miércoles, 1 de diciembre de 2010

Punt i final: Adéu Brasil

En mig de l’atlàntic, 30 de novembre de 2010
Avui acaba la nostra peripècia pel Brasil. Hem recorreguts uns 2500 km en bus afegit a dos vols interns, tot per recórrer un quadrant central d’aquest immens país americà.
El dia s’inicia amb un gran fester gastronòmic! Na Nadir, la nostra amfitriona ens ha preparat uns del desdejunis més abundants, variats i gostosos de tot el viatge. I ara ve el problema, sembla que li feim un lleig en deixar restes al plat o no tastar les mil i una meravelles que es troben damunt la taula i això que encara no ens hem alliberat de la feijoada d’ahir capvespre... res tiberi darrere tiberi – mai ens alliberam dels increments calorífics-.
Na Nadir ens dedica la mitja jornada que disposam abans d’agafar el vol per estar exclusivament amb nosaltres. Visitam unes de les zones més residencials i evidenciam que la seguretat és una font d’ingressos bastant substancial per moltes famílies al Brasil. Totes les cases estam fortament murallades, electrificades amb càmeres de seguretat i personal de guàrdia en garites controlant les entrades i sortides.  Si us imaginau una presó tendreu una imatge molt ajustada de com viu la classe alta paulista, i ara feim una reflexió... val la pena ser ric a Sâo Paulo quan vius amb risc contant? La veinada de na Nadir, propietària de la companyia aèria TAM porta dos cotxes d’escolta, un davant i un darrere per por de ser segrestada ...
També visitam el Palau de Bandeirantes (Palau de Governació de l’Estat de Sâo Paulo), on una simpàtica guia d’uns trenta anys amb un cul poderós però que fa toquera ens explica l’origen i evolució de l’emblemàtic edifici modernista.
Acabam el migdia amb unes fortes abraçades de comiat amb na Nadir a l’aeroport internacional de Garulhos situat a 34 km del centre ciutat. Sentiment melancòlics ens afecten al primer moments, però tenim la consolació de saber que una gran amiga paulista ens espera per una altra ocasió i quan vulguem la podrem visitar de bell nou.... Gràcies NADIR!!!! Adéu Brasil.
Visita turística per Sâo Paulo

Ara que hem finalitzat el viatge i com a cloenda d’aquest blog – que ha estat el nostre deure diari durant cada uns dels dies viscuts al Brasil- volem donar quatre pinzellades de temàtica diversa sobre conclusions identificadors (al manco des del nostre punt de vista) del Brasil:
-         Pâo de Queijo... és el pastís nacional de Brasil. El Pâo de Queijo delecta els paladars més refinats i es mengen a qualsevol hora. Es trobem a tots els forns, lanchonetes, bars i restaurants del país. Us recordem que son panets petits fets de farina i formatge. Els més bons els petitons calents dels apartaments Mercure de Sâo Paulo i els del Palácio de Bandeirantes.
-         Faveles: Malhauradament s’extenen pel tot el país, no només a la periferia de les ciutats i pobles sinó també entre les barriades de classe mitja i fins i tot alta. Viuen en elles els brasilers propers als barris residencials per tal d’estar pròxims d’alguns dels seus llocs de feina: servei domèstic per als més rics dels ciutadans.
-         Brasilers: Son principalment monolingües. El país es tant gran que molts d’ells no han sortit mai de les seves fronteres, per tant, no necessiten una altre llengua de comunicació.
-         Turisme internacional: Es concentra principalment a la zona costera, per tant, si us endinsau més enllà de les platges us sentireu vertaders aventurers en la recerca de mons diferents.
-         Mobilitat: Mala opció llogar cotxe! Les distàncies son enormes i això implicaria dies sencers d’esgotament i monotonia. Tot això incrementant per la falta de senyalització a les carreteres i la mala conservació d’algunes d’elles.
-         Sucs: Es la gran delícia de Brasil.. i més si estau a zones no turístiques els preus son bastant assequibles. També val la pena provar el fruit de l’Amazònia açaí (espècie de raïm petit fosc) amb banana com a sorbet .... el descobrírem el darrer dia.
-         Seguretat: Hi ha seguretat dins els perímetres de seguretat (o sigui barris de classe mitja i alta) com a qualsevol altra ciutat del món durant el dia. El vespre pot canviar! Així i tot la nostra amiga de classe alta ha estat atracada a semàfors unes 3 vegades i unes tantes han entrat a casa seva a robar.
-         No cerqueu pa als restaurants. No n’hi ha. Els dinars s’acompanyen d’arròs. Si en demanes a vegades te’n donen per a amanides o semblant però no sempre.
-         No hem trobat cap brasiler/a horrorós o mal agut (excepte els desconeguts que ens han robat). Han estat atents i amables en demanar ajut o petits favors.
-         Els brasilers i carioques en especial tenen ara certa esperança que s’acabi la violència, i violència que es deriva del control de les faveles per part de bandes de criminosos ... després de tants d’anys de passivitat, serà veritat?

No hay comentarios:

Publicar un comentario