sábado, 30 de julio de 2011

Som-hi nois! adéu siau!!!

Darrer dia
Oh, gran hotelàs amb grans cambres i còmodes llits per al final del viatge. Aquets Holiday Inn enorme és el merescut descans per als viatgers. Sobretot per la xòfer principal, que s’ha encarregat la majoria dels 5000 km del viatge.
Per tant, part del matí el passam a l’hotel després de dormir fins al límit per anar al berenar al llindar del 1030 ... una mica de sauna i piscina abans per a en Danieli. Bon berenar, naturalment, que no de bades l’hem pagat amb escreix ...
Ens dirigim cap al centre d’Istanbul en eixe darrer dia ... malenconia ens comença a imbuir i tanmateix expectació també per tornar a cases, a Valldemossa per descansar d’eixos intensos dies. En taxi cap al centre, ens deixa prop de la plaça de Taksim.
El dia el passam passejant pel centre i carrers peatonals comercials ... volem dinar en el millor restaurant d’Istanbul que sempre va estar ple els primers dies que hi fórem de juliol. El trobam a la costa prop del hammam que visitàrem en 2 ocasions però, ai las... sorpresa, tancat! Per tant, canviarem de pla.
A la recerca de restaurant i badant passam per davant un teatre, oh, què hi fan avui? Ostres, una actuació/demostració de dervitxes, els dansants tan típicament turcs que cerquen el connacte amb el diví simulant la rotació dels planetes entorn del sol .... Ei, hi anam. Bon finale per a eixe darrer dia.
Abans dinam en un cèntric restaurant obert del bazar del peix. Ens serveixen un cap roig a la cassola i un altre més cuit amb mantega i verdures. Bé, què voleu que us digui? Peix fresc i bo és car però val la pena, pel sabor i qualitat!. Ha estat caret però hem gaudit, què carai, sobret tot en Josepi que estava cansadet de kebabs i carnetes. Coneixem mentre dinam un turc DJ que té al càncer a l`estómac i que calb per la quimioteràpia se’l veu afectat però ferm en guanyar la batalla a la malaltia. Com que parla un anglès molt acceptable, conversam llargament amb ell. Ha viscut a Suïssa uns anys. Parlam de temes diversos i establim una simpàtica amistat. Acabam a una pastisseria típica per provar els famosos profiterols de la ciutat.
Bé, cal anar al teatre. Són quasi les 6. De camí cap allà, en Danieli s’enamora d’una revolucionària que participa en una manifestació en suport i protestat per la mort d’un espècie de cosak que ha estat assassinat per Rússia. Van cap a l`ambaixada russa (som al barri de les ambaixades) amb banderes verdes amb un símbol que desconeixem. La policia ens vigila. Després d’aconseguir una bandera verda i escoltar explicacions per la protesta cal anar al teatre.
La contemplació d’aquests dervitxes autèntics d’un monestir és memorable. Hem assistit cansats però encisats al ball celestial dels dansaires espirituals i místics rotant sobre si mateixos i entorn del sol ... La música corresponent hi ajuda. Els músics canten i toquen com pertoca. Gran bellesa de la dansa mística, amb tota cerimònia de preparació corresponent i ambientació. Els moviments de l’espècie de vestits especials per a la cerimònia que s’aixequen al vol del giratori dels dansaires és mol polit i capta l’esperit de l’espectador. Una horeta ben aprofitada i destacada del viatge i cirereta del gran finale del viatge. Ha valgut la pena quedar i contemplar. Home, millor seria en el seu monestir però aquest succedani ha estat prou destacable.
 Acabam el dia amb algunes compres i alguna darrera coneixença destacada... Ara ja cal anar cap a l’hotel per al darrer sopar i descans abans de la tornada cap a casa ...
25 de juny
Bona matinada a les 430 per prendre l’avió d’Ibèria cap al capital y villa del Reino de les Espanyes. És el darrer dia que ja no compta. Darrers impressions d’Istanbul ... la nostàlgia s’apodera de nosaltres amb el desig de tornar-hi aviat ...
Passam els diversos tràmits per deixar la capital turca ... Tot s’esdevé bé endormits per arribar a Madriles i a ciutat. Arribats a Mallorca, no fa tanta calor com l’esperada. El capvespre el passam recuperant la son, uns a Valldemossa, i altres a ciutat ...
Els 5000 km de geografia turca i d’impressions diverses sobre la varietat de la repúblia turca segueixen ben vius i hi romandran segurament  en nostra consciència llargament ...
Conclusions i reflexions:
-         Els productes frescos del mercat són excel·lents a Turquia. Fruites i verdures excelses. Gran experiència passejar-se pels mercats i bazars. Destaquen els albercocs de Malatya i la mel de la zona de Kars. Mel amb iogurt etern plaer

-         Turquia està menys envaïda per la pesta dels plàstics i de la brutor que els països àrabs que hem visitat (Marroc, Líbia, Tunísia,Egipte). En general, tot està més net –també els banys públics, amb alguna excepció-. Així i tot, els calen més polítiques medioambientals (com a tot arreu, per altra part! I és que a ca nostra també ... )

-         L’hospitalitat turca/kurda és ben present i viva. Sense ser pesats són agradables i hospitalaris de tot cor. S’agraeix de veritat.

-         L’anglès és poc útil per a la comunicació en el país. Només en poques ocasions fora d’Istanbul ens serví per a la comunicació necessària. En canvi, l’alemany fou més útil pel nombre de turcs que han treballat a Alemanya o hi han passat etapes de la seva vida ...

-         Hem vist paisatges de somni que ens traslladaven a la imaginació dels contes tipus ‘Mil i una nits’. Palau Shasha Pashà prop de la muntanya ‘Ararat’ , Jardins de les carpes sagrades i de la cova d’Abraham a Saniurfa, mesquida de Divrigi, bazar d’Urfa .... Visió del Cim Ararat mateix, Santuari de Nemrut Dagi –tocar amb els dits l’Olimp dels Déus ...x

-         Els paisatges de les estepes caucàsiques i centrals d’Anatòlia ens han captivat igualment. A més de veure els nòmades viure com fa  milenis ....

-         Istanbul incomensurable és una magneta que perdura ... i a la qual ens sentim atrets voluntàriament per tornar-ne gaudir de l’encís en el futur ...

Carrers d'Istanbul

Dansa dervitxe

Carrers d'Istanbul

Marc capgirat

domingo, 24 de julio de 2011

Diyarbakir- Estambul

Dia 24 de juliol de 2011
El darrer dia a Diyarkabir comença fatal per a en Josepi! En un greu error de judici se’n va a la piscina amb les xancles que proporciona l’hotel per nadar abans de berenar. Amb l’aiguada que deixen els jardiners pel trespol fot llenagada als escalons i patatum! Accident! Grans cops a l’esquena i espatlla. Remil-lamps sagrats quin maler! El porten a l’hospital. Radiografia. Res romput. Tanta sort. Anti-inflamatoris i crema. L’hospital no està tan malament. Kagon dena!. Ehhh! En Daniele pega una caporrada amb la porta de la cambra i es fa un tall al front de mil dimonis.
Venen a dinar 2 al·lots cristians que en Danieli ha conegut al monestir siríac. Un d’ells és un refugiat religiós/polític que es va acollint a l’estatus de refugiat que li atorga les Nacions Unides, ja que a Egipte alguns coptes han patit persecució i martiri. Sembla viure en una situació d’angoixa i de limitada llibertat .... No envejam la seva situació!
Decidim partir cap a  Istanbul un dia abans per poder romandre un dia és a Istanbul. El pilot-comandant  de la companyia turca Sky resulta ser de Barcelona i ens concedeix el gran honor de fer-nos una al·locució en català per megafonia en el transcurs del vol!. Quina passada! Belliisssimo!. Poques vegades passa al Regne Borbònic de les Espanyes.
Feim un tour de la ciutat amb el bus shuttle que contractam. 2 hores per arribar al Holiday Inn enorme que és prop de l’aeroport .. Relax  les darrers hores a Istanbul. Repòs per a en Josepi, amb els coparros i blaus que duu i el fan caminar tort ... aiaiaiai, tot anava tan bé i ara aquestes contusions.... Però Istanbul torna  a semblar fascinant aquesta vesprada i es promet de tonar-hi ... quan serà? Pasqua de l’any que ve ...?

Diyarbakir.. capital kurda

23 juliol de 2011 .. d’Erzurum a Diyarbakir ....
Sa fatiga dels milers de quilòmetres rossegats quedan palès amb les nostres cares pàl·lides i la nostra darrera etapa de 300 quilòmetres ens semblen una odissea impossible d’assolir.
Sortim d’Erzumun a les 9 del matí i arribam a Diyarbakir a les 14.00 hores amb dues aturades de relax pel camí. El paisatge evocadors i encisadors  dels primers dies ens semblen ja monòtons i rutinaris... i a la fi arribam al destí final... la capital Kurda, on es troba el moviment revolucionari independetista!!!!
On allotjar-se? Bé, sembla que ens decidim pel Buyuk Karavansarai, ja que cal fer ambient de ruta de la seda abans de deixar aquest pont entre Orient i Occident  ... Ambient militarístic de bases, controls, tanquetes, avions caces a les entrades dels complexos de l’exèrcit turc ens recorden que aquesta zona és i ha estat conflictiva...
Les murades de basalt negre fan la circumval·lació de la ciutat antiga. Impressionants murades pel seu color característic i en bon estat a la part baixa. Les torres i baluards estan més deteriorats però veim que s’hi pot passejar ... farem un passeig més tard ... aquestes murades evoquen batalletes d’otomans, imperis colonials i lluites passades entre clans oposats pel comerç, controls de les rutes, etc .. molt suggestives.
Ens instal·lam al Karavansari. Preciós pati. El dinar es torba a arribar però el pidé (espècie de coca fina turca) és boníiiiiiiiiiiisim. Quina base més fina. Mamma mia!. Descans i banyet a la maca piscina. Veim instal·lació de taules per noces més tard... Unes altres noces! Mitja Turquia es casa en juliol! Bé,la d’avui serà kurda. Meam si ens conviden avui també.
Passeig pels carrers de Diyarkabir. Uf,tot sembla més brut i descuidat aquí.... Gran quantitat de gent per tot i infants!. Ja sabem que els kurds tenen un mitjana d’infants altíssima. És cert. Ens ficam pel laberint de la ciutat vella a la recerca de l’església siríaca de la Verge Maria. N’hem vist els cartells... Està amagadeta. Oh, està tancada. Ja és tard. Sembla un monestir, més aviat. Aprofitam l’ocasió per fer un tour per aquesta part superpoblada de la ciutat, de carrerons estrets, i racons interminables. Una infanteria per tot increïble que surten a parlar-nos, acompanyar-nos i demanar dobblers, o dir –‘”What’s your name?”, sí que ho saben dir en correcte anglès. Ha estat una experiència sociològica i històrica passejar per aquest laberint hiperpoblat.
Soparet de fruita aquesta vegada. Contemplam l’espectacle de les noces, música i el mateix ball en grup característic. Parlam amb la simpàtica família holandesa que s’allotja al costat de les nostres cambres ..

PD: En Josep troba un altre amore per la foscor de la Murada.. deixa un altre sentiment personal
Carrerons de Diyarbakir

Noces kurdes

Pobresa i brutor! còctel explosiu sense drets socials i polítics

sábado, 23 de julio de 2011

Geòrgia i Erzurum

22 juliol Yusufeli (4 dies i tornem)
Una pensió acceptable però sense excessos pensa en Dani quan s’aixeca d’endemà pel matí... Una vegada esmorzat, fet les maletes i partit cap a la nostra nova destinació, quedam bocabadats al contemplar amb un sol brillant i amb un cel blau com la mar.... les valls on realment hem dormit ..... sí sí... no havíem pogut apreciar molt bé el dia anterior aquest inefable indret...
Les cases dels pobles estan gairebé penjades als lloms de les valls (com la nostra pensió), que més que valls semblen canons!!! o fins i tot diríem que son gorges per ser tant enrevessades, inaccessibles i estretes. La carretera transcorre a l’altre costat de la vall, ja que per mig hi passa el riu. Per cert, hem dit carretera, no?....... Hehehe! Diguem que si això és una carretera podríem anomenar autopista la que va des de Valldemossa al port !
Imagineu-vos la situació que durant el trajecte observam cents de telefèrics ... Os demanareu.. per què? Idò per transportar les mercaderies i altres objectes de la carretera cap a cada una de les cases penjades!!!
Traspassat el poble de Yusufeli les valls es tornen més amples i les condicions de vida de la gent millora substancialment, al manco, en accessibilitat! Ahhh! per aquí es trobem les principals esglésies georgianes.. per això aprofitant l’avinentesa per visitar la principal, la catedral! El seu estat d’abandó és tant lamentable que sembla mentida la poca estima del patrimoni històric de les autoritats locals.
Erzerum no és una ciutat horrible però tampoc destacable! D’acord, per fer una nit està bé o també per gaudir de les seves pistes d’esquí o assistir a qualsevol competició de neu que es celebra anualment. Triam l’hotel Tahran que és el de millor qualitat del centre, encara que sigui de 2 estrelles... (els altres estan estrellats!) demà hem de partir cap a la capital kurda! Ara toca descansar
Telefèric

Valls georgianes

Església georgiana

Capfico!!!!

miércoles, 20 de julio de 2011

Kars- Yusufeli

21 juliol KARS (5 dies i tornem)
Sortim de la plàcida ciutat de Kars direcció Yusufeli per voltant de les 9,30 hores del matí. A causa d’una carretera en obres perennes, el trajecte d’uns 180 km aproximat es tradueix en unes 4/ 5 hores de cotxe. Això sí, aturades obligatòries en pobles de la mola de Kars abans de descendre per gorges estretes i sinuoses en direcció cap a les Valls d’Esglésies Georgianes. Les muntanyes son pelades però policromades i les conques alberguen una exuberant verdor, semblant a les trobades al nord d’Argentina... (Valles Calchaquies i Valle de Humahuaca).
El paisatge continua sent escandalós... exclamacions de perplexitat son constantment exaltades dins el nostre cotxet blanc... en especial la de .. – ohh! que bucòlic -!!!!... mentre les cançons  de n’Antònia Font i Amics de les Arts sonen amb força i son cantades amb alegria pel copilot de la tripulació (En Daniele).
Aturada per fer un cafè a les 12 hores i en Josepi aprofita per dinar en un restaurant casolà de Pilotetes (Köfte)... ohhh! Trobam tres militars i un d’ells es kurd! No sap explicar-nos amb cura la relació que hi ha entre kurds o turcs.. i bocabadats deixam la conversa per impossible .. .. conclusió: se sent kurd i no turc en l’exèrcit turc!!!! Però diu que son com a germans!! Quin embolic!!!
Yusufeli resulta ser un doi de ciutat, lletja no lletgíssima! Només val la pena si estau interessats en fer rafting o excursionisme per les muntanyes de les rodalies. Bé... s’aprofita per trobar per casualitat qualque bombonis... i el troba en Josepi! És l’ídol den Daniele... el seu gran mestre, el seu Jebtsundamba!!!
Sortim pitant cap les muntanyes fins arribar al poble de Barhal... on trobam una pensió anomenada Karahan.. no està malament.. si cercau el tipus motxiller.. Decidim passar el vespre entre les muntanyes del Kaçkar, caracteritzades per la frondosa vegetació, estretes gorges i carreteres infernals i molta però que molta aigua per tot...... ohhhh- si hi ha onsos per la serrania.
PD: En mig d’una tempesta s’han escrit aquestes línies...
PD: En Marc ha tengut morenes durant el viatge.... té diarrea i l’ha picat una abella. A vegades durant la conducció exclama neguitós  -Vull anar a l’hospital!!!!- En Daniele i en Josepi atònics responem.... crec que necessita un hotel de 5 estrelles!... l’hem classificat com “El Senyor del 5 estrelles”.
Dutxa en mig de la carretera (Daniele)

S'afegeixen també

Madame fent negocis a les portes d'una església georgiana

Paisatges de la carretera

Paisatges de la carretera

Ani i Kars

20 juliol KARS (6 dies i tornem)
La ciutat fantasma. Armènia i el que fou i podria haver estat.
Aquest dia comença a Kars després de les pluges i tempestes del dia anterior. Atès que ens trobam en un hotel bonet, nou i caret, i tenim hammam modern amb sauna, començam el dia amb una sessió de calentor. Fa una temperatura molt més baixa (entre 22-28 graus) en aquesta part prop del Caucas i un poc de sauna va bé per iniciar amb relax el dia. I donat que ens trobam en el paradís de la mel, ens feim portar un 1kilo de iogurt per prendre amb la mel embrescada que hi ha per berenar. I tot amb la vista de la fortalesa de Kars de 1215 i plaça forta otomana dins la ruta de la Seda. I la primera ciutat pròpiament fundada dins Turquia per les tribus turques que així se’n deien.
Ens hem d’adreçar avui a Any, a 42 km de Kars. Cap allà ens encaminam i veim que farà solellet en aquesta part. Contemplam estepes llargues i verdes, espargides aquí i allà per nòmades i ramats de cabres i vaques que pasturen. Ja hem arribat a les murades d’Any. Ciutat emmurada ja creada dins la ruta de la seda el 1064. Color terrós i runes ja a l’entrada. I dins veim l’espai que ocupà una volta la ciutar armènia que fou una vegada d’Armènia i que ara queda just al límit de la frontera de l’actual república d’Armènia, abans dins la Unió Soviètica. A l’altra part del cabdalós riu es veuen el fil de ferro i les torretes de vigilància.
Començam l’itinerari per les runes que queden de la ciutat armènia que presenta un aspecte fantasmagòric de civilització perduda. Queden les runes de les esglèsies i mesquides. S’aixequen dins el desert de la resta del terreny, excepte per alguns carrers on es perceben els espais de les botiguetes. Dins les capelles i esglésies armènies que porten mil anys en existència i que ara presenten l’erosió del temps i de l’abandó de la ciutat per raons que hem d’aclarir però que relacionam amb el genocidi armeni per part dels darrers dirigents otomans i de l’exèrcit turc en vistes a la seva aliança amb la Rússia zarista i el seu intent de controlar els cristians ortodoxos dins l’imperi turc i de trobar una sortida a la mediterrània per tal d’exercir la seva influència de potència pre -Primera Guerra Mundial. Val a dir que la república turca encara nega l’extermini de 850000 armenis i que és un tema que encara crea fricció en les relacions internacionals de Turquia amb els països de la Unió Europea. El genocidi armeni fou el model que utilitzà Hitler per atiar l’antisemitisme i engegar el genocidi dels jueus. ‘Qui se’n recordarà del genocidi armeni?’ es cita sovint que va dir el carnisser que dirigia l’Alemanya nazi.
Dinam a Kars en un restaurant popular i amb excel·lent menjar casolà!. Sembla que dinam de bollit de carn i verdures, esbargínies farcides i tombet amb carn. Què més voleu? Ayran (iogurt amb aigua) i Karpuz U (síndria) per alleugerir les picantones salsetes que acomponyen ses menges. Feim itinerari per les botigues d’aquest paradís de la mel. Mel  en totes les seves varietats i en bresaca quasi viva! Hi ha un carrer dedicat a la mel i formatges!!!!
Relax la tarda. Barber per a en Danieli per tallar puntes, descans per al xòfer principal, i en Yossuf aprofita per visitar la fortalesa de Kars damunt el turó que ho domina tot. També uns vinets al costat de l’hotel en una casa russa de fusta – ocupació russa durant uns decenis que deixà imprompta en l’arquitectura de la ciutat- i xou amb els cambrers. Més sauna i relaxació abans d’escoltar música turca en un local prop de l’hotel. Demà emprendrem una visita cap a les muntanyes de la regió.
PD: Kars és una ciutat molt tranquil·la... Com deu ser nevada a l’hivern???
Antiga capital d'Armènia: Ani!!!

Casa russa de Kars

Carrer comercial de Kars

Interior d'una casa russa... Marc s'escalfa

Comprant bresques de mel!

lunes, 18 de julio de 2011

De Van a Kars

19 de juliol de 2011
De Van a Kars.. passant per Dogubayazit
Una ruta meravellosa!!!....  Sí rodamóns, aquí teniu un altre secret ben guardat en l'extrem oriental de Turquia!!!! La creme de la creme, diguem.

Avui ha estat un dia remarcable per la majestuositat del paisatge. La carretera en bon estat i poc transitada de Van a Kars travessava la mola d'Armènia. La vegetació és semblant a la   tundra islandesa... sense arbres i molt castigada pels vents forts i freds caucàsics.   De tant en tant, apareixien pobles kurds aferrats a les faldes de les muntanyes ... Ahh! I com som a l'època estival també trobam nòmades espargits per la planícia!
Aquest territori es troba a una altitud que ronda els 1500 als  2000 metres d'alçada.  Pel seu clima extrem i pel seu aïllament no s'ha desenvolupat econòmicament i la població és bastant reduïda.
Tots aquests elements combinats formen un còctel formidable i únic!!! Val la pena venir.
Dogubayazit és una ciutat polsosa i poc atractiva... això sí, el Palau Isha Pasa és una aturada obligatòria. Nosaltres també ens hem volgut aturar a un poble kurd als peus de la muntanya bíblica d’Ararat.. (on es troba l'arca de Noé.. ) i hem compartits moments agradables amb una gent senzilla i molt hospitalària.
Hem arribat a la ciutat de Kars a sol post! Esgotats del viatge llogam dues cambres a l’hotel de 4 estrelles Büyuk Kale! Uauh! El seu hamam recompensa tot l’esforç i les cambres son de "bufes"... és a dir... de categoria.
A 15 graus i ja de vespre, amb una tempesta de fons, feim la darrera passejada pel centre de KARS a mitges fosques.. escasa il·luminació pública! Però mirau- exclama en Daniel-... disposa d’una arquitectura russa zarista!..... Turquia amaga moltes sorpreses!
PALAU ISHA PASA

Ararat i poblat kurd

Nòmades

Carretera de Van a Kars

Poble kurd

Midjat- Van

17 de juliol de 2011 (de Mitjat a Van)
Encetam el jorn solejat. Avui hem decidit fer la ruta cap al nord, a fi d’evitar sofrir les tòrrides temperatures de la mesopotàmia kurda. Segons tenim llegit a les guies de viatges de la Lonely Planet i el Trotamundos en un poble proper de Mitjat anomenat Hasankeyf, habiten encara kurds en cases troglodites- caaa!! val la pena visitar-lo- pensam-... Som-hi nois!! A la recerca de l’aventura!!!
Encara que l’emplaçament de Hasankey resulta ser engrescador, les altes temperatures i la poca infraestructura turística decent, juntament amb un poblat troglodita totalment abandonat, ens defrauda ...  A més, algunes coves estan brutes, pixades i pudentes... La petita Capadocia era un paradís perdut! Ahhh! ... I per més inri....  d’aquí poc quedarà submergida sota les aigües de la presa que estan construint a la vall!
Sortim cap a Van pujant muntanya i davallant temperatura... dels 45 graus hem passat als 27 graus a la vorera del Llac més gran del Kurdistan. Uff! Quin fart de calor hem passat, ara ja superada!
El llac de Van està parcialment contaminat i les seves voreres farcides de fems.... a més, l’illa d’Akdamar (amb la seva església armènica) és una atracció turística de primer odre! Vaixell darrera vaixell carrega i descarrega dotzenes de turistes constantment...  ! L’encisador indret ha quedat desvirtuat  ! Ufff... un altre fracàs!
Hem decidit passar el vespre a la ciutat de Van.. i demoram una hora de rellotge per trobar un hotel decent en funció del preu!.... Al final, hem trobam Hotel Tamara que està força bé, i és el millor.. sense cap dubte! Pagam 250 lires per dues cambres una vegada negociat! Sopam i llavors un poc de passeig pels animats carrers d’aquesta ciutat poc històrica però agradable (al manco l’avinguda principal).
PD: La presència militar és abundant! El problema kurd és nota! Serxavà! Adéu en kurd!
Hasankeyf.... imatge bucòlica

Illa d'Akdamar... llac Van

sábado, 16 de julio de 2011

Midjat...un altre paradís...per als rodamóns

16 de juliol de 2011
Midjat: Poble kurd on viu una importat comunitat cristiana siríaca (uns 10 mil)
De Noces.... en un poble millor que Mardin!.... Midjat sortit de l’edat medieval constitueix una gran fita per tot els rodamóns! Aquí sí que us podeu relaxar en un ambient d’època i tranquil... cosa que no té MARDIN! És un d’aquests indrets que us recomanam... DIGUEM QUE ÉS UNA JOIA DEL VIATGE!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
ELs dos dies al Caravansarai al Mardin enfilat amunt a la muntanya  queda enrera. Continuam la ruta per aquesta part tan calenta del Sud de Turquia i tan a la vora de zones en conflicte com és el Kurdistan mateix on ens trobam ara i just al costat de la frontera síria. Ara mateix encara estat inestable per la repressió exercida contra la població pel règim.
Seguim avui emperò la ruta espiritual per arribar al monestir de MorGabriel (LLOC QUE NO HEU DE DEIXAR D’ANAR), el més gran dels monestirs dels cristians arameus ortodoxos. El paisatge cap al monestir és ja d’un caràcter bíblic i mediterrani alhora.  Arribam just per la darrera visita del monestir. Molt més gran que el de Mardin d’ahir.
A les 12h assistim a la pregària amb els estudiants d’arameu i amb la presència dels dos monjos i arquebisbe. Com ahir, s’efectuen cants i pregàries amb la versió moderna de la llengua de Jesucrist. Es curiós com s’efectuen agenollaments i referències que recordarien precisament les pregàries musulmanes. Veim els dos monjos i arquebisbes de negre tots vestits amb l’hàbit de dalt a baix, llarg i el gorret amb la creu aramea. Ens preguntam veient les faccions .... no tenen una certa expressió sinistra? Sigui com sigui parlam una estona amb el guia sobre les relacions entre els diferents grups de cristians actuals i les relacions entre ells .... divisió n’hi ha però també respecte mutu i cooperacions puntuals.
En  fi, deixam aquesta intuïció d’espiritualitat i tradició de 2000 anys d’antiguitat per continuar la ruta. Passam per Madytin i des de la carretera el caràcter siriac del poble, el color mel de la part antiga del poble.. Veim un caravansarai (Shmayaa) renovat, tot nou, molt polit, net  (ALTAMENT RECOMABLE... SOBRETOT LA CAMBRA 3 ... fa un mes que l’han inaugurat. Miram cambres i menus. Parlam en anglès amb el manager (aquest sí parla anglès, ha viscut un any a Seattle!) i els cambrers alguns saben alemany per haver viscut i treballat allà. OHHH, i tenen peix per al menú, ens diu el cuiner. Au, amb aquesta calorada ens hi quedam. Fan quasi 40 graus! Pots arribar a tenir mal de cap! Caret, però ens fan preu especial per a cambra per a 3. La cassolada de peix –del mediterrani! – i el pastís de peix beeeeeeeeeeen bons i gran canvi dels kebaps dels darrers dies. A més, amanida fresca, verda sense vinagre i albergínies tebetes boníssssssimes. Hmmmm, bona menjua. Ei, a descansar ja!
Passejada pel poble! Quantes escences quasi medievals .. ases pels carrers, vaques, cabres .... el pa el fan en aquell forn del racó del carrer, calentet en compram un. Ei, espectacular acabat de fer. Nins locals ens fan de guies, i ens foten unes xerrades que clar, no entenem. Visitam més esglésies cristianes siríaques .. aquesta espècie d’arcaica forma del cristianisme. Oïm missa i tot (bé, en Daniele i Mark ... en Josepi fa les seves voltes per compte propi ...).
Sentim una musicada en el poble. Ohhh, unes altres noces. Gran rotlana i ballada kurda amb el nuvi i núvia. Res, ens hi afegim. Ens donen aigua, ens comenten, i una bona estona en el pati de l’escola on es celebren la nit anterior a la cerimònia, ens comenta un dels convidats, que fa uns mesos visità Eivissa .... Memorable, una gentada ballant, dones precioses amb vestits curiosos que farien somriure a més d’un a les nostres contrades.
Bé, retirada i a sopar a l’espectacular terrassa del caravaransari ... lluna plena, vida social amb noves coneixences.... demà ruta llarga per arribar a la zona d’Armènia.
Ens ha cobrat dos polos per una foto


Hotel Caravansarai

Vista de Midjat

Mor Gabriel... siríaques que es dirigeixen a la capella





viernes, 15 de julio de 2011

Mardin i la comunitat siríaca... sentim la llengua de Jesús Crist

14 i 15 de juliol de 2011...
Atravessam la planícia mesopotàmica del Kurdistan turc per arribar al nostre destí, la ciutat de Mardín. Ens sorprèn la quantitat de terra destinada al cultiu guanyada al desert.... tot derivat dels faraònics projectes de canalitzacions d’aigua transportada del plujós nord. El paisatge es transforma en una taulell de joc d’escacs.. ja que quarterades quadrades verdes i humides es combinen amb quarterades quadrades groguenques/negres seques i cremades pel sol.
Certa tensió es perceb a l’ambient! Camions militars juntament amb tanquetes i altres equips bèl·lics circulen per les principals vies de comunicació.... El problema kurd no està apaivagat... o per ventura sí... però interessa al govern turc crear un clima de tensió (i mostrar-lo posteriorment per televisió) amb l’objectiu de generar un nacionalisme estatal barat!!!!
Mardin és una ciutat amb una arquitectura siríaca bastant refinada i conservada dins els models arquitectònics de la zona (de fondre tot allò que es antic)... de fet, sembla la JERUSALMEM KURDA!. Però el que destacam d’aquesta ciutat és que hi viu una petita però considerada comunitat siríaca practicant del cristianisme i amb llengua aramea... Sí.. Sí!!!, la llengua de Jesús Crist.
Triam l’hotel Artuklu Kervansarayi que resulta ser com un castell amb murs gruixats i finestres estretes ambientat a l’època de la ruta de la seda, a més servit per un homo tant baixet que ens resulta de pel·lícula de misteri!
Visitam el monestir de Safrà (Deyrul Zafaran) que es troba a uns 4 km de la ciutat en un emplaçament bucòlic a les faldes de la muntanya.  El prior de l’ordre ens convida a assistir al ritual posterior (en llengua aramea) i a una conversació senzilla per culpa de l’idioma (només parla kurd, arameu, turc i grec antic) prenent un té al claustre d’aquest mil·lenari monestir. En Daniel emocionat per l’esdeveniment plateja canviar de bell nou de vida! Que tal aprendre arameu i convertir-se en un cristià ortodox!- Reflexiona Els companys, perplexes del seu plantejament, comencen a recitar les virtuts de la mediterrània.. el pa amb oli, la Foradada, etc... etc...
Acabam la jornada en un hamam del carrer principal i un bon sopar al restaurant siríac Cercis Murat Konagi... que disposa d’unes vistes impressionants de la planícia mesopotàmica.
PD:  Trobar-se en un monestir de més de 1500 anys d’antiguitat amb una congregació de parla aramea compensa amb creixos l’esforç del viatge! És un d’aquests indrets que els rodamóns no ho haurien de deixar escapar! ZELBE IÇLOMO! Adéu en arameu!
Irak s'ensuma!

Propaganda de l'Estat Turc! Manipulació al poder!

Deyrulzafaran

Membre de la comunitat ortodoxa

Restaurant.. amb vistes mesopotàmiques

Mardin o Jerusalem?

miércoles, 13 de julio de 2011

Harran

13 de juliol de 2011... capvespre
Una vegada fet la becada del migdia, necessària per continuar la nostra ruta, agafam el cotxe i amb poca dificultat sortim de la ciutat de Urfa cap a la població de Harran, situada a 50 km al sud... (prop de la frontera siríaca).
Harran és un poble tradicional àrab amb un gran potencial turístic, però desaprofitat!... Per què? .. perquè encara que sigui una població famosa per tenir una arquitectura original (cases d’abelles ... com a cèl·lules hexagonals), els carrers estan aixecats, la fortalesa es troba abandonada i bruta, hi ha noves construccions en mig de les antigues i conserva de manera lamentable les cases d’abelles...
Una joveneta àrab s’interessa profundament pel gran líder Daniel.... Demana si es quedarà a dormir a Harran? .. Podria ser un canvi de vida profund – en Daniel es qüestiona- ... però deixar la Foradada, el pa amb oli, o la família i gent que m’envolta inclinen la balança a la banda negativa de convertir-se en musulmà.... una altra ocasió tindré- afegeix l’organitzador.....
Acabam la vetllada contemplant la ciutat de Urfa des del mirador situat als peus de la murada.... manco en Josepi,.... que intenta trobar un altre amor perdut entre les arcades de l’estanc de carpes. Bona sort!!!!
Casa d'abella


Mustafá...un petit guia de Harran

Carrer de Harran

Cercam petroli

Canvi de vida????


Sanliurfa

12 i 13 de juliol de 2011
Cal descansar una mica... per tant decidim fer una pausa de dos dies a la ciutat bíblica de Sanliurfa. Diem bíblica perquè aquí va néixer i viure el profeta Abraham.
Aquesta ciutat constitueix una meca del món islàmic. Milers de pelegrins arriben anualment per visitar especialment la cova on va néixer el profeta i el lloc on suposadament Déu el va salvar de la foguera... (Abraham havia estat castigat pel governador per destruir deïtats paganes... o sigui, que feia de bandarreta!!!) convertint el foc en aigua i les brases en peixos... Actualment amb un estanc ple de carpes molt grasses... que semblen botilets!. (Un dels entreteniments de la gent local és alimentar aquests  peixos considerats sagradíssims).
Però Sanliurfa, a part de semblar una torradora pels 40 i busques de graus del migdia, viu una gent molt hospitalària i diversa (àrabs principalment, combinats amb kurds i turcs), que donen un toc especial!...diguem que màgic! La mescla cultural enriqueix quan tothom preserva la seva cultura!
Avui no us avorrirem amb textos infinits sobre les nostres peripècies, sinó que les assenyalarem amb fotos... ja ho diuen, que “una imatge val més que mil paraules”.
L'estanc amb carpes... la gent descansa

Venedor d'aigua... necessària per no desidratar-se

Mercat d'espècies... delícies gastronòmiques

Forners fent pa...de manera tradicional

Som al barber (MARC!)... professionalitat a tope

Carrers mediavals

Àvia amb la seva neta

Urfa de nit

Per cert, hem triat l’hotel Harran que si bé no està ubicat al centre (10 minuts caminant) combina el millor preu amb qualitat... sense dubte!.. a més la piscina interior permet refrescar-se de la calor asfixiant!