miércoles, 1 de diciembre de 2010

Sâo Paulo i Nadir

29 de novembre de 2010
Aquest és el dia per recuperar una mica el dia perdut quan arribàrem a causa del gran retard d’Ibèria del primer dia. Estam, a més, il·lusionats de retrobar—nos el vespre amb la nostra DIVA BRASILERA, na NADIR PRATES.
Sortim amb taxi cap al centre de Sâo Paolo. Fa uns calorosos 30 graus xafogosos entre l’asfalt de tants i tants d’edificis alts, antics i lletjos predios, grisos i gastats, esmicolades façanes. En els barris residencials, com el nostre de Moema, les construccions són altes i els apartaments molt luxosos. Encara queden casetes baixetes amb jardí. En el centre emperò, voltants de la Sé (Seu) són molt menys atractius: façanes contaminades, gratades per pintura que cau, publicitat passada, etc. La Seu té la seva gràcia, monumental gran i neogòtica estil francès. Hi entram i descansam allà de la calor. A la plaça de davant la catedral hi ha un assortiment variat de personatges: Indigents, predicadors evangelistes cridant fort i predicant amb la Bíblia a la mà. A un que duu vestit tot fosc –quina calorada que ens fa amb la seva prèdica exaltada- i amb suada prominent l’escolta un grup  nombrós. Un altre més vellet només té a penes una senyora despistada que l’escolta. Al costat un bona col·lecció de limpabotas que fan la seva feina. Estan arrenglerats d’una manera curiosa ...
El dinaret s’esdevé en el barri de LIBERDADE on es reuneixen japonesos, xinesos i coreans. La comunitat estrangera més nombrosa al Brasil és la japonesa. (Aiii, no hem anat al museu de la immigració japonesa, la propera vegada). Després ve la libanesa, i a continuació la italiana. En tot cas, ara ens trobam a un barri oriental, on abunden els comerços japonesos plens de productes alimentaris i altres d’aquell país. Els dependents també ho són. Els cartells en portuguès i japonès. Un altre espècie de Blade Runner enmig de Sâo Paolo. Feim un dinaret en un simpàtic restaurant japonès tradicional i petitó on menjam un sol plat de gambetes i calamars amb verduretes–d’aquests orientals un mica estranys- (Nom del Restaurant: Jinroku, situat a la Rua Tomaz Gonzaga, nº 110). Tot amb el seu acompanyament de sopar de peix, amanida, arròs ... Comparativament el dinar/sopar més barat del viatge, 15 euros els dos.
Després de relaxar-nos a un spa sortim al carrer i descobrim la pluja torrencial que cau sobre Sâo Paulo durant uns minuts llargs. Intentam agafar taxi vàries vegades, fins que n’aconseguim un que ens porta al Mercure on tenim les maletes. Al taxi sentim a la ràdio comentaris sobre el partit Barça-Madrid que ens hem despistat de veure a qualque bar català o espanyol. Arribant a l’hotel veim que als 30 minuts el Barça guanya per 2-0. Bom. I també l’empenta d’en Ronaldo a en Guardiola. Xulo! Expulsió!. Bé, altre taxi ara per anar a l’aeroport on es recollirà na Nadir. El taxista de pare libanès ens mostra el lloc on va caure sobre les oficines de la TAM mateixes l’avió que es va estavellar fa uns 3 anys. Ell en va ser testimoni. L’avió no aconseguí enlairar-se. 190 morts. En fi, que sigui la darrera vegada que passi.
Després d’uns minuts d’espera arriba na DIVA BRASILE!. Hurra. Finalment després de 3 anys l’hem tornada a trobar. Besades i abraçades. Ens porta a ca seva, bastant prop de l’aeroport. Zona residencial amb guardes. Ben agradable, zona de cònsols, directius d’empreses. Ella i el seu home són professors universitaris de la facultat medicina. Ens espera allà la seva nora, al·lota de N’Alfredo, n’Amana, que ens vol conèixer. És una jove bellísssima i simpàtica, amorosa, modelo de la ciutat de Salvador de Badia. N’Alfredo també vingué al creuer de la Patagònia xilena. Ara és als Estats Units per feina. Llàstima.
La casa es construí els anys vuitanta. Té jardí davant i darrere. Línees rectes, arquitectura racional. Molts d’espais i vidre en lloc de parets. Ens toca una cambra amb any a cadascun. Un arbre centenari altíssim i de tronc gruixat i sòlid–un ceibo- corona el jardí de darrere. Altres plantes i arbres completen el verd i gespa. Ben agradable i fresc. Ens trobam com a casa amb la sincera i gran hospitalitat de na Nadir. 
El sopar i la vetlada resulten super agradables en companyia de la nostra diva i protectora. Vi d’oporto d’aperitiu. El sopar de Feijoà –mongetes amb carn de porc, el menjar típic popular que tantes vegades hem menjat!- no resulta tan pesats com podríem esperar en primer moment. Ens conta na Diva que la feijoà sorgí de les restes del porc que deixaven els rics als esclaus. Els quals mesclaven el que quedava de l’animal amb mongetes. Producte molt més comú i a l’abast! Com us podeu imaginar. Els acompanyaments de col tendra verda, salada de buffala- formatge tendre italià-, arròs i taronja el fan més soportable. Bon vi, gelat de trufa i batuts de banana, panettone i fruita, completen un sopar complet. Feim la infusió digestiva al jardí fresquet. Hem agafat una calorada dins el menjadoret –n’hi ha dos, un de més petitó i un de gala per a les celebracions-. Allà Na NADIR ens conta moltes històries i anècdotes super agradables i interessants dels seus viatges diversos per Japó, Canadà, Itàlia .... Ens assabentam per internet que el Barça ha arrassat el Madrid, guai, 5 – 0. Ja a dormir per encarar el darrer dia .... Una molt apassionant i entranyable trobada que acaba amb el visionat de fotos a internet de Valldemossa, Palma i Salvador de Badia, en una mena de virtual intercanvi de paisatges i entorns propis.
Avinguda Paulista

Limpabotas

Bairro japones: Liberdade

Nadir i família

No hay comentarios:

Publicar un comentario