domingo, 24 de julio de 2011

Diyarbakir.. capital kurda

23 juliol de 2011 .. d’Erzurum a Diyarbakir ....
Sa fatiga dels milers de quilòmetres rossegats quedan palès amb les nostres cares pàl·lides i la nostra darrera etapa de 300 quilòmetres ens semblen una odissea impossible d’assolir.
Sortim d’Erzumun a les 9 del matí i arribam a Diyarbakir a les 14.00 hores amb dues aturades de relax pel camí. El paisatge evocadors i encisadors  dels primers dies ens semblen ja monòtons i rutinaris... i a la fi arribam al destí final... la capital Kurda, on es troba el moviment revolucionari independetista!!!!
On allotjar-se? Bé, sembla que ens decidim pel Buyuk Karavansarai, ja que cal fer ambient de ruta de la seda abans de deixar aquest pont entre Orient i Occident  ... Ambient militarístic de bases, controls, tanquetes, avions caces a les entrades dels complexos de l’exèrcit turc ens recorden que aquesta zona és i ha estat conflictiva...
Les murades de basalt negre fan la circumval·lació de la ciutat antiga. Impressionants murades pel seu color característic i en bon estat a la part baixa. Les torres i baluards estan més deteriorats però veim que s’hi pot passejar ... farem un passeig més tard ... aquestes murades evoquen batalletes d’otomans, imperis colonials i lluites passades entre clans oposats pel comerç, controls de les rutes, etc .. molt suggestives.
Ens instal·lam al Karavansari. Preciós pati. El dinar es torba a arribar però el pidé (espècie de coca fina turca) és boníiiiiiiiiiiisim. Quina base més fina. Mamma mia!. Descans i banyet a la maca piscina. Veim instal·lació de taules per noces més tard... Unes altres noces! Mitja Turquia es casa en juliol! Bé,la d’avui serà kurda. Meam si ens conviden avui també.
Passeig pels carrers de Diyarkabir. Uf,tot sembla més brut i descuidat aquí.... Gran quantitat de gent per tot i infants!. Ja sabem que els kurds tenen un mitjana d’infants altíssima. És cert. Ens ficam pel laberint de la ciutat vella a la recerca de l’església siríaca de la Verge Maria. N’hem vist els cartells... Està amagadeta. Oh, està tancada. Ja és tard. Sembla un monestir, més aviat. Aprofitam l’ocasió per fer un tour per aquesta part superpoblada de la ciutat, de carrerons estrets, i racons interminables. Una infanteria per tot increïble que surten a parlar-nos, acompanyar-nos i demanar dobblers, o dir –‘”What’s your name?”, sí que ho saben dir en correcte anglès. Ha estat una experiència sociològica i històrica passejar per aquest laberint hiperpoblat.
Soparet de fruita aquesta vegada. Contemplam l’espectacle de les noces, música i el mateix ball en grup característic. Parlam amb la simpàtica família holandesa que s’allotja al costat de les nostres cambres ..

PD: En Josep troba un altre amore per la foscor de la Murada.. deixa un altre sentiment personal
Carrerons de Diyarbakir

Noces kurdes

Pobresa i brutor! còctel explosiu sense drets socials i polítics

No hay comentarios:

Publicar un comentario