martes, 15 de noviembre de 2011

Jericó i Mar Mort

14 de novembre de 2011

Jericó i Mar Mort ...
El dia el passam en companyia d’Ethan, un sudcoreà de 28 anys, i Marco, un nord-americà de 31 anys. Els hem conegut a l’Hostal Hebron. Ethan fa 3 mesos de viatge pel Mitjà Orient i Marco estudia a Istanbul i fa 2 setmanes de viatge per aquí...
Anam cap a Jericó. Una de les ciutats més antigues habitades fins l’actualitat. Allà veim uns polits camps de conreu. El nostre objectiu és anar a visitar el Monestir Qurantul, en la muntanya de les temptacions. Allà on Jesucrist resistí la gran temptació que li oferí el diable dient-li que li oferiria tots els regnes de la Terra si li retia esclavatge. Naturalment, Jesucrist, nostre senyor ho refusà! I d’ací tota la història posterior....
Anam al Monestir enfilat sota les penyes d’arenisca amb un telefèric que surt des dels camps conreats i prop de les restes arqueològiques de l’antiga i mítica ciutat de Jericó. Les bases d’aquells murs protagonistes de uns quants espirituals negres. El telefèric, caret, ofereix unes bones vistes sobre la regió.
EL monestir és de religió cristiana ortodoxa. Un grup de moscovites pugen a peu guiats pel Pope enorme que els acompanya que vesteix de gris verdós. Un eslau amb barba bíblica que una vegada dins el monestir i dins l’església els posa tots a cantar els seus càntics ortodoxos.
Els pelegrins besen i fan reverència a gran quantitat d’icones ... També es trobar en una part més alta de l’església una pedra on es va recolzar el Bon Jesús, segons la tradició, quan pregava i resistí la temptació de Lucifer. Altre pic, la gent es postra i fa reverència davant la pedra ....
Una vegada dinats de Kebap, com tantes altres vegades, llogam un taxi entre tots per anar al Mar Mort .... A la platja d’aquest llac salat hi ha una gran confluència d’autocars de diversos països .... Hindús, Americans, brasileiros, etc que es llancen a  les aigües denses i salades del Llac. Tothom flota fàcilment! Entre festa i rialles senyores i senyors grans es diverteixen. En Josepi no s’hi tira per por de tornar agafar constipat, però els altres tres neden, floten i fan piruetes, i fan el bany final de fang .... aquestes sals minerals també que deixen tan suau la pell ...
Tardet arribam a Jerusalem quan fa un bon xàfec que banya tots els carrers i fa baixa aigua pels carrers i costes del barri musulmà ... En Josepi considera que el Hostel és massa fred i inhòspit i es trasllada a l’Hospici de la Comunitat Armenio-Catòlica ... té habitació més calenteta i acollidora amb bany, que dóna a un pati ben polit de l’església armènia i on, sorpresa,hi un enrejolat decoratiu de la Macarena de Sevilla. Amics Sevillans, en honor vostre! Devers les 4 de la matinada els cants armenis de la comunitat el desperten .... o eren també les oracions del muhaidin ...  sigui com sigui en un ambient de somni es senten càntics religiosos ... potser superposats. Això és Jerusalem! I tot a la Via Dolorosa on tants pelegrins fan el camí suposadament fet per Jesucrist – el Via Crucis....

No hay comentarios:

Publicar un comentario