domingo, 14 de octubre de 2012

Illa de Pico


En quant el vaixell açorià empren la marxa des de la ciutat de Velas cap a la ciutat de Sâo Roque (illa de Pico), entre la calitja marina i l’onatge incessant, ens acomiadam des de la coberta amb els darrers moviment de braços dels nostres amfitrions que tan pacientment resten passius davant la nostra sortida. Un sentiment de melangia se’ns aferra capritxosament als cors sense cap apreciació de cloenda.

Sâo Roque resulta ser la ciutat més agradable i maca visitada fins al moment. Carrers emblemàtics i empedrats a la vora de la mar conjuntament amb casals senyorials i d’altres no tan ostentoses però igual d’integrades fan de la visita un record immemorable. Però la sorpresa no s’esvaeix amb la visita fugaç del centre històric, sinó que recobra especial força quan comprovam que la Pousada da Juventude on ens allotjam es tracta d’un antic convent de monges, perfectament restaurat i amb una clastra de renom, amb cel·les amples i solejades a preus imbatibles. Fins i tot, disposam de la cuina pel nostre ús personal així com altres dependències de l’emblemàtic edifici..... per cert!!!! amb unes vistes marines d’escàndol. Realment Sâo Roque és una localitat per perdre’s un parell de dies, setmanes o mesos.

L’illa de Pico resulta ser més activa que la seva veïnada Sâo Jorge, tal vegada per tenir una oferta complementaria més suculenta i unes ciutats actives no aletargades en època no estival.  Com a bon gourmets experimentam una delícia culinària al restaurant “O ancora d’ouro” situada a la ciutat de Magdalena, o prenem un bon pastís de bolacha a la “padaria aromas” de Lajes.

Pico destaca per la seva cultura balenera actualment desapareguda però viva fins a la dècada dels 80 quan la darrere cofradia va desaparèixer. Varem tenir sort de trobar testemunhos vivos de l’activitat que movia l’econòmica illenca. Fins al moment els ports de Pico estaven habitats per baleeiros que arriscaven la seva vida en alta mar per caçar cetacis, i transformar la seva carn en olis i farines per l’exportació.

Pico també es coneguda pel cultiu de vinyes arrecerades del vent per parets de pedra volcànica seca rectangular o circular. Encara que aquesta tècnica de cultiu està en franca retirada amb l’abandó el camp i l’esbucament arquitectònic a causa del past del temps, cal mencionar que la seva importància encara és tan visual que l’Unesco ha reconegut la seva proesa artesanal i valor cultural, declarant aquest paisatge Patrimoni Mundial a preservar. 

Sâo Roque


vinyes declarades Patrimoni de la Humanitat (Unesco)


Carreteres interior de l'Illa de Pico

No hay comentarios:

Publicar un comentario