domingo, 20 de noviembre de 2011

d'Acre a Natzaret

Tota la ciutat vella d'Acre composa un espai per on la imaginació pot omplir els buits deixats per la història. Entablir batalles, setges, fams, pandèmies, etc en el nostre rellotge del temps es fa amb tota naturalitat. Fins i tot ens sorprèn saber que Napoleó va posar 4 mesos de setge amb 13000 homes per intentar conquerir Acre i Palestina als Otomans en tornar de la campanya d’Egipte.
En el museu-hammam d’Acre hem recreat el passat otomà de la ciutat. És una simpàtica reproducció de figures, escultures, dibuixos i imatges que recrea la història del hamman construït sota els Mamelucs. Quina anyorança! Tants de hammans hem visitat a Turquia i fins i tot aquí... a la ciutat de Nablús!

Una vegada acabada les visites monumentals ens endinsam  pels carrerons sinuosos del Bazar d’Acre cercant i comprant objectes d’orientalisme exòtics difícilment de trobar als mercats i places de Ciutat. També perseguim la música del compositor turc Husam Ramzi que ha interromput sobtadament durant la nostra estada a Terra Santa i promet esser una gran revelació de la discografia personal.
A les 12 hores partim cap a Tiberiades per retornar el cotxe que havíem llogat tres dies abans.. per cert, encara que l’Estat d’Israel sigui un destí costós, els lloguers de cotxes son extraordinàriament barats... (El nostre cotxe ens ha costat uns 72 euros els tres dies).
Tiberiades la ciutat en front del Kinéret, ha crescut de manera desmesurada i desordenada. Els blocs d’habitatges de ciment armat comunistes sense restaurar i amb tonalitats uniformes agrisades predominen per tot l’horitzó i en el centre de la ciutat hi ha un mercat d’abast decadent, poc variat i amb un assortiment de baixa qualitat.  A més l’oferta complementària – restaurants, cafès, pastisseries, etc.. – provoquen aversió per la inadequada neteja. Malgrat tot menjam dos kebaps a l’espera d’un millor sopar. Horrorós!
Agafam el bus cap a Natzaret... aquesta ciutat bíblica on va viure Jesús per un període llarg de la seva vida. Assistim atònits a la disputa religiosa d’una societat dividida per les religions monoteistes (30 % cristiana, 30 % musulmana i 30 % jueva aprox.)... fins i tot, es barallen entre sí les diferents comunitats cristianes. Així doncs tenim el cas de dues esglésies de l’Anunciació ... l’ortodoxa – segons les seves creences l’arcàngel Gabriel va anunciar a la verge Maria l’engendrament del fill de Déu a la font on anava a cercar aigua- i la catòlica – segons diuen l’Anunciació va tenir lloc a la cova on vivia la família de Maria-...
En tot cas, la nostra primera impressió ha estat satisfactòria en veure els nombrosos carrerons estrets i cases d’arquitectura otomana conservades al centre de la ciutat.
Dormim a l’Hostal Fauzi Azar Inn – és un hotel boutique al cor de la ciutat vella-  i sopam al restaurant Al-Reda – ubicat a una casa otomana del segle XVIII- Resulten ser dos llocs chics hiper RECOMANABLES per aromatitzar la nostra visita.  Avui per sopar hem decidit decantar-nos pel xot amb salsa d’ametlles i herbes, seguit d’uns entrants de calamars amb salsa de llimona, oli d’oliva i julivert... ummmm... ens hem xuclats els dits! Bon profit!

1 comentario:

  1. Esper que l'ampolla de vi de aquesta foto ho pugui asaborir a ca meva... salut companys.
    Por aqui tot es color blau, pero el cel està nigulat...

    ResponderEliminar