viernes, 8 de julio de 2011

Matusalén!


Una abraçada forta dels tres a Cecili Buele!. Això és terra de contrasts, ara toca els ciurons i d’aquí dos dies arribarem a la terra dels albercocs. De gastronomia ens superen.. i això que no som a la mediterrània.!
8 de juliol de 2011
Ruta: Amasya fins a Ardiçli
El dia comença assolellat, sense niguls pertorbadors i amb una temperatura d’uns 27 graus... o sigui caloreta...  A l’hora de l’esmorzar preparam el nostre típic pa amb oli però a la turca... és a dir, amb herbes (una capolada de menta, julivert i verdolaga) juntament amb els alls, tomàtigues, formatges i oli d’oliva... toc mediterrani al menjar anatòlic.
Hem reservat telefònicament una magnífica casa de muntanya per aquesta nit (hem parlat amb el seu propietari en un francès macarrònic). Segons la propaganda fullejada, aquesta singular casa “Dag evi” es troba en un emplaçament entranyable i  la regenta una família hospitalària.... uauhhhh! El lloc promès!.. natura, vaques, gallines, ous, olor a purines... amb una família que ens acolliran com a fills!... Síiiiiii!!! El paradís retrobat!- Pensam!!!!-
Una volta recorregut els escassos 120 km que ens separaven de la ciutat, i pujant una muntanya prop de la població de Niksar ens trobam una urbanització anomenada Ardiçli Dag Evi. Caaa!.... Mira que pensavam trobar-nos qualque cosa més rústica.. però bé... si l’ambient és agradable ja ens està bé – suspiram-! Desprès de fer gestions amb una alemanya trobada pel camí que s’havia construït un xalet de categoria (que putes deu fer aquí aquesta pirada... pensam!)... ens assenyala la casa promesa.
Mentre mirant la mansió que és de fusta, potable a simple vista... però sense exageracions... ens compareix  l’amo amb un guardapits de plàstic que contenia la paraula “PROTESTA” . Ens parla un francès macarrònic i ens fa entrar a ca seva!....
Aquest bon senyor d’uns 84 anys viu tot sol (res de família acollidora) i la seva higiene personal no és massa bona (ensuma a pixum!). Bé... dubtam en dormir aquí... però un dia és un dia! No?... passam de cercar més per la comarca... ja hi som aquí!

La casa mostra símbols de brutícia i el desordre és generalitzat.  Ens mostra un bany pudent a compartir entre tots, unes minúscules cambres amb llits sense llençols - semblen nius de puces -, una cuina envellida amb els plats sense escurar i amb escàs menjar podrit enfilat pels armaris de portes obertes. L’aroma és peculiar i si es respira per molt de temps.. resulta vomitiu. Ens vol cobrar uns 75 euros per dormir amb ell!!!!!!!!!!!  Ok! Acceptam la proposta en resignació perquè som cavallers de paraula, ... i ja l'havíem reservada!
Decidim no treure l’equipatge del cotxe perquè l’endemà acordam partir a corre cuita a les 8 del matí... o millor dit... a les 7 o a les 6.. 5 hores... AAAAAhhh! Horrible!
En Dani decideix fer dissabte (escurant els plats i netejant mínimament la cuina)...
Sortim a fer un passeig d’una horeta pel poble del costat que resulta ser la imatge rural que esperavem... o sigui.. la Turquia profunda! Estam tan agust pel poble que no ens atrevim a tornar a la casa reservada de la urbanització! Ufff... quin mal rotllo!.. però ho hem de fer... així que durant el camí de tornada... en un atac de crisi, en Dani fa la reflexió d’abandonar el vaixell i retornar a la carretera a cercar d'altres hotels. En Marc secunda la moció!!!!
Som-hi nois... agafem les coses i partim, aprofitant que l’amo se n’havia anat a fer les compres!
Una dona ens surt al pas i ens indica que la seva família ens està esperant ... com??????, qui mos espera????? Afegim-. Tot és una equivocació! Ens hem colat a la casa equivocada!!!!... i en Matusalén se n’hi havia aprofitat!
Alenam amb àlibi, però sense ja estar convençut de res!. Arriba en Matusalem amb les compres fetes i s’emprenya amb nosaltres per deixar-lo abandonat... Arrutx!!!!! Pensa en Dani (encara li ha escurat els plats)... en Josep intenta apaivagar els nirvis...
La nova casa resulta ser d’un metge anomenat Sr. Sehsuvar (que també parla un francès macarrònic). Una casa de fusta ben acondicionada, neta, espaiosa i regentada per una família encantadora que ens tracten com a vertaders amfitrions. Disposa fins i tot de serventa, la qual cal dir, et mira amb un somriure enamoradís!
Un altre lloc remarcable... “Ardiçli Dag Evi”... i encara que no sigui tant rural com pensaven valia la pena conèixer la família  Sehsuvar.  Una besada a tota la família.. teçeküm ederim! Gràcies per tot!
PD: Mirau quin Crist si en Matusalén hagués mort aquell vespre i noltros dedins!
En Matusalén negociant doblers al costat de ca seva

Família Sehsuvar fent el sopar

Camí cap a Ardiçli

Casa familiar família Sehsuvar

No hay comentarios:

Publicar un comentario