martes, 9 de octubre de 2012

Alcobaça


Devers les 8 del matí sortim de l’hostal de Santa Cruz cap a l’estació de busos amb l’objectiu d’arribar a la ciutat d’Alcobaça i durant el nostre trajecte matutí trobam una Coimbra completament apagada i tranquil·la, sense circulació d’automòbils o el passeig de persones desenvolupant el seus afers personal. Som a diumenge i la festivitat setmanal es celebra de manera escrupolosa. Ni tants sols se’ns apareixen els típics estudiants vestits amb les túniques negres, perquè probablement dormen plàcidament després d’una nit de bauxa desenfrenada pels carrerons foscos que envolten la Universitat. Ahhh, qui pogués tenir els 20 anys!!!!

Dues hores més tard arribam a la ciutat monumental d’Alcobaça. És una assossegada població provincial que ha sortit de l’anonimat per albergar uns dels monuments més importants de Portugal, el monestir d’Alcobaça classificat patrimoni mundial per la Unesco.

El monestir que pertanyia a l’ordre cistercenc seguidors de les regles de Sant Bernat va exercir un poder descomunal en èpoques medievals, arribant al seu màxim magnificència durant el segle XVIII, on habitaven una comunitat de aprox. 1000 monjos. Endinsar-se dins les seves murades és un viatge en el temps admirable.

Dins Alcobaça trobam dues sorpreses més:

-          A través de la pàgina web airbnb (www.airbnb.com) , hem trobat uns acollidors amfitrions (Luciano i la seva parella) i ens han permès dormir en una de les cambres lliures que disposen del nou pis que han comprat així com ens han amenitzat la vetllada nocturna.

-          El restaurant “Antonio Padeiro”, una joia gastronòmica que colpeix les perspectives dels grans gourmets. Varem sopar una abundant açorda de bacallà amb dues sopes d’entrant amb un preu total de 19 euros.

L’horabaixa fem un bot fins a la localitat de Nazaré que sembla un eixam de turistes rondant el passeig marítim i així com un nombre considerable de mercaders sense escrúpols a la caça de les fortunes dels turistes pocs espavilats. Podíem dir que Nazaré era un poble mariner amb un encant especial abans de l’arribada del turisme...  ara tot s’ha adulterat i arquitectònicament deixa molt que desitjar (perquè tingueu una idea de com és... imaginau a l’Arenal mallorquí), si més no, cercant pels carrers secundaris encara es poden trobar pescadors tradicionals de tota la vida. Feis via per veure’ls, ja que me tem que serà la darrera generació.

Marc

La noche se aproxima, cuando la luna y el cielo se envuelven en el aura sacramental del monasterio de Alcobaça, decidimos pasear y disfrutar de la pausada vida del pueblo. La verdad es que da tranquilidad a todo aquello que deslumbra del bajo techo azul oscuro del paseo que nos conduce a nuestro pequeño “hotelito” de airbnb.com, ¿Qué más se puede pedir? Esto no es una ruina, es un gozo viajar barato a través de esta línea de negocio internacional.
Nos queda el descanso y soñar con los buenos pasteles-bolachas del día siguiente para desayunar. No hay que olvidar que en Portugal se come bien y barato, pero hay que tener variedad porque o sino el bacalao y el filete diario te sale por las entrañas. Tenemos que sudar y caminar para encontrar la variedad.

Boas noites rapazes.

Monastir d'Alcobaça

Pescadors de Nazaré

Cultura popular entre el turisme de Nazaré



No hay comentarios:

Publicar un comentario