sábado, 2 de julio de 2011

Sortida cap a Turquia

Turquia i Kurdistan
Viatgers:
a)     Daniel… 36 anys… organitzador i (animador infantil) del viatge
b)     Josep.... 42 anys… políglota i relacions publiques...(observador de especies humans e històrics i menjars)
c)      Marc….. 42 anys…. Tècnic audiovisual...control i qualitat del viatge

Abans d’encetar aquest blog sobre Turquia i Kurdistan cal comentar la complicitat mútua que ens caracteritza. Som tres viatgers compenetrats. Amb respecte i autonomia individual....(bé! hi ha manaire per part de n’Dani... lògicament merescut per la seva tasca) desplegam 3 papers complementaris i molt necessaris per assaborir totes les essències que ens depara el trajecte. Dani organitza, Josep comunica i Marc.... que faríem sense un gran mecànic, xòfer (¿?) i expert amb noves tecnologies. 
Històries d’un trimoni....
Dia 30 de juny de 2011, Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats, a les 14.00 hores.....
Tic.. tac.. tic...tac.. Daniel sent el seu alenar provinent del seu cos, neguitós per els darrers moments laborals...
Tic.. tac.. tic.. tac.. Daniel intenta connectar via internet l’emissora radiofònica “Radio Reloj” que emet el “Noticiero Nacional de Cuba” i que informa pausadament de les hores i minuts actuals.. (Aquesta emissora va ser popularitzada pel cantant de música americà Manu Chao).
Ring!... Ring!.. Ring!... sona el telèfon .. Josep i Marc ja es trobem baix les escales mecàniques de Conselleria esperant impacientment a l’hora establerta.
-          Eip! Me’n vaig! Adéu siau... Vacances!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Durant el trajecte cap a l’aeroport encetam una conversació espinosa sobre la desaparició de Daniel el dimarts passat. – On eres?... demana Josep!, tothom t’esperava, afegeix.  Amb unes copes de vi de més .. un fa desastres respon Daniel sense concretar més. En Josepi comenta que just fa una hora ha tancat les darreres actes de la Universitat i ha fet els darrers exàmens orals .... tot molt ajustat per tal d’emprendre aquestes vacances 2011.
Air Europa surt amb retràs cap a l’aeroport de Madrid.. tampoc frissam, per això és un bon moment de fer una anàlisi sociològica de la colònia de turistes que ens visiten anualment. La fauna és acolorida, però no tant cridanera com els carrers de la capital de l’Imperi d’Espanya els quals els trobaren engalardonats de paperines, banderes i banderins multicolors, com l’arc de Sant Martí... Exhibició, música i molta i molta gent pel carrers gaudint d’un espectacle espatarrant, fins que cau el vespre.. i amb la matinada decidim que “Prou”... necessitam reconciliar el descans si volem tenir un viatge assossegat.
Marc comenta abans de partir a dormir -la veritat que Madrid suposa un entreteniment a tots el sentits... sí!, és ver!, festeta Gai per tota la Gran Vía.... qualsevol “hetero” és un complet estrany en aquesta teranyina de carrers. Les mirades lascives predominen, tocaments per zones estretes van i venen... i rètols lluminosos indiquen on es trobem les “saunes” obertes al públic masculí ...uff- ... aquí precisam de moral.. Fumata Bianca.. Habemus Papam! PECATUS PECATORUM!
Dormin a l’hotel Diana Trip de l’aeroport, tot un mastodont dels 70 res modernitzat i destartalat. La crisi evita majors reformes! Oh, ja el coneixem eixe hotel. Hi dormirem el novembre 2010 pel retard en el vol a Sâo Paolo.
L’endemà.. 1 de juliol de 2011... Madrid es desperta plàcida, amb el cel estirat i la temperatura elevada. La calor seca adsorbeix la poca humitat existent, el que potencia una major xafogor.
Sortim amb el transfer de l’hotel cap a la T4 i se’ns aferra una escolania d’adolescents que fan un viatge d’estudis cap al Canadà. El trasfer es converteix en un galiner de gallets, polles i lloques amb l’escridassada dels qui sen van plegats. Uff... quin mal de cap!
T4.. planejam tenir un cert equilibri gastronòmic, a fi de no rompre el règim... caaaaaaaaaaaa! És establir les regles i esqueixar-les, perquè per esmorzar demanaren una ensaladilla, pilotes, aladrocs, panets de pollastre, dolços, cafès, sucs, etc, etc... Horror! Hem començat amb el peu esquerra.
Sortida cap a Turquia amb el vol d’Iberia Airbus A-321, menjar de pasta, vi i cafè. 4 hores de trajecte...sense complicacions. Comencen la nostra aventura...
Primeres impressions de la mítica Istanbul, l’antiga Constantinopla, la capital de l’imperi romà d’Orient, durant 1000 anys capital del igualment anomenat imperi Bizantí. Ei, les Balears en formaren part també abans de les invasió musulmana ....Net i ordenat al voltant de l’aeroport. Hi ha molts de petrolers i vaixells en el mar  Màrmara .... Ens acostam al perfil urbà de les grans mesquites i acumurallada de cases.
Hotel Antik. Mira, coml l’expresident. Molt prop del Gran Basar es troba. Ostres, té uns fonaments que són una passada. En el soterrani manté el dipòsit d’aigua bizantí que es descobrí en fer els fonaments de l’hotel. Un gran aljub de columnes i les típiques parets de maons vermellencs romans.
Sortim a la vida del carrer. Primera estació: naturals i bons sucs i batuts de fruites .., serà això un Brasil 2 en quant a l’orgia de sucs de fruita natural ...?
Ja els primers venedors al carrer ens assetgen. En Daniel pica. Au, ja compra 2 perfums Déu sap si d’imitació barata..... I també síndria, -bona i dolça- talllada, suc de portocalo –uep,la taronja es diu com a Romania ...
Arribam al pont que ens fa passar a l’altra costat del canal. Vora el pont barques i barques que van i venen fent de ferry.Una gentada.I quina olor de peix torrat. Ei, en aquelles barques que s’engronsen torren sardines per a kebabs de peix, ens diuen, amb amanida...hmmm, demà en menjarem per sopar. La vista des del pont es impressionant. 5 mesquides dominen el perfil de la ciutat. Majestuoses. Demà en visitrem qualcuna: Santa Sofia, la del gran Sultà.
El capvespre el passam al Hammam turc que hem triat. Prou tradicional i polit, I divertit també. Feim amistat amb uns quants banyistes i ens feim fer un massatge ben ple de pessigolles. Hem  trobat bon rotllo i diversió. Creim que hi hem de tornar! Qui sap si a fer un massatge a 4 mans com ens han proposat ....

Soparet a simpàtic restaurantet regentat per estudiants amb qui establim amistat i adreces electròniques (Dai Restaurant del carrer Yeni Çarsi Caddesi). Menjam verduretes diverses. Uns carabassins amb salseta i herbes que just tenen el gust d’escudella fresca que feien a casa. Deu ser l’herba sana i el moraduix. Albergínies amb una salsa àcida, una mica forta. També la colflori amb salsa de sèsam. La carxofa gegant i les olives amb enous són originals. Sabors forts i poderosos. Igual que els postres amb molta mel i espècies.
Ha plogut. Els carres estan banyats però ben animats a les vies principals. Tornam amb taxi admirant la il·luminació dels monuments emblemàtics. Demà farem la nostra visita a eixa enorme ciutat, pont entre Orient i Occident.

Orgull Gay a Madrid


Gran Bazar


Pescadors d'Istanbul

                                            Cercant informació prop de la plaça Taskim

No hay comentarios:

Publicar un comentario