sábado, 19 de noviembre de 2011

Mar de Galil·lea

Tiberíades. Retrobament amb els Tiberis ....
17 i 18 de novembre de 2011
Aquests dos dies venen marcats per la borrasca de niguls, vent, fretet i pluja que pateix Israel, almenys el quadrant nord. Ja sortírem de Tel Aviv amb un bon xàfec. A l’autocar que ens porta al nord, 2h i mitja, destaquen la gran quantitat de soldats jovenel·los que hi pugen i que porten les seves armes, els fusells, els uniformes. Els mascles han de fer 3 anys de mili obligatòria, recordau, les dones dos. Fa una mica de por tanta arma dins el bus? Ja ens hi hem acostumat ...
Arribada a Tiberias –és el nom en hebreu- dins un núvol o boira gris. Però heus-lo ací: el Mar de Galil·lea.... Tiberias, ciutat romana fundada en honor de l’emperador Tiberi en l’any 16 de l’era cristiana i que ha passat per totes les mans.
Aquests dies tambe estan marcats per la trobada amb Daniel Volij, d’origen argentí, cosí de l’al·lota que despatxa a la botiga de roba blanqueta ‘Blanc du Nil’ a Valldemossa...El trucam i quedam per sopar. Abans emperò trobam hotel (Maman... bastant curiós, tranquil i net)  i dinam en el restaurant d’un kibutz,  explotació que domina en aquesta part del país. Menjam peixet, clar, després de tant de kebaps i carn a l’àrea àrab i Jerusalem. El peix per antonomàsia  en aquest mar és el Peix de Sant Pere, pescat al llac. En aquest llac tan bíblic i noutestamentari pescà Jesucrist bona part del seus deixebles. Ara és una curiosa mescla de zona subtropical amb palmeres, abres dels avocats, mangos, plàtans explotats en els kibbutzim. També hotels, càmpings, i un paisatge muntanyós quasi centre-europeu (en aquest dia gris ho sembla, fins i tot hi ha un indret que s’anomena ‘Suïssa’....). Sense oblidar les aigües termals que ragen des de fa 2000 anys des de 2000 metres de profunditat carregades de minerals i ben calentetes i de les quals guadim a l’SPA de Tiberies (Hammat Tiberias) al costat del llac en un complex de piscines modernes i saunes que ens relaxen abans de sopar.
Finalment trobam en Daniel Volij i sopam en un altre polit restaurant anomanat Tzel Tamar.. en el Kibbutz Ashot Yaacov...(es troba a la carrereta de Beit She’an). Conversa prou dinàmica respecte de la seva vida, vinguda a Israel als 7 anys des de Mar de Plata i els seus plans de futur. És caricaturista i ara se’n va ben aviat a Buenos Aires 1 any a estudiar. Ens acompanya de nit a veure  la vista del llac des del seu kibbutz que és dalt d’un turó ... lamperetes tot al llarg del llac de Galil·lea. Ell es crià en un kibbutz i es traslladà posteriorment a Tel Aviv. Ara ja no són el que eren els kibbutzim (plural). Ja no regeix el principi de col·lectivitat. Ara tothom va més a la seva i és més privat. Hi ha explotació agrícola emperò en el que sembla una cooperativa. També n’hi ha d`altres que són més especialitzats i industrials.
El divendres l’anam a recollir al kibbutz per continuar la nostra volta al llarg del llac, aturant-nos allà on es diu que Jesús va caminar per damunt les aigües i on fou batejat per Joan el Baptista. Al costat una església Ortodoxa amb icones i frescos moderns ben plantosos.
Dinam al restaurant més chic de la zona alta de les muntanyes (Rosh Pinna).. feim uns plats exquisits i casolans d’oca, costelletes de me fumades i truita de riu també fumada amb saboroses salses,tot amb gran vista de muntanya. Talment una zona de muntanya europea amb cases fermes de pedra gris..
El capvespre descans i altre pic aigües termals a Hamat Galder que es troba just a la frontera jordana. Aquestes aigües resulten ser sulfuroses i saludables...i això es manifesta en el preu que ens cobren per entrar simplement als gorgs... uns 20 euros.
En resum: Bon tiberis, aigües termals i Daniel Volij han marcat la nostra estada a Galil·lea.

No hay comentarios:

Publicar un comentario