sábado, 30 de julio de 2011

Som-hi nois! adéu siau!!!

Darrer dia
Oh, gran hotelàs amb grans cambres i còmodes llits per al final del viatge. Aquets Holiday Inn enorme és el merescut descans per als viatgers. Sobretot per la xòfer principal, que s’ha encarregat la majoria dels 5000 km del viatge.
Per tant, part del matí el passam a l’hotel després de dormir fins al límit per anar al berenar al llindar del 1030 ... una mica de sauna i piscina abans per a en Danieli. Bon berenar, naturalment, que no de bades l’hem pagat amb escreix ...
Ens dirigim cap al centre d’Istanbul en eixe darrer dia ... malenconia ens comença a imbuir i tanmateix expectació també per tornar a cases, a Valldemossa per descansar d’eixos intensos dies. En taxi cap al centre, ens deixa prop de la plaça de Taksim.
El dia el passam passejant pel centre i carrers peatonals comercials ... volem dinar en el millor restaurant d’Istanbul que sempre va estar ple els primers dies que hi fórem de juliol. El trobam a la costa prop del hammam que visitàrem en 2 ocasions però, ai las... sorpresa, tancat! Per tant, canviarem de pla.
A la recerca de restaurant i badant passam per davant un teatre, oh, què hi fan avui? Ostres, una actuació/demostració de dervitxes, els dansants tan típicament turcs que cerquen el connacte amb el diví simulant la rotació dels planetes entorn del sol .... Ei, hi anam. Bon finale per a eixe darrer dia.
Abans dinam en un cèntric restaurant obert del bazar del peix. Ens serveixen un cap roig a la cassola i un altre més cuit amb mantega i verdures. Bé, què voleu que us digui? Peix fresc i bo és car però val la pena, pel sabor i qualitat!. Ha estat caret però hem gaudit, què carai, sobret tot en Josepi que estava cansadet de kebabs i carnetes. Coneixem mentre dinam un turc DJ que té al càncer a l`estómac i que calb per la quimioteràpia se’l veu afectat però ferm en guanyar la batalla a la malaltia. Com que parla un anglès molt acceptable, conversam llargament amb ell. Ha viscut a Suïssa uns anys. Parlam de temes diversos i establim una simpàtica amistat. Acabam a una pastisseria típica per provar els famosos profiterols de la ciutat.
Bé, cal anar al teatre. Són quasi les 6. De camí cap allà, en Danieli s’enamora d’una revolucionària que participa en una manifestació en suport i protestat per la mort d’un espècie de cosak que ha estat assassinat per Rússia. Van cap a l`ambaixada russa (som al barri de les ambaixades) amb banderes verdes amb un símbol que desconeixem. La policia ens vigila. Després d’aconseguir una bandera verda i escoltar explicacions per la protesta cal anar al teatre.
La contemplació d’aquests dervitxes autèntics d’un monestir és memorable. Hem assistit cansats però encisats al ball celestial dels dansaires espirituals i místics rotant sobre si mateixos i entorn del sol ... La música corresponent hi ajuda. Els músics canten i toquen com pertoca. Gran bellesa de la dansa mística, amb tota cerimònia de preparació corresponent i ambientació. Els moviments de l’espècie de vestits especials per a la cerimònia que s’aixequen al vol del giratori dels dansaires és mol polit i capta l’esperit de l’espectador. Una horeta ben aprofitada i destacada del viatge i cirereta del gran finale del viatge. Ha valgut la pena quedar i contemplar. Home, millor seria en el seu monestir però aquest succedani ha estat prou destacable.
 Acabam el dia amb algunes compres i alguna darrera coneixença destacada... Ara ja cal anar cap a l’hotel per al darrer sopar i descans abans de la tornada cap a casa ...
25 de juny
Bona matinada a les 430 per prendre l’avió d’Ibèria cap al capital y villa del Reino de les Espanyes. És el darrer dia que ja no compta. Darrers impressions d’Istanbul ... la nostàlgia s’apodera de nosaltres amb el desig de tornar-hi aviat ...
Passam els diversos tràmits per deixar la capital turca ... Tot s’esdevé bé endormits per arribar a Madriles i a ciutat. Arribats a Mallorca, no fa tanta calor com l’esperada. El capvespre el passam recuperant la son, uns a Valldemossa, i altres a ciutat ...
Els 5000 km de geografia turca i d’impressions diverses sobre la varietat de la repúblia turca segueixen ben vius i hi romandran segurament  en nostra consciència llargament ...
Conclusions i reflexions:
-         Els productes frescos del mercat són excel·lents a Turquia. Fruites i verdures excelses. Gran experiència passejar-se pels mercats i bazars. Destaquen els albercocs de Malatya i la mel de la zona de Kars. Mel amb iogurt etern plaer

-         Turquia està menys envaïda per la pesta dels plàstics i de la brutor que els països àrabs que hem visitat (Marroc, Líbia, Tunísia,Egipte). En general, tot està més net –també els banys públics, amb alguna excepció-. Així i tot, els calen més polítiques medioambientals (com a tot arreu, per altra part! I és que a ca nostra també ... )

-         L’hospitalitat turca/kurda és ben present i viva. Sense ser pesats són agradables i hospitalaris de tot cor. S’agraeix de veritat.

-         L’anglès és poc útil per a la comunicació en el país. Només en poques ocasions fora d’Istanbul ens serví per a la comunicació necessària. En canvi, l’alemany fou més útil pel nombre de turcs que han treballat a Alemanya o hi han passat etapes de la seva vida ...

-         Hem vist paisatges de somni que ens traslladaven a la imaginació dels contes tipus ‘Mil i una nits’. Palau Shasha Pashà prop de la muntanya ‘Ararat’ , Jardins de les carpes sagrades i de la cova d’Abraham a Saniurfa, mesquida de Divrigi, bazar d’Urfa .... Visió del Cim Ararat mateix, Santuari de Nemrut Dagi –tocar amb els dits l’Olimp dels Déus ...x

-         Els paisatges de les estepes caucàsiques i centrals d’Anatòlia ens han captivat igualment. A més de veure els nòmades viure com fa  milenis ....

-         Istanbul incomensurable és una magneta que perdura ... i a la qual ens sentim atrets voluntàriament per tornar-ne gaudir de l’encís en el futur ...

Carrers d'Istanbul

Dansa dervitxe

Carrers d'Istanbul

Marc capgirat

No hay comentarios:

Publicar un comentario