viernes, 15 de julio de 2011

Mardin i la comunitat siríaca... sentim la llengua de Jesús Crist

14 i 15 de juliol de 2011...
Atravessam la planícia mesopotàmica del Kurdistan turc per arribar al nostre destí, la ciutat de Mardín. Ens sorprèn la quantitat de terra destinada al cultiu guanyada al desert.... tot derivat dels faraònics projectes de canalitzacions d’aigua transportada del plujós nord. El paisatge es transforma en una taulell de joc d’escacs.. ja que quarterades quadrades verdes i humides es combinen amb quarterades quadrades groguenques/negres seques i cremades pel sol.
Certa tensió es perceb a l’ambient! Camions militars juntament amb tanquetes i altres equips bèl·lics circulen per les principals vies de comunicació.... El problema kurd no està apaivagat... o per ventura sí... però interessa al govern turc crear un clima de tensió (i mostrar-lo posteriorment per televisió) amb l’objectiu de generar un nacionalisme estatal barat!!!!
Mardin és una ciutat amb una arquitectura siríaca bastant refinada i conservada dins els models arquitectònics de la zona (de fondre tot allò que es antic)... de fet, sembla la JERUSALMEM KURDA!. Però el que destacam d’aquesta ciutat és que hi viu una petita però considerada comunitat siríaca practicant del cristianisme i amb llengua aramea... Sí.. Sí!!!, la llengua de Jesús Crist.
Triam l’hotel Artuklu Kervansarayi que resulta ser com un castell amb murs gruixats i finestres estretes ambientat a l’època de la ruta de la seda, a més servit per un homo tant baixet que ens resulta de pel·lícula de misteri!
Visitam el monestir de Safrà (Deyrul Zafaran) que es troba a uns 4 km de la ciutat en un emplaçament bucòlic a les faldes de la muntanya.  El prior de l’ordre ens convida a assistir al ritual posterior (en llengua aramea) i a una conversació senzilla per culpa de l’idioma (només parla kurd, arameu, turc i grec antic) prenent un té al claustre d’aquest mil·lenari monestir. En Daniel emocionat per l’esdeveniment plateja canviar de bell nou de vida! Que tal aprendre arameu i convertir-se en un cristià ortodox!- Reflexiona Els companys, perplexes del seu plantejament, comencen a recitar les virtuts de la mediterrània.. el pa amb oli, la Foradada, etc... etc...
Acabam la jornada en un hamam del carrer principal i un bon sopar al restaurant siríac Cercis Murat Konagi... que disposa d’unes vistes impressionants de la planícia mesopotàmica.
PD:  Trobar-se en un monestir de més de 1500 anys d’antiguitat amb una congregació de parla aramea compensa amb creixos l’esforç del viatge! És un d’aquests indrets que els rodamóns no ho haurien de deixar escapar! ZELBE IÇLOMO! Adéu en arameu!
Irak s'ensuma!

Propaganda de l'Estat Turc! Manipulació al poder!

Deyrulzafaran

Membre de la comunitat ortodoxa

Restaurant.. amb vistes mesopotàmiques

Mardin o Jerusalem?

1 comentario:

  1. HolA dani i marc, soc na bel , he descubert un mon amb el vostre blog !!! Que be que os lo estau pasant !! Es pare sa mare i jo vos enviam besades molt fortes !!! Anau alerta guapoooos !! Vos estim molt !!! Muaaaakkk

    ResponderEliminar