martes, 31 de julio de 2012

Cartagena de Indias

Sortim de Girón direcció Taganga i Cartagena de Indies. El trajecte és llargíssssssim amb autocar de línea cap a Santa Marta. Sortim a les 930 arribam a 1030 de la nit! Accidents i aturades per obres fan el camí etern...però arribam a Taganga des de Santa Marta amb companyia de l’amic Toni Pons, valencià, professor de català... Però Taganga, població de costa de moda entre els motxillers i estrangers resulta una decepció pel seu estat encara precari d’allotjament. A més, els carrers estan en molt deteriorats, polsosos...el portet és polit però renouer pels llocs de música disco ... pensam que abunda la droga i el mal gust per tant....partim cap a Cartagena el matí següent!
Un altre trajecte de 4 hores passant per Barranquilla...ciutat de gratacels que es veu al costat de la costa. Veim també al llarg de la carretera prou pobresa i brutor de plàstics, porqueria. L’associació d’idees en aquest punt és amb el Senegal per l’ambient tropical i marítim, per l’urbanisme desordenat i la precarietat de la gent i de les construccions....
En tot cas, arribam finalment a Cartagena de Indias i a la seva ciutat històrica de corsaris, bucaneros i pirates amb setges i batalles..... i dins les murades...un espai de somni, encantador i ple d’encís pel seu traçat urbà de carrers estrets, animadíssims de trull de venedors de fruita, productes diversos, gent, cotxes, carretons, berlines i tot sota la mirada dels balconets de fusta de les cases colonials de colors i plenes de flors fresques i variades....Un plaer passejar pels carrers,v isitar convents, esglésies, patis, restaurants, cases... som a una derivació de Sevilla o Cadis....la pluja tropical fa la seva aparició cada dia amb intensitat i determina una mica les nostres passes i descoberta de la ciutat...Un altre gran plaer és fer tot el perímetre de murada a la nit amb la sensació de les ones pegant contra els esculls, la brisa  marina del Carib i els niguls de tempesta, llamps i trons intermitents durant dia i nit....
No menys encisador és l’hotel San Pedro  Spa, contra el qual hem xocat just entrar a la ciutat vella...No ha calgut cercar-ne altre. Havent parlat amb la propietària francesa, l’encantadora Laurence Marais, hem  decidit quedar-hi després de negociar un preu avantatjós ( tot i que car encara per la nostra malmesa butxaca.....).
L’hotel Boutique San Pedro Spa és un palau per a noltros....12 treballadors ens serveixen com a virreis del pretèrit i cruel imperi....De fet no hi ha ningú més en aquest casa renovada de tres pisos que ha estat renovada i decorada en tot luxe de detalls provinents del bon gust francès i parisenc de la decoradora propietària...Una mescla d’estil colonial i francès ens porten a unes cambres amples i perfumades, llits comfortables on t’hi passaries tot el dia....La piscina a l’entrada dins el pati de columnes ens proporciona uns amables banys a qualsevol hora del dia...El terrat de jakuzzi proporciona unes vistes del castell de Sant Felip, el monestir de la Popa i de l’ambient de la ciutat de renou, cotxes, bussetes i trull interminable....L’Spa ens proporciona a través de les seves sessions de massatges de mans colombianes femenines especials una intuïció de la gran vida que ens espera a la futura volta al món.... un goig per al sentit.
Cartagena de Indias

Venedora de fruita

Madame Laurence Marais (San Pedro Spa)

Personal de l'hotel San Pedro Spa

San Juan de Girón

Amb una sensació de nostàlgia deixam Barichara i pobles voltants per dirigir-nos cap a Bucaramanga… o millor dit… cap a San Juan de Girón, que es troba a escassos quilòmetres de la capital santanderiana.
Hem decidit per la vila de San Juan de Girón ja que ha preservat una arquitectura colonial immaculada i que a més, és una joia desconeguda pel turisme internacional, pot ser, perquè es troba eclipsada per la voràgine metròpoli que Bucaramanga.
A Girón hem trobat un petit establiment “Girón Chillout Boutique” acollidor i familiar amb una nova amfitriona emprenedora i sensual anomenada Rocio que gaudeix de la llibertat de no sentir-se fermada de cap relació sentimental. Passam una vetllada plegats sota la llum tènue de les espelmes que il·lumina el pati colonial on passarem el vespre.
La cuinera del petit hotel fa uns bons ous pericos (amb ceba i tomàtiga) per xuclar-se els dits! Mel i sucre.....

                                                                Marc a San Juan de Girón


                                                                    Carrers del poble

Rocio (esquerra) i serventa (centre)
 

jueves, 26 de julio de 2012

Barichara- Cabrera


Com el poble de Barichara és tant encisador, hem decidit prorrogar la nostra estada per un parell de dies més. A més, l’amiga de l’amfitriona de la casa “Los Gemelos” on ens allotjam ens ha ofert sessió de pedicura i de neteja facial per deu euros aprox. (durada 1:30), que hem aprofitat gustosament. No penseu que som uns motxillers presumits i revoltoses papallones, però la novetat de la teràpia relaxadora amb el preu insuperable fa decantar la balança al costat del Sí rotund.

Avui hem decidit fer una aventura d’aquestes que la gent poruga no sol fer, ni tans sols el més intrèpid excursionista s’hauria aventurat pel camí que enllaça Barichara amb Cabrera (2 hores aprox.). La complicació no és extrema i fins i tot el camí és molt agradable,  però  l’embolic radica en trobar-ho sense cap mapa, indicació ni senyal, únicament amb els senyals dels camperols que trobam per les contrades.
Si Guane ens ha sorprès, Cabrera el supera. Un poble colonial ple de vida i capital educativa de la comarca o ribera “vereda”. Els escolars superen els 100 habitants del poble que viuen en un estat de completa tranquil·litat i paràlisi en mig d’una lloma de muntanya gairebé aïllada de la resta del món si no fos per una connexió d’una “buseta” que fa de correu del poble i una "chiva" “camió de càrrega” que transporta els escolars de les seves remotes cases camperoles a l’escola de Cabrera. Aquí no hi cotxes particulars, ni telèfon ni internet. Hem trobat el nostre sangril·là. 
Mentre que la nostra estimada amiga “na rebosteta” ens ha demanat “bruixes i fadetes” mitjançant missatges al correu electrònic, nosaltres intentant sobreviure amb els nostres escassos queviures i també  gràcies al retrobament d’una fabulosa botigueta restaurant de Cabrera que ens proporciona carn de vedella torrada amb una sopeta de llegum pel mòdic preu de 2,5 euros.

                                                         Chiva de Cabrera


                                                             El rei borbonet

Barichara- Guane


Entre les exuberants muntanyes colombianes, en un indret de difícil accés es troba la població colonial de Barichara. Una de les tantes poblacions que te transporten a temps remots i on revius la història recent del Nou Continent. Entre carrers empedrats i cases blanques amb sostres de teules de dues aigües hem trobat una educada (però més seca del normal) amfitriona que ens ha ofert hospedatge a un preu raonable per aquestes contrades.
Avui hem decidit fer la ruta a peu des de Barichara fins a Guane que transcorre per un profund comellar entre abundat vegetació i cases espargides de gent camperola que viu amb harmonia amb la terra. En arribar a Guane una altra sorpresa colonial ens ha corprès.... ja que també és un poble bastant conservat on és respira la profunda i vella Colòmbia.
Com a record de la nostra visita a Guane hem comprat en una botigueta cuca en mig de la plaça principal un licor de llet de cabra, un de whisky i un de cafè i uns fabulosos pastissos  de lllet elaborats artesanalment.....
Durant el camí en fet amics de gent peninsular (gallecs, catalans i madrilenys) la meitat dels quals es troben a l’atur i els altres amb retallades important del sou. Tothom evidenciam que en Rajoy no acabarà la legislatura... per haver-nos mentit miserablement presentant un programa electoral que ha incomplint de la primera fins a la darrere lletra... “Váyase Sr. Rajoy!!!!”


                                                               Barichara


                                                               Barichara


                                                            Poble de Guane


"el daddy" espia per la porta

domingo, 22 de julio de 2012

Elements fàl·lics


Villa de Leyva guarda una sorpresa arqueològica cabalística .... es tracta d’un santuari “muisca” dedicat a la fecunditat replè d’elements fàl·lics admirablement preservats de la destrucció dels conqueridors i la reprimenda posteriors dels missioners que trobaven un sacrilegi els santuaris d’adoració a altres divinitats alienes a les seves creences, motiu pel qual imposava l’obligació de destruir-los.
 Només aguarda l’arribada de l’enigmàtic presentador del programa televisiu Cuarto Milenio “Iker Jiménez” per atogar-li un respectuós reconeixement internacional... i en tant espera, els turistes més inquiets poden gaudir de l’indret amb total serenitat.
Com tenim una amiga molt apreciada, el nom del qual li direm “Rebosteta” per evitar identificacions innecessàries, la qual disposa d’un petit museu de fotografies carnals adjunt trametrem aquestes tres més... perquè pugui valorar i atorgar, si escau, l’honor de ser premiades ....... da-li cebes, morena!!!! Com diu en Tomeu Penya en una de les seves cançons.... “les dones ho tenen per emprear-lo”...

                                                                        Tamany idoni!


                                                  Dime de que presumes y te diré quién eres


                                                             Massa grossa per gaudir-la


                                                             Villa de Leyva: adéu siau!

Villa de Leyva


Amb una “buseta” sortim de la terminal Nord santaferenya cap a la població colonial de Villa de Leyva, en un trajecte que es demora unes tres hores aprox. Durant el trajecte parlam amb diversos viatgers, entre ells un xicot que es diu Felipe i que acaba de tallar amb la seva al.lota. La conversa té diversos temes però sobre tot els seus projectes i intencions en el futur, que són molts i variats....

Villa de Leyva resulta ser una agradable aturada entre Bogotá i Bucaramanga. És una vila colonial de carrers empedrats i cases blasones, “haciendas”, palaus, esglésies i capelles emblanquinades amb bigues de fusta i portes i finestres verdes.
Passejant pels seus carrers hom s’envolta d’una atmosfera narrada en les cròniques de la conquesta espanyola, on els virreis, cavallers, “hidalgos” i altres nobles i senyors intentaven dominar la terra indígena colombiana i en especial per aquestes contrades a la tribu dels “moisca”.... amb l’objectiu de trobar l’or somiat i embutxacar les arques de la Corona.... la recerca del Dorado.
Villa de Leyva mostra la plaça empedrada més gran de Colòmbia i sense dubte i això és a criteri del redactor... una de les places més seductores i encisadores de tot l’imperi espanyol a Amèrica.
La nota negativa d’aquesta població és que s’ha convertit en megaturística, encara que conserva racons emblemàtics i autèntics com el mercat pagès dels dissabtes, on els camperols davallen de les muntanyes per oferir els seus productes vegetals i animals, dins una aldarull de crits de “a la orden” amb l’intenció de captar qualque possible comprador.
Per altra banda en Josep continua amb la seva recerca de l’amor (o del passotisme absolut llibertari ..... )
Ahhh! cal finalitzar amb una dada: dormin a l’hotel Mesopotamia... antiga dependència del Virrei! Us podem assegurar que aquest “pardal” vivia molt bé!

                                                      Plaça principal de Villa de Leyva


                                                            Mercat de Villa de Leyva


Felipito i Josep


                                                                Villa de Leyva de nit

viernes, 20 de julio de 2012

BOGOTÁ


                                                                  REI BORBÓ!!!
                                                                     BOTERO Y YO


                                                              MONTSERRATE


                                               PAULINA... LA BELLA
Cansats del gran viatge de avió.... per cert en classe executiu.... “son motxilers mig bufes”, ens reconfortam per la gran aventura que just s’ha encetat a la capital de Colòmbia… Santa Fe de Bogotá… o Bogotá simplement.
 El Jet lag i el 2.400 metres de alçada ens faran de recordatori  del nostre bot durant els dos días de visita per la gran metròpoli de més de 10 milions de persones.
En Juan  i na Paulina (ufff… la serventa)  son els amfitrions del nostre tranquil hotel situat en un barri residencial de l’orient, anomenat “Marqués de la Plata”. Na Paulina  té un cul i uns pits sortidots que fan més toquera que mirera, acompanyada amb una veu sensual amb to harmònic, produeixen “tripas corazón” només escoltar-la. El seu caminar es silenciós com si levitàs per les dependències de la casa semi colonial on ens allotjats  … és única, aguardam un e.mail seu amb inquietud.
La vida al centre històric de la Candelaria juntament amb la visita de la Quinta del Llibertador Simón Bolívar i el mirador del Cerro de Montserrate són els nostres principals objectius en aquesta ciutat de 10 millons de persones.
Moltes dades ja han estat dites …  però els primer días ja ens han mostrat una faceta de la Colòmbia que compleix fidelment amb l’anunci publicitari sobre “El peligro és quererte quedar”.
Com a fita final: En trobat moltes semblances amb gent coneguda dins el museu de Fernando Botero... un galant de l’escultura i pintura colombina.. un geni insuperable.