jueves, 16 de agosto de 2012

Fotos de cloenda


                                                  Població: Pereira: Maniquí talla grossa
                                                               

                                                         Villa de Leyva: Mercat setmanal


                                                  Cabrera, a 3 hores caminant de Barichara


                                                    Animadora de les Corralejas. Mompox

                                           
                                                                      Mompox

Eje cafetero


Decidim  descansar els darrers dies de viatge en una finca cafetera del departament del Quindío. Dins d’aquesta comarca predomina el monoculitu del plàtan, amb taques verdes d’arbres d’advocats i darrerament, amb l’increment dels preus del mercat internacional i demanda turística, de plantes cafeteres. Aquest darrer cultiu s’ha potenciat tant que la regió s’ha convertit amb l’arxiconeguda nomenclatura de “Eje cafetero”. L’Unesco ha deixat la seva marcat amb la seva proclamació de patrimoni munidal a preservar pel seu interès paisatgístic i cultural.
Un sementer de plataners envolten un dels allotjaments més encisadors triats durant la nostra estància per Colòmbia, es tracta de la finca Taiyari... un mirador natural a la vall del Quindío.
La nostra estada resulta bucòlica i encisadora, per la magnificència de l’indret i la tranquilitat trobada, ja que no hi ha més hostes que nosaltres, a part de la nostra serventa Francis i el celador nocturn anomentat Jorge.  La piscina redona amb efectes de cascada al mirador del Quindío ens complau la nostra estada diürna, però no nocturna, doncs els calàpets i granotes s’apoderen de l’espai aquàtics.
Des del nostre camp base decidim fer una excursió als cafetals de la zona, on experimentat enginyer agrònom anomenat Juan Pablo ens explica com es cultiva, s’extreu i elabora la beguda més internacional món.
Acabam l’Eje Cafetero amb la visita de la casa de la papallona i el jardí botànic, on en Carlitos, un amable i simpaticot botànic ens fa una expressiva i didàctica explicació de les varietats vegetals i animals. Segons el guia la pujada al mirador del jardí enforteix les natges, i per compensar l’esforç calòric finalitzam la jornada en el Bakkho (Calarcá) uns  del restaurant més exclusius de Colòmbia, catalogat ambTres Forquetes....

 
                                                                         Finca Taiyari


                                                               Piscina de la finca Taiyari


                                                                     Finca Taiyari


                                                                    Cafetal de la finca

                                                                              
                                                                   Recolector de cafè

miércoles, 8 de agosto de 2012

La Vall de Cocora: Unesco!


Un avió de la companyia Lan Chile ens trasllada de la ciutat de Medellín cap a la població de Pereira, una de les tres ciutats que configuren el denominat “eje cafetero”. Com tots sabem aquesta ciutat fou fundada per un avantpassat del Sr Marc Pereira, mecenes nostre….

Tot d’una de Pereira ens traslladam em taxi cap al poblet de Salento, curiós nom de ressonància italiana...els topònims en aquesta regió es refereixen a altres punts del mon...Armènia, Barcelona....

Salento és un animat poblet on la Calle Real i la placa central són els punts neuràlgics per les botigues, bars (sempre renouers de música local….),comerços diversos, restaurants, i on un bon grapat de turistes colombians i internacionals passegen. El personatge local més conegut és sens dubte el Sr Fernando, que regenta dues ‘posadas’ i la foto del qual amb la propaganda d’elles es veu arreu....-els ferros de la seva dentadura destaquen també en el somriure obert de la pancarta-. Fa la volta en bici a la recerca de turistes...I, altra característica de Salento, el poblet és molt més fresquet que Santa Fe de Antioquia….s’ha de dormir tapat!!

A la posada escollida ‘Moraleja’ ens espera um jakuzzi exterior ben comfortable on l’aigua calenteta ens relaxa després de la volta nocturna de bars i locals. Provam els primer cafè de la regió, l’afogato (amb gelat de vainilla) i el bombó colombià, que resulten recomfortants. A l’escalfor de la foganya miram el cel estelat i els noms de les constel·lacions amb l’ajuda del mòbil i el seu programa de la bola celeste...

EL dimarts 7 d’agost es celebra la primera gran victòria de Símon Bolívar, libertador, sobre els espanyols. És festa nacional a Colòmbia…en aquest dia farem un ‘randonée’, una excursioneta pel parc del Cauco…ens hi apropa un ‘willy’, jeep petito obert, on ens hi podem posar dempeus a darrera per adreçar-nos fins l’entrada del parc. Aquí ja començam a veure les palmeres més altes del món que s’enfilen per amunt per amunt en un paisatge verd i exhuberant…

Pujam arran del riu cap a la part alta del parc, passant per les ‘trucheras’ on es produeix l’especialitat de la zona…Cavalls i grups de famílies ens pasan i traspassen. Per arribar al punt on volem hem de passar uns quants ponts sobre el riu que s’aguanten d’aquella manera i es belluguen amb un balanceig que no fa gaire gràcia. Cal passar-los amb seguretat, cura i sense mirar cap a les aigües ràpides….

Hem arribat al nostre cim que no és més que un petit llogaret de casetes dins el bosc on ens podem contemplar uns meravellosos i simpàtics ‘colibries’ de tots colors el vol dels quals ens alegra ….també una xocolata calenta amb formatge (què estrany!) i una ‘agua panela’ (aigua calenta amb canyella) ens retornen energies després de la pujadeta que amb maletes i en aquesta alçada 2800 metres no són bromes…..

Per baixar prenem la decisió correcta d’una ruta alternativa per tornar que suposa remuntar una muntanya per després descendre. EL cim de la muntanya ens proporciona unes vistes fabuloses de la vall i de les palmes altes, esfilagarsades aquí i allà en un verd esplendorós…Molt polit! Sembla que som en qualque illa de l`Índic o Pacífic . Tornam a Salento 13 persones !! (si 13 penjats de per aquí i allà) en un jeep inclòs el simpaticot Gustavo valencià que hem conegut per la muntanya…..

Finalitzam el dia amb la recerca de l’amor... en Dani trobam sorpreses inesperades via internet, en Josep divagant pels carrers del poble i en Marc... ohhh... pobrissonet... massa d'anys d'abstin[encia.... esclatat de la pujada, reclamant descans a l’hotel de manera immediata.
                                                                 LA VALL DE COCORA: SALENTO

Ponts inestables


Descans necessari


Bosc de palma gegant



Fita conseguida! C'est magnifique!

Medellín i Santa Fe de Antioquia

El padrino a Sicília, Al Capone a Chicago i Pablo Escobar a Medellín….. Sí… hem arribat a la ciutat tristament famosa de Medellín, fragel·lada per la violència del anys 80 pel control del tràfic de drogues... Qui no recorda encara avui el “Cartel de Medellín”?.

Aquesta ciutat intenta superar el malson viscut amb un increment de l’oferta cultural i amb la creació de barris residencials (El Poblado) on s’ubica les millors cadenes hoteleres i restaurants de reconegut prestigi.... i on el turista internacional es pot sentir segur i passejar plàcidament..... però senyors! com tenim les butxaques buides i ningú ha respòs al requeriment d’enviament pecuniari urgent (família, amics i rebosteta) no ens ha quedat més nassos que dormir al centre... o sigui... al barri de la prostitució, delinqüència, màfia i perversió.... això sí dins unes cambres netes, fresques i vigoritzants del popular hotel Romàntic (ehem... ehem), on l’amor es manifesta amb majúscules.

Al dia següent decidim fer una escapada a Santa Fe per visitar el pont penjant d’occident, emblema del departament d’Antiòquia i fins i tot... diríem de tota Colòmbia. Vos enrecordau dels arriers transportant cafè i altres mercaderies... (exemple.. en Juan Valdés) ... idò per aquestes contrades va trobar consol.
Intentam sense èxit que la senyoreta de cuixes amples i cul potent (la nostra serventa del hotel Morales de Santa Fe) ens faci un massatge amb final feliç.... però no tenim èxit. Res! L’amor encara no ha comparegut!... però esperau al següent missatge..


Medellín: barri popular


El nostre hotel


Pont penant d'occident: Marc i Josep enmig

domingo, 5 de agosto de 2012

Mompox


“En un lugar de Colombia cuyo nombre quedó relegado al olvido histórico yacía una población llamada Mompox” …. Aquestes podrien haver estat les primeres paraules del Quixot Americà si l’escriptor Miguel de Cervantes hagués tengut la autorització dels reis d’Espanya per viatjar al regne de Nueva Granada.
La combinatòria de bus- barca i taxi son necessáries per arribar a la semidormida població de Mompox situada a la ribera del riu Magdalena, en concret en una illa de la “ciénaga” colombiana farcida de iguanes, mones siuladores i altres animals adaptats als terrenys fangosos,
La bellesa dels carrers assossegat, cases colonials i gent amable  han estat motiu d’apaivagar el ritme accelerat del nostre viatge colombià. A més, i continuant amb la tònica de gent elitista que ens ha caracteritzat fins al moment, hem acompanyat la nostra estrada amb la companyia del Sr. Gerardo y la Sra. Rosalba amfitrions del petit hotel boutique colonial Bioma, una autèntica joia momposina. A més, la Sra Rosalba i el seu equip ens han fet llepar els dits amb els suculents plats ben presentats i perfectament cuinats que combina un estil local amb innovacions internacionals.
Però us demanareu....que collons hem fet quatre dies en un indret tan incomunicat com a Mompox? Idò bé, descansar del nostre “tric i trac”; gaudir de passejos per la “cienaga” amb observació de vida salvatge; descobrir una ciutat històrica ben preservada i també... com a colofó.... participar en les festes patronals que han coincidit amb la nostra estada.... on hem pogut experimentar amb atordiment com la letargia espiritual es convertia en disbauxa social amb actes com a desfilades, corralejas “Corridas de toros”, balls i altres activitats.
                                             
                                                        Carrers de Mompox: gelater i taxista


                                                                  Cienaga de Mompox


Corraleja: festes de bous


                                    Lo senyor Bisbe ballant. Atenció: llauna de cervessa als peus


Hotel Boutique Bioma: Amfitrions Rosalba i Gerardo... un paradís!