sábado, 16 de julio de 2011

Midjat...un altre paradís...per als rodamóns

16 de juliol de 2011
Midjat: Poble kurd on viu una importat comunitat cristiana siríaca (uns 10 mil)
De Noces.... en un poble millor que Mardin!.... Midjat sortit de l’edat medieval constitueix una gran fita per tot els rodamóns! Aquí sí que us podeu relaxar en un ambient d’època i tranquil... cosa que no té MARDIN! És un d’aquests indrets que us recomanam... DIGUEM QUE ÉS UNA JOIA DEL VIATGE!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
ELs dos dies al Caravansarai al Mardin enfilat amunt a la muntanya  queda enrera. Continuam la ruta per aquesta part tan calenta del Sud de Turquia i tan a la vora de zones en conflicte com és el Kurdistan mateix on ens trobam ara i just al costat de la frontera síria. Ara mateix encara estat inestable per la repressió exercida contra la població pel règim.
Seguim avui emperò la ruta espiritual per arribar al monestir de MorGabriel (LLOC QUE NO HEU DE DEIXAR D’ANAR), el més gran dels monestirs dels cristians arameus ortodoxos. El paisatge cap al monestir és ja d’un caràcter bíblic i mediterrani alhora.  Arribam just per la darrera visita del monestir. Molt més gran que el de Mardin d’ahir.
A les 12h assistim a la pregària amb els estudiants d’arameu i amb la presència dels dos monjos i arquebisbe. Com ahir, s’efectuen cants i pregàries amb la versió moderna de la llengua de Jesucrist. Es curiós com s’efectuen agenollaments i referències que recordarien precisament les pregàries musulmanes. Veim els dos monjos i arquebisbes de negre tots vestits amb l’hàbit de dalt a baix, llarg i el gorret amb la creu aramea. Ens preguntam veient les faccions .... no tenen una certa expressió sinistra? Sigui com sigui parlam una estona amb el guia sobre les relacions entre els diferents grups de cristians actuals i les relacions entre ells .... divisió n’hi ha però també respecte mutu i cooperacions puntuals.
En  fi, deixam aquesta intuïció d’espiritualitat i tradició de 2000 anys d’antiguitat per continuar la ruta. Passam per Madytin i des de la carretera el caràcter siriac del poble, el color mel de la part antiga del poble.. Veim un caravansarai (Shmayaa) renovat, tot nou, molt polit, net  (ALTAMENT RECOMABLE... SOBRETOT LA CAMBRA 3 ... fa un mes que l’han inaugurat. Miram cambres i menus. Parlam en anglès amb el manager (aquest sí parla anglès, ha viscut un any a Seattle!) i els cambrers alguns saben alemany per haver viscut i treballat allà. OHHH, i tenen peix per al menú, ens diu el cuiner. Au, amb aquesta calorada ens hi quedam. Fan quasi 40 graus! Pots arribar a tenir mal de cap! Caret, però ens fan preu especial per a cambra per a 3. La cassolada de peix –del mediterrani! – i el pastís de peix beeeeeeeeeeen bons i gran canvi dels kebaps dels darrers dies. A més, amanida fresca, verda sense vinagre i albergínies tebetes boníssssssimes. Hmmmm, bona menjua. Ei, a descansar ja!
Passejada pel poble! Quantes escences quasi medievals .. ases pels carrers, vaques, cabres .... el pa el fan en aquell forn del racó del carrer, calentet en compram un. Ei, espectacular acabat de fer. Nins locals ens fan de guies, i ens foten unes xerrades que clar, no entenem. Visitam més esglésies cristianes siríaques .. aquesta espècie d’arcaica forma del cristianisme. Oïm missa i tot (bé, en Daniele i Mark ... en Josepi fa les seves voltes per compte propi ...).
Sentim una musicada en el poble. Ohhh, unes altres noces. Gran rotlana i ballada kurda amb el nuvi i núvia. Res, ens hi afegim. Ens donen aigua, ens comenten, i una bona estona en el pati de l’escola on es celebren la nit anterior a la cerimònia, ens comenta un dels convidats, que fa uns mesos visità Eivissa .... Memorable, una gentada ballant, dones precioses amb vestits curiosos que farien somriure a més d’un a les nostres contrades.
Bé, retirada i a sopar a l’espectacular terrassa del caravaransari ... lluna plena, vida social amb noves coneixences.... demà ruta llarga per arribar a la zona d’Armènia.
Ens ha cobrat dos polos per una foto


Hotel Caravansarai

Vista de Midjat

Mor Gabriel... siríaques que es dirigeixen a la capella





No hay comentarios:

Publicar un comentario