sábado, 12 de noviembre de 2011

Jerusalem i Betlem

De Jerusalem a Betlem...
11 novembre de 2011
“Perdona a tu pueblo señor.. talalín talalán”.. és la lletra cantada per “Nous fashions pelegrins” que s’amunteguen i s’esclafen entre els carrerons de la Via Dolorosa  de la ciutat vella de Jerusalem. ... - deuen cercar la llum divina o la misericòrdia pels pecats comesos? - Mentre, els palestins (israelians àrabs!) intenten vendre els seus souvenirs dins la confusió o caos de l’ambient sota l’atenta mirada de soldats israelians carregats amb metralladores i altres pocs innocents artefactes.
Tota aquesta multitud d’enviats de Déu una vegada que finalitzen el camí de la Via Dolorosa s’acaben aplegant durant hores a l’entrada de l’església del Sant Sepulcre on va ser crucificat (al Gólgota) i enterrat el Bon Jesús.. ehem... ehem... (no comment!!!)  ... i passen hores i hores per veure .. no sé què!...  - noltros decidim no entrar-hi en veure tanta naftalina lliure-.
Ens hem estimat més fer una partida de futbol amb uns al·lots palestins situats a un carrer entravessat de l’Església... Ha! En Danielo de futbolista i en Josepi de porter.... Resultat... guanyam per la mínima.. però guanyam!
El sopar va ser un fiasco al Restaurant “Amigo Imir” recomanat per la guia Lonely Planet.. per tant, confirmat que la guia Trotamundos “Guia del Routeur” la guanya en creixos. Costatam durant el vespre que en el SABBAT no funciona res.. ni tans sols els caixers automàtics. Sí.. Sí.. el que sentiu... així que intentau treure doblers del banc o caixer abans del divendres sinó les conseqüències son imprevisibles. 
12 de novembre de 2011... Sabbat
Els palestins passen olímpicament del Sabbat i de la festa (com els bascos del Dia de la Hispanitat)... els negocis de queviures principalment vessen de clients en el dia festiu de l’Estat d’Israel i sagrat per la comunitat jueva.
Agafan l’autobús a l’estació dels palestins i ens dirigim a Betlem. Durant el camí contemplant estupefactes el vertader Mur de les Lamentacions.. aquell que separa les comunitats palestines en dos. Ningú nega amb aquests comentaris que Israel hagi de protegir els seus ciutadans dels atacs terroristes d’alguns bojos palestins però, això no pot ser a qualsevol preu i menys vulnerant els drets humans de la societat en el seu conjunt... Vos imagineu un mur que separi Espanya d’Euskadi?.. Ahhh! Israel necessita viure tranquil i en pau però els palestins necessiten recuperar els seus drets socials i polítics. Pau ja!!! Shalom!! Salam!! Paz!!! Pace!!! Peace!!!
El nostre taxista de Betlem anomenat “Ajub” comenta que Cisjordània és una zona amb pocs aldarulls i visitar-la és fàcil i segura. Vist tal comentari ens animam per anar al Monestir Ortodox de Mar Saba, el Camp dels Pastors -on se suposa que hi eren el pastors durant la nit de l’Anunciació- (més naftalina) i com no!,  la visita obligada al Mur de separació d’ambdues comunitats. Els nins palestins han pintat alguns grafitis i entre els quals apareixen algunes senyeres i Ikurriñas...catalans i bascos son representats i presents en el sentiment nacional.
Els soldats palestins accedeixen a fer-se fotos amb nosaltres i agraeixen la visita i comprensió del conflicte.
PD: A Betlem es troba l’església de la Nativitat on s’ubica el pessebre del Bon Jesús... Vos podeu oblidar de visitar-la si no voleu estar hores en una filera interminable entre persones de totes races i colors inimaginables.. arribats dels diversos confins del món com per exemple d’Eritrea o de la Índia.
Monestir de Mar Saba

Carretera palestina

1 comentario:

  1. Impresionat al-lots, aquestas imatges i els sentiments dels palestins e israel ens fa recordar que el mon estem tots i tots tenin sentiments, a por la pau s'ha dit. Fora el mur...

    ResponderEliminar