lunes, 4 de julio de 2011

Perduts ..... pel nord de Turquia

D’Istanbul a Safranbolu..... 3 de juliol de 2011
Per deixar la metròpoli costa. I això que avui diumenge el tràfic no és molt pesat. Hem llogat un cotxe i ens dirigim cap al gran pont per creuar al continent Asiàtic però hi passam per avall, pel costat, el sobrepassam, però encara no hem trobat l’entrada. Ens ho ha indicat l’encarregat de la casa Hertz però res, a la fi, hem hagut de llogar un taxi que ens anàs al davant per fer-nos de guia. L’empleat de Hertz igualment s’ha admirat que volguéssim arribar al Kurdistan. Ens ha donat el número de telèfon de la policia, de l’ambulància … està clar. EL Kurdistan s’associa aquí amb terrorisme, i problemes. Un periodista belga que coneixem en la mateixa oficina del lloguer de cotxes ens diu que ell hi anat moltes vegades i no ha passat res. És la mala premsa que té aquesta nacionalitat dins de la república turca. Però ja en parlarem en arribar-hi ....
A la fi enfilam l’autopista cap a Ankara que ens conduirà a la molt anomenada Safranbolu pel gran líder de l’expedició. En ruta ens hem d’aturar a dinar i descansar a l’autopista. Destaquen les quantitats de productes mediterranis que es venen en les botigues, restaurants de carretera. Quantitats ingents de fruits secs, fruita fresca, confitures, formatge, pastissos….quasi tot té una pinta …. I els productes frescos i llegums que menjam estan prou bé. Això si, sempre un toquet de picantor i espícia forta. Al llarg del camí encetam els CDs que hem comprat a Istanbul. Música turca de diversos estils: tradicional, folklòrica, pop moderna... fins i tot música baroca que resulta ser d’allò més polida. Entre l’estil clàssic occidental i els instruments orientals que ens introdueixen a l’exotisme de l’Est. També incorporam en l’escolta el nostrats Antònia Font, ‘Lamperetes’, sempre genials i surrealistes, i els Amics de les Arts, noves sensacions de la nostra música. Ostres, ens hem deixat Manel. Bé, tenim prou música per anar variant i si no ens en cansam, d’adquirirem més.
Especialment una cosa curiosa, les botigues, restaurants de carretera, la gent passeig al voltant observem i provem els productes sense robatoris ja que no estam controlats, nosaltres varen menjar unes tapes....umm. Trosset de formatget aquí, oliveta allà, pastisset allà deçà i no ens han renyat. Bé, també n’han de vendre...
Finalment ens acostam al paradís del Safra, que és  localitat patrimoni de la humanitat per la UNESCO,  declaració 1995. De fet sembla que vol dir ciutat/poble del Safrà. Arribam amb una gran calorada, i això que estam a uns 700 metres d’alçada i muntanyes per darrere. Durant el trajecte i ara veim grans quantitats de boscos de pins i ambient mediterrani, verd, tot i està més prop del Mar Negre.
Cercam allotjament i després d’unes voltes ens feim amb unes cambres a través de l’oficina de turisme en una casa familiar.  Amunt de tot les cuques cambres de fusta amb finestretes molt polidoies i catifa, banyet, gran llit. Ben agradable. Els propietaris uns senyors majors prototip turc amb alguns problemes d’idioma per comunicar-nos però a la fi s’ha superat la prova i estam instal·lats.
Ara toca volta pel poble i comprovam que els carrers empinats i estrets de pedres desiguals en el terra són incòmodes per caminar –especialment per a les albarques d’en Josepi, aiii, ja s’ha fotut més d’un bon cop al taló amb les pedres i angles que sobresurten -…. Molts de carrerons que venen coses semblants per als turistes: brodats, tots els derivats possibles del safrà (sabons, perfums, xampú, safrà en flor sec, ....) i records, magnetes per a la gelera –qualcun n’hem de comprar per a la col·leccció-, culleres de fusta, mil coses …. I com sempre els cants i admonicions del mujaidin des dels minarets de les mesquides en l’ambient, com una veu del gran Germà Alà que tot ho observa. Segur que a la matinada també ens despartarà. Llegim en una guia que aquests versicles en àrab clàssic només són entesos per uns 6 de cada 10 turcs. Home, no és d’estranyar, la seva llengua és prou diferent de la llengua àrab, semítica. El turc és llengua indoeuropea...Només els que l’estudien, o s’interessen per la religió deuen conèixer l’Alcorà i el llenguatge clàssic sagrat.
En tot cas, decidim fer-nos uns massatges complets en el polit Hammam del poble, un dels més ben conservats del país. Estam una bona estona tot sols en aquest hammam ben conservat del segle XV. Els massatgistes ens fan un bona rentada, estirada, gratada i exfoliació, bona ensabonada .. quedam com a nous. I meam si podem beure uns licorets amb n’Abdulah després de tancar .....
I després ja ens cal fer un bon soparet de sopeta amb molta menta, carneta de xot al forn i bona amanida fresca per quedar panxacontents i llestos per al dia. Bé, en el darrer moment el gran Líder afegeix una pita de carn picada i espinacs. Boníssimes... aquestes menjues turques. Encara tenim temps per fer un joc de dames i joc tipus backgammon musulmà en un baret i ja per acabar passeig pels carrers de Safranbolou. Conversam amb estudiants que prenen la fresca i ens adonam que són prop de mitjanit quan a la pensió ens han dit que tanquen les portes! A escriure el blog i dormir s’ha dit!
Avanç en Dani i jo Marc varen fer una partida de backgammon, Dani no sap jugar però va ser ajudat per un jove cambrer, clar,  va guanyar o va fer trampes ... ha començat un nou joc de entreteniment en totes aquestes hores que hem de repartir el moments del relax entre diferents activitats. Estam en vacances, ara hi ha un moment per a cada ocasió!
Jugant al "Taula"....

Pont d'Europa a Àsia


Safranbolu

No hay comentarios:

Publicar un comentario