miércoles, 8 de agosto de 2012

La Vall de Cocora: Unesco!


Un avió de la companyia Lan Chile ens trasllada de la ciutat de Medellín cap a la població de Pereira, una de les tres ciutats que configuren el denominat “eje cafetero”. Com tots sabem aquesta ciutat fou fundada per un avantpassat del Sr Marc Pereira, mecenes nostre….

Tot d’una de Pereira ens traslladam em taxi cap al poblet de Salento, curiós nom de ressonància italiana...els topònims en aquesta regió es refereixen a altres punts del mon...Armènia, Barcelona....

Salento és un animat poblet on la Calle Real i la placa central són els punts neuràlgics per les botigues, bars (sempre renouers de música local….),comerços diversos, restaurants, i on un bon grapat de turistes colombians i internacionals passegen. El personatge local més conegut és sens dubte el Sr Fernando, que regenta dues ‘posadas’ i la foto del qual amb la propaganda d’elles es veu arreu....-els ferros de la seva dentadura destaquen també en el somriure obert de la pancarta-. Fa la volta en bici a la recerca de turistes...I, altra característica de Salento, el poblet és molt més fresquet que Santa Fe de Antioquia….s’ha de dormir tapat!!

A la posada escollida ‘Moraleja’ ens espera um jakuzzi exterior ben comfortable on l’aigua calenteta ens relaxa després de la volta nocturna de bars i locals. Provam els primer cafè de la regió, l’afogato (amb gelat de vainilla) i el bombó colombià, que resulten recomfortants. A l’escalfor de la foganya miram el cel estelat i els noms de les constel·lacions amb l’ajuda del mòbil i el seu programa de la bola celeste...

EL dimarts 7 d’agost es celebra la primera gran victòria de Símon Bolívar, libertador, sobre els espanyols. És festa nacional a Colòmbia…en aquest dia farem un ‘randonée’, una excursioneta pel parc del Cauco…ens hi apropa un ‘willy’, jeep petito obert, on ens hi podem posar dempeus a darrera per adreçar-nos fins l’entrada del parc. Aquí ja començam a veure les palmeres més altes del món que s’enfilen per amunt per amunt en un paisatge verd i exhuberant…

Pujam arran del riu cap a la part alta del parc, passant per les ‘trucheras’ on es produeix l’especialitat de la zona…Cavalls i grups de famílies ens pasan i traspassen. Per arribar al punt on volem hem de passar uns quants ponts sobre el riu que s’aguanten d’aquella manera i es belluguen amb un balanceig que no fa gaire gràcia. Cal passar-los amb seguretat, cura i sense mirar cap a les aigües ràpides….

Hem arribat al nostre cim que no és més que un petit llogaret de casetes dins el bosc on ens podem contemplar uns meravellosos i simpàtics ‘colibries’ de tots colors el vol dels quals ens alegra ….també una xocolata calenta amb formatge (què estrany!) i una ‘agua panela’ (aigua calenta amb canyella) ens retornen energies després de la pujadeta que amb maletes i en aquesta alçada 2800 metres no són bromes…..

Per baixar prenem la decisió correcta d’una ruta alternativa per tornar que suposa remuntar una muntanya per després descendre. EL cim de la muntanya ens proporciona unes vistes fabuloses de la vall i de les palmes altes, esfilagarsades aquí i allà en un verd esplendorós…Molt polit! Sembla que som en qualque illa de l`Índic o Pacífic . Tornam a Salento 13 persones !! (si 13 penjats de per aquí i allà) en un jeep inclòs el simpaticot Gustavo valencià que hem conegut per la muntanya…..

Finalitzam el dia amb la recerca de l’amor... en Dani trobam sorpreses inesperades via internet, en Josep divagant pels carrers del poble i en Marc... ohhh... pobrissonet... massa d'anys d'abstin[encia.... esclatat de la pujada, reclamant descans a l’hotel de manera immediata.
                                                                 LA VALL DE COCORA: SALENTO

Ponts inestables


Descans necessari


Bosc de palma gegant



Fita conseguida! C'est magnifique!

No hay comentarios:

Publicar un comentario