martes, 5 de julio de 2011

Mar Negre! El gran líder i els seus deixebles

5 de juliol de 2011
De Yörük a Kastamonu.... passant per la població costera de Amasra, Cide i arribant a Kastamonu.
Hem vist el Mar Negre!!!!!!!!.. sí! I tant negre! No hi ha color a la mar, sembla destenyit, no sabem si és per la contaminació de l’aigua o pels substrats del seu fons que el fan tan ennegrit. Bé.. això no ha evitat fer una aturada i vinga!!! Capfico!.. la experiència sempre és gratificant.
Hem de reconèixer que els pobles que el voregen no són gaire atractius, més bé, bruts, descuidats i perquè no dir-ho tot, construïts amb un urbanisme poc respectuós i amb materials poc harmoniosos. Això sí, almanco ens hem consolat per l’excel·lent paisatge que travessa la carretera sinuosa i estreta que rodam amb precaució.
Una vegada passat la població de Cide (on ferem el capfico) hem afagat la carretera interior cap a la població de Kastamonu. Observam que els pobles d’interior conserva l’estil otomà en l’arquitectura... el que ens obliga a fer qualque aturadeta per fer la tradicional foto de presència. En un dels pobles aturats som atabalats per la gent local... com si de bojos ens tractassin! Què fan aquests tres turistes en un lloc com aquests? Degueren pensar!!!
Kastamonu representa una aturada obligatòria, per visitar el seu castell, centre històric i perquè no dir-ho... el hamman Araba Pazari! Un dels més polits de Turquia. Ensabonada sencera i raspall de pell, junt amb la sauna, dutxa i altres!. En Daniel i en Marc ja tenen la pell escaldada i vermellosa (si es que en tenen de 4 dies de hamams consecutius) de tanta raspada... haurem de considerar descansar un poc fins que recuperem la nostra capa protectora.
Dormim a l’hotel Toprakçilar Konaklari situat en una casa otomana restaurada a prop del centre històric... Destacam també que en front del hamam citat és troba un hotel històric i restaurat aptes per persones amb un criteri més selecte, i preu més econòmic! Estrany no?.
Nota important: la nostra comunicació és molt escassa. La gent no té ni idea de català!... ni de castellà..ni de francès, ni d’alemany ... ni d’anglès! Només sabem turc (fins i tot als hotels i oficines de turisme). Hem hagut d’aprendre a corre cuita paraules i expressions per sobreviure .. uff! Güle, güle, düç! Bé, ja li està bé a en Daniele, en contra de la globalització à l’americaine!
El nostre viatge s’ha decidit compartir la conducció per les carreteres serpentejants entre en Dani i en Marc, està clar o claríssim!!!!!!!!!!!, que els turistes no apareixen per aquestes contrades i fer la matada de quilòmetres que duum a l’esquena. Teniu en compte que la benzina està a 4,17 THY (2 euraces) i que el menjar es troba tan car com a Euskadi i la resta del regne borbònic. Ara bé els nostres doblers segueixen el ritme de la benzina, molt de consum com un Ferrari i us coment que el nostre cotxe es un Ford en gasolina, ufff els nostres doblerets...minven!
Necessitem escala tècnica, roba bruta i recompondre energies

Els deixebles esperen al gran líder (Hamam)

El gran líder descansa (Hamam)

Amasra

Moto turca

No hay comentarios:

Publicar un comentario