lunes, 11 de julio de 2011

Nemrut Dagi

11 de juliol de 2011
Cal deixar el paradís de l’Albercoc per assolir avui quasi a l’equador el viatge una de les fites, si no la fita principal d’eixe viatget per la República Turca: el Mausoleu de Nemrut Dagi. I és que no és el cas que la foto que n’apareix a la portada de la guía Lonely Planet de Turquia fou un dels detonants, per tal que el Gran Paixà, el Gran Organitzador, decidís proposar aquesta eixida als seus companys?
Abans de sortir algunes compres a Malatya. En Josepi compra unes sabates i un guarda pits. En Danieli el julivert i verdolaga de rigor per tal d’afegir a les sopes, kebaps i altres menjues que haurem d’ingerir en el camí. Oh, quina calorada fa! 35 graus. Calor seca. Malatya, romandrà en el record per l’albercocada en totes les seves formes i en Josepi deixa qualque record personal també … hmmmm (ha trobat l’amore!).
Carretera s’ha dit ara per emprendre!. Ei, controlant mapes i GPS del mòbil d’en Mark es decideix agafar drecera per reduir uns 50 km el trajecte cap al nostre destí. Ep, estau segurs que aquesta drecera no ens portarà més problemes que avantatges?. Bé, agafam la suposada drecera però cal dir que no està clar si avançam o no. Paisatge espectacular de muntanyes, això sí però carretera sense asfaltar sovint, sinuosa per amunt, voltam valls, ens equivocam de cruïlla …. En fi, així i tot en sortim. Mentrestant hem gaudit d’escoltar les bandes sonores del viatge: música tradicional turca, pop i Lamperetes d’Antònia Font –genials! Us estimam! –i anam incorporant fortament també ‘Els Amics de les Arts’-.
Agafam uns simpàtics al·lotons kurd atrevits que fan autostop i van a nedar ens diuen. Els donam un ‘passaggio’ uns 15 minuts. Ben simpaticons ells. Poques aturades. Anam menjant albercocs i  pinyols d’albercocs torrats en el camí, què bons tots dos!. Algunes fotos i estirament de cames. En Josepi aprofita per llegar molt del llibre de l’escriptor turc premi Nobel Pamuk i el seu llibre malenconiós sobre Istanbul , apassionant.
EI, hora de dinar. Sa panxa reclama la seva ingesta diària. Meam, aquesta avorridota ciutat anomenada Adiyaman, qualcun restaurant?Venga fer voltes trobar un restaurant potable … no hi ha manera … n’hi ha pocs i tot kebap. Aquest no té molt bona pinta, aquell ja l’hem passat. A la fi ens resignam a menjar altre pic kebap i amanida en el que ens sembla més nét i agradable. Bé, resulta acceptable i a en Daniele li encanta el iogurt amb aigua que serveixen.
Au, al·lots, ja cap el nostre destí arqueològic més important: el Mausoleu de Nemrut Dagi. Ja arribam al peu de la muntanya. Hem de triar allotjament. Ens quedam a l’hotel Euphrates on la manager holandesa resulta ser d’allò més agradable. Feim un banyet a la piscina i 30 minuts de descans per arribar al cim devers les 7 per tal que vegem la posta de sol a les 730 en el cim dels caparrots als peus també del túmul que feu construir el rei Antíoc per tal de ser enterrat prop del Cel dels Deus, allà a 2200 metres d’alçada.
Apa, en cotxe cap a dalt per arribar a 600 metres d’aquest punt àlgid del nostre viatge. Hi ha genteta. Dos camins per arribar al cim. Decidim anar pel camí est. El túmul de pedres que suposadament amagaria el mausoleu del rei ja es contempla de lluny des l’avinguda que han construït per als cotxes. Impressionant ja des de sota…
Hi anam arribant. Quan estam a punt de girar per veure una part dels dos peus dels santuaris establerts amb les estàtues de diferents deïtats de les cultures del 1er segle abans de Crist, sorpresa!. Un equip de filmació molt nombrós roda unes escenes d’un film turc melodramàtic amb els actors en una escena sentimental just al costat dels Caparrots de les divinitats caiguts a terra (i recomposats sobre munts de pedres). No ens hi deixen passar uns minuts. Venga repetir l’escena els actors i actrius. La parella protagonista mirant-se dramàticament en un escena clau del film. Veim en directe el rodatge del Bollywood turc.
Bé, noltros feim també les nostres filmacions i comentaris –tot i que ens manen callar sovint …- . A la fi la prodigiosa hospitalitat turca té també lloc en aquestes alçades i a vista d’ocell de tota la cadena muntanyenca que rodeja la muntanya de Nemrut DAgi ens conviden a té i cafè. Oh, s’agraeix després de la caminada i estrés d’estar allà dalt sense poder gaudir del poder magnètic de les estàtues sense la tranquil·litat que imposa el lloc, aquest olimp turc dels deus grecs, egipcis i hitities i del bus gegant del propi Antíoc.
Anam corrents a l’altre peu del túmul de pedres que contendría la tomba del rei i que s’esbucaria tot si l’excavassin – i per tant no ho fan- i arribam a la llum de la posta de sol que il·lumina misteriosa i màgicament els altres caparrots divins ara a terra des de les seves escultures corpòrees. La millor horar per contemplar tan alt santuari és bé la posta de sol o la sortida del sol ,i demà altres viatgers hi aniran a aqueixa hora tan prest per contemplar l’espectacle. EL magnetisme és fort i es podria comparar amb les dels Moais de l’Illa de Pasqua o Rapanui …
Bé, hem de baixar ja sol post, es fa fosc tot i que ens hi quedaríem hores a veure aquesta vista d’avió i amb companyia de les sobrehumanes caparrotes que també contemplen la immensitat …

Arribam a un bon sopar que ens han preparat a la terrassa de l’hotel que té una gran vista també de les muntanyes …. Bona sopeta de llenties, una carneta amb albergínies i prebes –que no és kebap!-  i una mena d’ous amb tomàtiga, tot acompanyat de les nostres herbetes fresques i de vi avui blanc fresquet, que  fan el sopar ben agradable i memorable. La manager holandesa ens conta que passar mig any a la costa turca i els mesos d’estiu treballant en aquest hotel …. Va visitar Mallorca fa uns anys. Ara s’ha instal·lat des de fa 3 anys a Turquia i n’està ben contenta. Ella sí que parla turc amb fluïdesa. Ens parla de les poblacions del Kurdistan que ha visitat. I diu que les  2 llengües són prou diferents. Bé, la gent que anam coneixent per ací ja és kurda. I aviat ens ficarem al centre del país ….
I per acabar per avui: farem un altre banyet a la piscina abans d’anar a dormir?
Iogurt en Adiyaman

Pel camí

Cristo Redentor: Rio de Janeiro?

Nemrut Dagi

1 comentario:

  1. Trobar l'amore entre els albercocs de Malatya, veure en directe el Bollywood turc i la posta de sol al cim de l'olimp dels déus grecs, egipcis i hitites... Només imaginar-ho ja és màgic!
    I per cert, Josepi, estàs realment convincent de Cristo Redentor; ja et donarem feina perquè ens perdones els pecats :-)!

    ResponderEliminar