jueves, 10 de noviembre de 2011

De Barcelona a Tel Aviv

Barcelona i Tel Aviv, 8 i 9 de novembre de 2011. Per anar a Israel cal fer una introducció a la llengua i cultura xinesa...

8 de novembre de 2011

El nostre amfitrió Oscar i la seva companya d’origen xinès (na Rui) ens va proporcionar allotjament en el seu cèntric pis de Via Laietana. Gran part del nostre reencontre gira entorn de la presència de la llengua i cultura xineses. Na Rui ensenya xinès a diverses escoles de Barcelona. Intentam aprendre diverses paraules i copsar la complexitat de la llengua i cultura, de l’escriptura. La gramàtica xinesa és fàcil, ens diuen, a penes hi ha flexió verbal. Ara, el vocabulari i l’escriptura, els ideogrames (criptogrames ,,,,,), En fi, en una altra vida, per ara.

Encetam el dia amb peresa d’aixecar-se del llit, tan calentets i a gust que hi som a dedins... però el jorn ens espera, i devers les 11,30 hores posam el primer peu al carrer. Hem de berenar, au, ja una doblerada gastada, clar, un bon berenar....

Barcelona, aquesta elegant ciutat de la mediterrània occidental, capital de la cultura catalana i motor econòmic i cultural dels Països Catalans..... Au idò! Ja som aquí! La nostra capital, on 5 anys fonamentals passaren de  la vida d’en Josepi... bàsicament dedicats a l’estudi i a la vida cultural. I  a fer amistats, clar.

Visitam les llibreries de referència “FNAC, Altaïr i Alibri”  -estam fascinats per la molta oferta en totes les àrees- en tot cas, sortim derrotats per la impotència de no fer cap “gastorum horribilis” abans d’encetar el viatge. Bé, són llocs màgics de consum on perdre el cap i la fantasia en presència de llibres, revistes de viatges, CDs, DVDs .... Només hem comprat una revista ‘Altaïr’ sobre Jerusalem, un monogràfic. (No ha sortit encara el número sobre Israel). Gran miracle de la contenció consumista per part nostra ...

A l’hora del dinar (el Restaurant ecològic del costat de Plaça Catalunya) se’ns enganxen dues catalanes de la ceba i dues de l’all.... Sí.. Sí.. ,no nacionalistes (hi ha algú no nacionalista a la seva manera?) ...i deim això perquè encara que eren molt simpàtiques i agradables.. semblen tenir cert recel cap a la nostra cultura i llengua per un problema que varen tenir amb el famós “Mikimoto”... Una d’elles –astròloga i metafísica- va ser acomiadada ...Mare meva.. al nostre país no hi sobra ningú... sinó que en falta molta gent... entre elles l’amable Iris i la seva companya! (Diuen que a una la foteren fora de la ràdio d’en Mikimoto per parlar malament el català ....bé, en una empresa privada la direcció marca les directrius .... Algú pot treballar a emissores d’altres països parlant malament la llengua del país ...? En tot cas, el català col·loquial no el parla malament aquesta madrilenya que porta 30 anys a Barcelona...)

Horabaixa de tertúlia familiar (en Dani) i visita a museus (en Josep, Fundació Miró) i el capvespre una bona sauneta per relaxar-se i descansar un poc... Ahh! En Dani no pot parlar amb el propietari ja que en Josep s’altera davant la possibilitat que estigués organitzant una gran ------  (censurat) sense la seva presència.

Decidim sopar pregats amb na Rui i n’Oscar al Restaurant “Casa del Xinès” en front del Port Olímpic i finalitzam la jornada amb un passeig per la Barceloneta en un ritme pausat, melancòlic de la transformació de l’antic raval de pescadors i pensatius de les nostres projeccions passades i futures.

Dia 9 de novembre de 2011.  Tel Aviv sembla presa pel Brig Brother d’Orwell.

Arribam amb dues hores d’antelació a l’Aeroport del Prat!... amb la idea que ens faran l’interrogatori pertinent, rutinari i avorrit per viatjar a Terra Santa. Abans d’embarcar dos assistents de la companyia Aérea LAL o del Mozàd ens envesteixen amablement i ens comencen a fer preguntes varies i interminables sobre la nostra procedència, origen, professió i motiu del viatge. Naturalment, són argentins o uruguaians els interrogadors .... prou simpàtics, malgrat la llarga espera i interrogatori (Animals! Hem de confessar que hem estat a Iran i Turquia, dos països de natura non-grata per a Israel ...)

En Josep contesta amb passivitat al·legant que no té res a veure amb el viatge, ja que tot l’organitza el gran Pashà i en Daniel- despreocupat inicialment per la seva innocència- intenta contestar, com el rosco de Pasapalabra, les interminables preguntes formulades. Encara que els inquisidors son molt educats, els nirvis van augmentant substancialment posant en entredit la confiança inicial!

Una volta passada la facturació i abans d’embarcar, en Dani torna a ser aglapit per les mateixes persones de l’interrogatori, aquesta vegada perquè els acompanyàs al soterrani de baix per identificar la motxilla embarcada, tragués el seu contingut i confirmàs l’equipatge... i es que s’havia extraviada un parell de minuts ! Uauh!!!! Començam a entendre la curolla sobre la seguretat israeliana!

Malgrat tots el inconvenients hem de remarcar l’amabilitat i respecte que varem ser tractats! Ja ens agradaria que la policia espanyola (Guardia Civil i Policia Nacional) agafàs exemple de la guarda israeliana!!!!!!!!

Arribada a Israel....El Jovent se’n va a fer la mili.

Popes, ortodoxos i altres bubotes surten al nostre pas pels passadissos de l’aeroport. Semblen fantasmes de l’avior. En Dani bocabadat constata la varietat de la societat israeliana. Però... mirau... militars per tot... homes i dones... o millor dit... adolescents de 18 a 22 anys per tot arreu.. uauh... que macos que son. En Dani se sent atret pel magnetisme de les dones (al·lotetes) soldats... totes són boixables!!!! Uauah.. uauh... uauuuuuuuuh... passen per la nostra dreta, la nostra esquerra.. i en Dani vol que també passin pel centre!!! Com es fa?

Passejada per Tel Aviv contemplant la decadent arquitectura Bahaus i arribada a un local divertit segons ens han comentat .. i pataplafff!! Trobam la Sodoma i Gomorra! Club de Sexe Bisex. En Dani alterat sol·licita partir de la foscúria  abans d’encetar aldarulls en el supòsit de ser atacat!.... en Josep apaivaga els nirvis pregant quedar-se uns minuts més per atendre aquest únic moment sociològic... -la raça humana en el seu estat primitiu- ... és a dir, homes i dones i dones amb dones i homes amb homes i conills amb conills i cebes amb pebres  copulen descaradament en els recons més subtils. JA HO DEIEN... LA RELIGIOSA JERUSALEM I LA DESMADRADA TEL AVIV.

Sopam més assossegat al Cafè Noir, una institució a la ciutat i fem la cloenda de la primera jornada pesant en el magnífic suc de magrana natural (1 litre) begut en una botigueta en mig del carrer!.... Bona nit!

1 comentario:

  1. JE,JE, curiosament avui he llegit un article en "el mundo", mirau;
    -
    Los aviones de El Al y de otras dos aerolíneas israelíes están siendo equipados con un sistema de fabricación hebrea conocido como C-Music que emplea un láser para "cegar" a los misiles que buscan focos de calor.

    ResponderEliminar