam cap a la zona de ministeris... veim uns 18-20 edificis tipus capsetes de mistos que són seu dels ministeris diversos. En veim uns quants de curiosos: els de la igualtat racial, el de la lluita contra la fam ....en fi, hi deu haver milers de funcionaris que treballen aqui per aquest estat federal de 190 milions d’habitants. Collons! El cinquè país en extensió, -comprovem-ho- i en població no hi deu quedar gaire lluny.
Al fons ens queda la Praça dos tres Poderes. Ens encaminam cap a la zona del Parlament Federal i jas! Guai, per al cap de setmana hi ha portes obertes i podrem entrar a veure aquest edifici altíssim amb les dues voltes (una girada i una dreta, pura postmodernitat) i dues torres llargarrudes com si fos quasi l’edifici de les Nacions Unides de Nova York, mateix estil i probablement de la mateixa època. Els seixantes produïren aquest manera de fer arquitectònica.
En Josep està ben content de fer aquesta visita guiada a les cambres del poder legislatiu del Brasil. Ha estat al Parlament Europeu, al de Bèlgica, el Reichstag  alemany, el parlament dels lapons de Noruega,al de Flandes, al Parlament de Catalunya, el Balear és clar, i ara el de Brasil! Un més per a la col·lecció!  Hi ha tot un món subterrani davall del que es veu de l’exterior. Corredors i oficines, els passadissos del poder brasiler.  També hi deu haver més d’una corruptela de les classes dirigents. Bé, sigui com sigui resulta molt interessant la visita. A la fi només podem entrar a la Cambra del Diputats, n´hi ha uns 510 perquè la cambra del Senat està en obres. Seim als seus escons i escoltam les explicacions. Els espais són una mica foscos. Hi ha un dissenys dels seixantes ben curiós i prototípic. Veim també sales de reunions, un DVD explicatiu i les banderes de tots els estats del Brasil. Ben polides i acolorides són totes elles!. Ens encanten.
Sortim, fa brusca. En Daniele té gana. Clar, no ha esmorzat a penes! No vol caminar. Au, altre pic taxi per tornar cap a zona de nou hotelet (un Melià mallorquí ben luxós, no anam de bromes! Trip 21 Brasilia (cambres 916 D i 1605 J). Trobam un altre restaurant libanès. Bones revoles de carneta i herbetes i sopeta Caldo Verde ... I com sempre els sucs naturals boníssssssssssims: Laranja, Abacaxi (Pinya), CAjú (Anacardo), Síndria, meló, maracujà, papaia....
Capvespre sauneta i relax. Dormim 2 hores de becada!. EL trullot de tots aquests dies es fa nota. Soparet al mateix hotel al restaurant italià. Entrants de ricotta, amb oli portugués d’oliva. Amanida de salmó i un risotto d’espinacs, peres al vi ben original i bo! Cal descansar ara perquè hem de prendre avió a les 630 cap a Belo Horizonte.... i aquest hotelet tan còmode, cal aprofitar-lo.
Finalitzam Brasília hem una reflexió.. això de la nova civilització no ens ha convençut del tot. Totes les ciutats i pobles tenen una essència interna producte de la seva història que la fan agraciada i atractiva... El Olentzero euskaldún, les tapes a Sevilla, barrio húmedo de León, les orellas d’Ourense, una bona sobrassada a Mallorca o les festes de Sant Joan de Menorca, les albergínies d’Almagro, i per què no.. les processons  de Semana Santa.. entre d’altres exemples ..... i ara ens demanam...  per ventura la fragància de Brasília es troba en la seva fredor?????...




3 comentarios:

  1. Si podeu avisar amb un poc més d'antelació de la vostra ubicació nocturna, per ventura els meus sicaris no arribaran tard!

    ResponderEliminar
  2. Ja ens han advertit que Rio de Janeiro és una ciutat bastant perillosa. Pistoles pels carrers, bandes criminals, assessinats i altres animalades... per tant... ja pots dir als teus sicaris que veguin a protegir-nos.

    ResponderEliminar
  3. Amic Mostel,
    crec que hi ha una part del meu negoci que no has entès. Per cert a quina habitació dormireu avui vespre?

    ResponderEliminar