jueves, 7 de julio de 2011

Amasya


6 i 7 de juliol de 2011
Ruta: Kastamonu- Amasya, passant per Tosya. Escala tècnica per recuperar forces. Un altre paradís: els dels Cigrons...
Sortim de l’hotel Toprakçilar Konaklari ubicat en una casa otomana reconstruïda, i abans de partir ens dirigim al mercat de la ciutat. Els colors de les fruites i verdures i els perfums dels aliments frescs ens causen fascinació. Eip! Esperau.... no parlarem de més menjua, perquè ens causa tristesa pensar com estan adulterats els productes dels nostres mercats...i ara vendrà tot un sistema de transgènics... malauradament.  Això sí!....abans de finalitzar dir-vos que una planta sencera de l’edifici que alberga el mercat de Kastamonu està dedicada exclusivament als productes làctic... llets, iogurts, formatges, etc.. etc... Ja us podeu imaginar.... la crème de la crème per aquells que adoren l’aliment primari dels essers vius. Varietat a tope de tota casta!.
Durant la nostra ruta, fem aturadetes  a diversos pobles situats fora de la carretera principal. La gran orquestra simfònica ja és aquí! Deuen pensar els que ens venen a saludar amb incredulitat per veure’ns arribar en uns llocs tan inhòspits. ... Nosaltres fem de borbons... o fem borbonades, treim la ma per la finestra del cotxe i ala a bellugar-la... com si de ventall fossin. Aquestes gentetes majors que habiten aquests llogarets i treballen la terra surten totes en sentir els tres mallorquins que fiquen el nas en els seus espais quotidians.
De camí cap al nostre destí, la ciutat històrica de temps immemorial, Amasya, passam per l’avorridota ciutat de Çorum. Ens hi aturam per descans i curiositat. Efectivament, entram en una botiga que és el paradís dels ciurons amb totes les seves varietats possibles. Això és el paradís, la capital dels “Leblebes” –ciurons- , torrats, amb xocolata, amb coberta de mel, incrustats a pastissos, colors i multiplicitat de formes. Sorpresa!..... en compram per cuinar-los a casa. No és increïble? En fi, els propietaris són unes metralletes de xerrar i ens deixen provar mil i un cigró que a la fi, la vetitat, ja n’estam embafats. També ens regalen aigua de 1,5 litres per al viatge i ofereixen txai (te) com no pot ser d’altra manera ...?
Moment de crisi. El petit i voluminós  diccionari turc-Espanyol que en Josepi es comprà a la llibreria campus de la Uib no es troba dins el cotxe. Sembla que l’hem deixat on hem dinat de xot al forn a les muntanyes, en rústic bar vora de la carretera... silenci sepulcral dins el cotxe! – Pensam interiorment “Que farem a partir d’ara... sense comunicació”. Una crisi interna ens envaeix, angoixa absoluta!!!!!!!! Socorro!!!!!.... N’haurem de comprar un altre, sí el trobam?
Amasya trobam una super pensió “Ilk pensiyon”, casa otomana preservada de la voràgine febre constructora actual. Els amos que no parlen ni papa de res que no sigui turc ens atenen amb coordialitat.... bé, el guarda parla un anglès macarrònic suficient per fer les gestions d’acollida. Estam davant el riu i davant el passeig principal. Bé, apa, què feim? A descobrir l’altre marge del riu travessant els ponts on hi ha les cases otomanes més tradicionals i preservades –potser alguna restaurada- i fer passes després del xubec del cotxe i travessar les planures Anatòliques, camps grogs de blat on hem vist les recol·lectores fer molta feina, a més de tractors i vehicles rústics diversos. Ara caminar, estirar les cametes i arribar al hammam històric, per sauna, relax i coneixença dels locals que allà hi sojornen per passar l’estona, rentar-se, xerrar ...
En Marc queda emperò a la cambra a descansar, el xòfer s’ho mereix. Ha fet 100s de kilòmetres avui i prefereix no fer la sessió de Hammam i massatge. Bé, el gran Pashà i el rebel Josepi entren al Mustafa Bey Hammam  i descobreixen que el tenen tot a la seva disposició. El massatgista i l’encarregat són uns tipus ben simpàtics que riuen a balquena. Hahahaah, venga riure. En Josepi decideix avui també no fer-se el massatge, ja que fa dos dies que a Safranbolu el massatgista li va fer massa fort i li va trastocar la costelleta que es va fractura el 1er de maig i que encara està ressentida ... no cal complicar-se la vida i donar un descans al cos.
Després de sortir del Hammam veim tot d’una que a un Caravansari (aquelles construccions que donaven aixopluc a les caravanes de la ruta de la seda que provenien del llunyà orient) hi ha un concert de música tradicional turca. Ens hi estam relaxats una mitja horeta per escoltar la músiqueta vocal i de diversos instrumentistes. Després d’una estona emperò hem d’anar a sopar i anam cap al lloc on hem reservat abans (Restaurant Strabon). Vora el riu tauleta de tres amb arbre inclòs just davant. Fa un oratge ben refrescant i fins tot quasi vent fort a qualque punt. Una espècia d’escalivada, sopa de menta altre pic, calamars rebossats, i gambetes avui per variar. Hem dinat fort de xot i cal fer-ho més lleuger per sopar. En haver sopat passejada pel passeig vora el riu. Els habitants de la ciutat també fan la xerrada, mengen gelats, blat de moro bullit i torrat, en fi, una plàcida nit d’estiu a Amasya a la vista de les tombes esculpides dins la muntanya dels reis Pontos d’època hel·lenística... i dalt de la muntanya la fortalesa que la poderosa roma no va poder conquerir.
El següent dia ens aixecam descansats desprès del trull anterior. Dia sencer per descubrir Amasya, la gent i òbviament el hammam nocturn. Hem netejat la roba i recuperat forces per continuar la nostra trajectòria.
Finalitzant el comentari recalcant que els turcs son molt amables i hospitalaris. Us tractaran millors que als propis turcs... i no passeu pena per la delinqüència... ni es veu.. ni es nota.
Nota de la Pensió Ilk (on dormim)... “un 10”.. un altre indret remarcable que us aconsellam triar si passau per Amasya. Us sentireu com vertaders otomans entre les seves cambres antigues acertadament decorades a l’estil antic i molt però que molt espaioses. Sostres de fusta tallada! Uauh!!
Arriba la nit, en Marc es desperta malhumorat una altra vegada, sempre la mateixa història, a les 04:30 la sonata de la “traviata”, millor dit el discurs de l’Iman pregant a Ala. Se sent per tot arreu. Potents decibels arribem a les meves oïdes mentre els meus companys dormen com angelets. A esperar 20 minuts per recuperar el silenci absolut.
PD: El cèlebre geògraf Strabon va néixer aquí!



Recolector de mel

Amasya

El pasha i la seva dona

Mercat de la llet (Kastamonu)

1 comentario:

  1. Quina passada de país, no? o quin país de passada,què? Com Montuïri, vaja! I ciurons negres, també n'hi ha per aquestes contrades cigroneres?

    ResponderEliminar