sábado, 5 de octubre de 2013

Hammamet- Tunis (final)

Amb els museus tancats per reforma o per horaris incomprensius sortim de la Medina de Soussa completament decebuts. Únicament hem pogut visitar la Casa del Sultà d’arquitectura islàmica-andalusí i amb un mobiliari policromàtic antic que juntament amb un gran ventall d’objectes eròtics ambientaven les cambres de les concubines. El caporal del museu, fent ostentació de la peculiaritat de la Dar (Casa) que regenta, mostra ànsia de fortor incontrolable mitjançant gestos clarificadors. Fins i tot, sol·licita un voluntari entre els turistes que visitaven la Dar en aquell moment per mostrar amb imatges les explicacions donades... amb el fi de la seva major comprensió... sens dubte!!!. Jo amb amabilitat rebuig la seva noble intensió llevant-li la seva mà paupadora de la meva desmesurada pultrú.

Amb un tren més vell que en Mathusalem de seients desgastats i foradats i finestres enfangades (i això que viatjam en primera) sortim cap a la mítica Hammamet, balneari turístic de primer ordre de la costa mediterrània tunicina.  

La Medina de Hammamet és petita, acollidora i neta “al·leluia”, però contrasta per un passeig marítim urbanísticament caòtic (la guia del Lonely Planet no compte la veritat), en estat d’abandonament lamentable i malauradament amb la mateixa tònica dominat... brutor.. més brutor i ... més brutor. Estic arribant a pensar que la Gran Tunísia és un autèntic femater i que els tunisians, malgrat tenir una mentalitat oberta, hospitalària i agradosa amb el turística, disposen de gran dosis de conducta incívica .. i aquí us don alguns exemples: tiren el fems o enderrocs al carrer; esbuquen l’arquitectònica antiga per construir nous habitatges de totxo amb gustos lamentables; falten el respecte als senyals de trànsit; fins i tot, al tren no respecten la enumeració numèrica assignada....


Demà sortim cap a Tunis, primera i darrere etapa del viatge i amb aquesta etapa finalitzan el nostre blog abans de prendre l’avió cap a Mallorca, una illa profundament mediterrània amb una cultura i llengua pròpia i diferenciada a la espanyola...és a dir, la catalana! Orgullós estic de parlar el català i sentir-me català d’origen i mallorquí d’arrel, i ho dic amb veu alta, clara i sense embuts!!! Adéu, fins un altra!!



Porta d'un hamman


Vida tunisina


Fent amics


Entrada casa-cova


Mesquites espargides



Medina tranquil·la

viernes, 4 de octubre de 2013

Medina de Sousse (Unesco)

Amb molta pena i ànsia de tornar, deixam sense mirar enrere el pobler pesquer de Mahdia (la única població que ens hem relaxat i ens ha recordat els capítols de Talassa de TV3) per dirigir-nos a la ciutat de Sousse, la medina de la qual ha estat classificada patrimoni mundial per la UNESCO.

Amb la lacra tunisiana, de carrers sense acabar d’asfaltar, brutícia i enderrocs per tot arreu, juntament amb un trànsit caòtic i poc respectuós amb els senyals que el regulen, arribam a la estació de luage de Sousse que impressiona per la seva magnitud.

La Medina de Sousse, sembla més neta i agradable que la medina de Sfax, sense dubte, però sense excessos... de fet, però... encara manca cultura de preservació arquitectònica, ja que els vells edificis estan sent reemplaçats per construccions de totxo i ciment a marxes forçades , davant la indiferència dels poders polítics.

Un reconeixement general abans d’iniciar la descoberta més cultural  ens delata una població amb els ulls posats al turista intentat treure’ls els major nombre de cèntims possible, una nouvelle ville i zona turística marcada principalment per la seva falta de personalitat (sembla una ciutat sense ànima.. plastificada), una delinqüència aberrant en llocs pocs il·luminats (o sigui el 80 % de la ciutat per la nit). Amb tot això, podem dir, que Sousse ens ha deixat desmoralitzat.

Sfax era més autèntica, tenia més personalitat i estava amb millors condicions per oferir una imatge més humana i tunisiana .... encara que la seva medina necessites una neteja de cara. Almanco la Nouvelle Ville estava replets de restaurants, cafès i teteries amb un encant especial.

Kairouan, que alça la medina millor conservada, una mesquita de dimensions descomunals, una nouvelle ville plena de vida i unes persones més humanes.. remarca un estil propi i atraient.

Però Sousse... amb un número de turistes important... això sí.... amb cares llargues ( crec que deuen pensar .. que conyo faig aquí... l’agència m’ha venut la moto), resulta ser la nina prostituïda de les grans ciutats de Tunísia.....


Ens consola pensar que demà partirem.. això sí prèvia visita als museus i monuments més importants de la ciutat. Almanco li treure’m el suc!!!



Estació de luage


Medina de Sousse


Carrer abandonat de la Medina 


Carrers de la Medina comercial


Carrer popular de la Medina

miércoles, 2 de octubre de 2013

Mahdia (El Jem)

Amb un sol abrasador arribam a la ciutat dels morts de Mahdia. No penseu que es tracta d’un lloc de trist, desolador i sinistre.. a l’inversa, per la seva ubicació i harmonia arquitectònica donen una sensació de placidesa i tranquil·litat. El cementeri està ubicat en un indret remarcablement bell (a l’extrem més meridional de la península de Mahdia entre aigües blaves) i el configura milers de tombes blanques estratègicament situades que s’orienten cap a l’horitzó marítim. Diguem que ha estat una de les imatges més suggestives de Tunísia. Il faut aller voir le cemetier.
Amb dues al·lotes franceses compartim el luage taxi compartit cap el Jem, que es troba terra endins a escassos 40 minuts. La nostra segona sorpresa del dia és la majestuositat de l’amfiteatre romà construït enmig d’una població mediocre.
El Colisseu del Jem, no té res a envejar al Colisseu de Roma en quan a grandària i preservació. Estam tan astorats que romanem més d’una hora entre passadissos, grades i subterranis i mentre rememoram les batalletes entre gladiadors i esclaus, així com les lluites salvatges amb animals ferotges protagonitzades per aquells que anaven a morir per la Gran Roma, vessant tota la seva sang.... AVE CÉSAR!!!
Menjant al bar del costat uns pagells, un bocí de tonyina i un pop que hem comprat al merché du poisson abans de partir al Jem assolim la meitat del dia amb alegria pels moments tan agradables viscuts.


Per concloure el dia fem un capfico saludable abans de fer-nos una cura intensiva al Hamman La Medina (Bany, massatge i màscara facial= 7 euros p/p), que es troba al centre de la medina i les instal·lacions del qual son de categoria europea. La exfoliació et deixa com a nou!!!!


Cementiri de Mahdia


Anfiteatre El Jem


Dani dormint damunt d'un mosaic romà


Botigum al costat de l'anfiteatre

Sfax- Mahdia

Abans de partir de Sfax cap a Mahdia, visitam a trenc d’alba la medina de Sfax entrant per el Bab Diwan (la porta principal del sud). Com no hi ha mercadeig turístic, la medina de Sfax se presenta amb la seva cara més tunicina, sense mascares ni vels.

Una vegada que entravesses la porta tot el renou del trànsit s’atura i comença a sonar la remor dels mercaders (ferrers, fusters, sabaters, tintorers, etc.. ) concentrats per gremis en ravals específics estenent-se més enllà de la protecció de la Funduq (edifici destinat a donar protecció, cabuda i habitatge als mercaders d’un determinat sector)  el qual ha quedat petit per l’increment de la població.

La medina de Sfax és caòtica, bruta i mal canalitzada en aigües i clavegueram, a més no hi ha una normativa estricta que controli el desenvolupament urbanístic que garanteixi la seva protecció.. ara bé.. passejar pel seus carrerons estrets, plens d’olors, sons i sensacions és com traslladar-se a l’edat medieval, és a dir, ...diguem... que és com un viatge en el temps. (vos enrecordau de la pel·lícula Viatge al Futur) A més conjugat amb el millor mercat en productes frescos, ambientadors i espècies, fan un còctel perfecte per gaudir un grapat d’hores per aquesta singular ciutat àrab. No oblideu de visitar la casa del governador local “Dar Jellouli”, vos impressionarà el seu conjunt arquitectònic estil andalusí juntament amb els mobles de l’època.

Acabam la jornada al poble de pescadors de Mahdia, menjant peix fresc comprat al mercat (dos pagells, una llampuga i 500 grams de sardinetes per 2,50 euros). És típic en aquest país comprar peix fresc i fregir-lo o torrar-lo al bar del costat.


Mercat de llegums (Sfax)


Mercat de carn (Sfax)


Medina de Sfax


Entrada Medina de Sfax


Amics de Sfax


Poble pescador de Mahdia






martes, 1 de octubre de 2013

Djerba- Sfax

Amb el louage “taxi col·lectiu a llarga distància” ens acomiadam de l’illa de Djerba i prenen camí cap a Sfax, la ciutat industrial per excel·lència de Tunísia, allà on els homes vestit de negre negocien amb mercaderies en un dels ports més importants de la mediterrània africana. Ens ha dut unes 4 hores en arribar amb un preu per trajecte de  7,5 euros p/p.

Camps d’oliveres infinits han dominat un paisatge de terra enrogida per un sol abrasador i totalment plana com si hagués passat una apisonadora recentment.. quina conducció tan aborridota...  tot això una vegada passat la població de Gabés, que llinda amb el desert pedregós del sud.

En quan a la impressió inicial , diguem que la nouvelle ville (l’eixample francès) de Sfax no dista gaire de les altres que hem vistes fins ara... per la quantitat de carrers plens de brutor, deixalles i enderrocs combinats amb edificis històrics i d’altres que segueixen la tònica arquitectònica de l’any seixanta. Pensam que Tunísia necessita una rentada de cara urgent.

Però ens fa pensar que no tot és igual com les ciutats visitades fins ara com Kairouan, El- Kef... o Houmq Zouk, per la de tres hotels de dimensions descomunals i d’arquitectura atraient de categoria elevada (5 estrelles o més) i preus excessius (175 euros nit).  Ens temem ràpidament que els preus dels hostals, restaurants, cafès i altres bens de consum no son tunisians.. sinó que són de categoria estàndard  europea o fins i tot segons comentam entre en Marc i jo, superior a l’estat monàrquic-bananer espanyol. Uauhhh.. dormir i sopar aquí ens ha incrementat el preu el doble, per tant, sense dilacions pensam que demà visitarem amb calma la medina i sortirem amb el primer louge de l’horabaixa cap el poble de Mahdia.


Acabam la jornada menjant un poc de peix al restaurant “La sirenne”.. no gaire competitiu... i dormint a l’hotel de Thyna (deux ètoiles)..ho remarc per si algú pensava en exotisme àrab!! Res, som uns rodamóns pobres .. i la ciutat de Sfax, encara que té el seu encant no és per viatgers amb poc recursos. El capitalisme impera en aquestes contrades. 



El nostre hotel de Sfax


Pel camí cap a Sfax



Interior del luage



domingo, 29 de septiembre de 2013

Djerba (Erriadh)

A l’illa de Djerba hi ha una reminiscència històrica, un fort almogàver del segle XVI que ens recorda el domini català per la mediterrània en tant que la corona castellana s’estenia per Amèrica. El gran triomf de la Nació Catalana, triturada culturalment i lingüísticament i desprestigiada per la España Imperial per molts de segles, continua essent la flama viva no extinta que crema en el cor de molts. (El meu total suport i ànims als 100 mil illencs que han sortit als carrers el dia d’avui... en la manifestació més multitudinària a les Illes Balears, en suport del català i en contra de la política exercida per la persona més miserable que mai ha governat Mallorca... senyor Bauçà.. perdonau... señor Bauzá, ja que utilitzar el llinatge mallorquí és un insult segons la seva mentalitat roïna).

Una visita ràpida al Port de Houmq Zouk (on comprovam que la pesca artesanal del pop en àmfores es continua practicant.. i ja es practicava en la Grècia clàssica) i al mercat del peix (on assistim a una curiosa subhasta de les captures del dia desenvolupada per un pantocràtor segut en una cadira suprema ) marquen el nostre punt final a la capital abans de partir cap a Erriadh.  

Astorats de la bellesa de la Gran Sinagoga “El- Ghrida” de Erriadh tota recoberta amb rajola andalusí, juntament amb el so de versos religiosos que diversos jueus recitaven en aquell moment ens varen complaure gratament fins al punt de fer-nos sentir partícips de la religió monoteïsta processada per Jesucrist.


Finalitzem el dia fent una volta pels carrerons laberíntics de Erriadh decorats amb buguenvíl·lies i constatem que és la població més ben preservada de Tunísia. Avui és un dia de relax!!!!!


Pesca del pop amb àmfora


Subhasta del peix


Sinagoga d'Erriadh


Jueu


Carrers d'Erriadh


Fort Almogàver (Corona Catalana)

L'illa de Djerba

Mohamed Rachid s’acomiada de noltros a la mateixa aturada del bús de Matmata amb un sonriure forçat i una cara banyada per les llàgrimes que delaten un estat anímic nostàlgic. Uff.. quina mala sensació!!!! ... quin mal rollo... quan deixes enrere persones carismàtiques i que saps que probablement no les tornaràs a veure amb la teva vida. Avui s’havia tret per primera vegada el vel berber que li cobria el cap i parcialment la cara perquè poguéssim tenir una imatge seva més humana al final de la nostra estada.

Amb un bus apinyat de gent i poc ventilat hem arribat asfixiats a Houmq Zouk... la capital de l’Illa de Djerba. La primera sensació ha estat moledora...al comprovar que la zona històrica (4 carrers comptats) està repleta de botigues de souvenirs i venda de tapissos. Sembla que hem arribat a un gran Bazar turístic plastificat i prostituït on la vida tradicional s’ha extirpada d’arrel, com si de un càncer és tractés.

El nostre desencís a la capital de l’illa del lolòfags es contraresta amb l’amabilitat dels recepcionistes de l’hotel Palmier d’Or (el millor de l’indret però sense deixar de ser com un apartament turístic eivissenc sense personalitat) que ens amenitzen l’arribada.

No podem romandre tres dies aquí amb aquesta sensació de “guiri playero” pensam.. hem de sortir tot d’una, així que agafam el primer taxi cap al poble de lrriadh (7 km endins) on es troba la comunitat jueva més important del Nord d’Africà.. et voilà, c’est la vite!!!, la situació canvia dràsticament, ja que apareix la Djerba que haviem somiat durant tant d’anys i que va sotmetre als homes d’Ulisses a l’oblit del món exterior i de la Grècia natal (segons la Odissea).

Erriadh és una població profundament mediterrània que no ha sofert el boom turístic. Aquí la vida transcorre plàcidament entre carrerons de cases blanques i portes i finestres blaves... i en mig.. la gran sinagoga, uns del llocs sant del judaismes..

Però encara més, ens apareix com un oasi en mig del desert, un caramel temptador, l’hotel-boutique Dar Dhiafa situat en una casa tradicional i amb d’una piscina suggestiva que convida a passar hores de pau i relax... de fet.. segons comentaris d’altres viatgers, és el millor hotel de tota Tunísia. Demanem el preu de la cambra, i ens negam a pagar els 100 euros inicials... per tant, desprès de àrdues negociacions aconseguim una reducció de 35 euros.


Acabam la jornada amb un capfico a la platja de Djerba (Zona Turística) pensant que a partir de demà comença una etapa significativa del nostre viatge.


Houmq Zouk turístic


Carrers d'Erriadh


Illa dels lotòfags (mitologia grega)


Marc en Erriadh

viernes, 27 de septiembre de 2013

Matmata (Tazmaret)

Amb una parella de colombians motoritzats que romangueren ahir a l’hotel Marhala hem partit avui al matí cap el poble de Tazmaret, a escasos 10 km de Matmanta. Parlant amb la parella de Medellín comprovam que no han descobert la meitat d’indrets que ho hem fet nosaltres amb ritme pausat.. i és que anar amb cotxe no et possibilitat conèixer més.. sinó que et limita a fer kilòmetres sense apreciar els diferents detalls de la vida tunicina. Tanmateix, basta poc de manera intensa que molt sense contingut.

Tazmaret, situat a d’alt d’un tudó, és un poble berberer amb una arquitectura ben preservada de cases de pedra i carrers estrets coronat per la mesquita de color blanca. Hi ha un museu en una casa restaurada dedicat a la cultura berber i el regenta el Sr. Moungi Bouras que intenta preservar la cultura i llengua ancestral (de fet la seva família no sap parlar l’àrab). 

Aprofitam la gentilesa del Sr. Moungi que s’ofereix com a guia per explicar-nos amb passió la història del poble marcada per la lluita constant amb els àrabs. Resulta que les cases de Tamazret estan connectades interiorment per passadissos secrets que permetia a la gent local escapar de les incursions bèl·liques dels àrabs.

Encara que el Sr. Moungi sigui musulmà, té un gran efecte cap als jueus i cristians, de fet ens comenta que el seu poble era principalment cristià abans de la assimilació cultural imposada pels àrabs... i senyala amb gran ímpetu les impromtes cristianes en l’arquitectura actual (la santíssima trinitat, les tres creus... etc) així com símbols que avui en dia els berbers llueixen amb orgull.

Des de Tazmaret hi ha excursions a pobles al voltant interessants.. un d’ells està abandonat (8 km.. només hi viu una família) i l’altra es troba a 3 km per una carretera asfaltada recentment.. Diguem que és un caramel no descrit per la guia Lonely Planet.

Podeu dormir i sopar a la ben restaurada casa de pedra, impol·luta, perfumada i airejada casa del Sr. Moungi per uns 22 euros (la cambra doble).. situada entre carrerons empedrats..  nosaltres hem fet la becada a la casa museu berber, concretament a la gruta fresca situada just davall de la mesquita, entre estores, vestits típics i àmfores que ambientava l’espai.

Si visitau Tunísia no deixeu de venir a Tazmaret per un parell de dia i descobrir els encants de la comarca. Top ten!!!!! The best!!! C’est le plus joli endroit de la regions!

Tornam a Matmata fent autostop i ens atura un camioner prim amb mostatxos...  tímid però respectuós. Avui finalitzam un cicle... mig viatge i demà partim cap a l’illa de Djerba.



Mungi i el seu museu


picapedrer de Tazmeret


Panoràmica de Tazmeret


Panoràmica de Tazmeret


Mohamed Rachid

Matmata (Haddej)

Si hem de destacar un dia que recordarem per molt de temps serà avui. Hem decidit fer una excursió per muntanya per arribar a la població de cases soterrades de Haddej... a escassos 7 km de Matmata.

Pel camí hem travessat pels camps de correu de la gent local situats estratègicament entre cruïlles de muntanyes, és a dir, allà on l’aigua discorre quan una ocasional pluja banya les terres desèrtiques. En aquestes zones han construït margades inclinades cap a dalt amb l’objectiu de retenir per més temps l’aigua apreciada. El resultat són taques de verdor encaixades entre les muntanyes pedregoses ataronjades per l’escalfor continu d’un sol que no dona treva. Els cultius son principalment el dàtil i l’oliva.

A més de la grandesa paisatgística s’afegeix pel camí construccions de pedra ben preservades de cases d’una altura amb cúpula final i un mitja lluna metal·litzada color verda al sostre, juntament amb una cisternes al costat,  acuradament emblanquinades.. Deduíem que son petites mesquites.. (les nostres capelletes o ermites) que donen refugi i pau espiritual als pastors d’aquestes conrades... A nosaltres almanco ens ha donat un respir una de les seves estàncies subterrànies, on hem gaudit d’una temperatura més amable.

Us podeu imaginar el contrastos de colors intens no contaminats del blau del cel, taronja de la terra, verd de la natura i blanc cotó de les mesquites.. tot en autèntic encaix i harmonia.

El sahir Mustafà ens fa de companyia durant la visita al poble de Haddej, i ens ensenya una sorpresa inusual... dins una casa troglodita hi ha una fantàstica tafona “tahona com diuen els àrabs” amb la pedra totèmica giratòria, el tronc de magnituds gegantines que premsa l’oliva esclatada i els esportins “crec que es diu així” replets de pasta d'oliva.

A part de la visita a les cases subterrànies hem apreciat la hospitalitat tunicina, ja que en Mustafà s’ha apiadat de nosaltres en plena canícula  i ens ha deixat romandre a ca seva durant les hores centrals del dia.

Mesquita del desert

Camperols


Casa de Mustafà


Tafona


Casa troglodita de Mustafà


Marc durant el camí a Haddej



jueves, 26 de septiembre de 2013

Kairouan- Matmata

Amb un dia solejat deixam la ciutat sagrada de Kairouan prèvia compra del pa acabat d’enfornar de una de les aturades del Zouq de la medina antiga i darrera mirada de reüll dels carrerons de cases pintades de blancs i amb portes i finestres blaves, els quals estan  farcits d’erudites religiosos que s’afanyen en les seves tasques socials abans d’iniciar un altre dia d’estudi intens del llibre sagrat del Cora i la interpretació religiosa del mateix.. la Sharia .

Amb una autobús quasi replè de gent sortim amb 1 hora de retard de l’estació central direcció Matmata Vella, el trajecte durarà unes 5 hores aprox, tenint en compte que fem transbord a Gabés i Matmata Nouvelle.

Rebentants i sense força optam pel hotel- boutique Marhala (20 euros amb sopar i berenar), una casa troglodita excavada sota terra que permet refrigerar la xarxa de passadissos i dependències durant les hores centrals dels dies.... diguem que per la comarca encara hi ha famílies que viuen dins aquests habitacles.

L’horabaixa aprofitant per visitar la casa troglodita on es va rodar alguna escena de la pel·lícula “La guerra de les galàxies”,... impertèrrits observam la decadència de l’emplaçament davant d’un propietari orgullós de regentar-la i que espera impassiblement a que qualque turista fan de la sèrie filmogràfica opti per alguna de les seves cambres-coves com a lloc de romandre encara que sigui per una nit... tasca summament difícil pensam... atès l’estat de decadència i condicions higièniques deplorables.


Acabam un dia complet dins la cova romanticota de la nostra cambra amb un pati exterior excavat pel qual s’observa un cel seré i estrellat.


Casa troglodita


Comerciant de Keirouan amb el capell típic "chechia"


Casa trogolida on es va rodar "La guerra de les galàxies"


Nostra cova-cambra


martes, 24 de septiembre de 2013

Kairouan (La quarta ciutat santa de l'islamisme)


Amb molta passió i il·lusió per recorre la quarta ciutat santa de l’islamisme, la medina de Kairouan ens espera amagada darrere les murades de defensa que ens recorden que en aquestes terres varen haver grans bregues entre les faccions islàmiques així com d’altres cultures.

Ringo- rango visitam la ciutat laberíntica de carrers blancs amb portes i finestres de color blau celest,  la Gran Mesquita, mausoleus de sultans i erudites, museus de gran interès, així com d’altres monuments destacats d’aquesta ciutat classificada per la UNESCO, patrimoni mundial de la humanitat.

Com es habitual el que em crida més la atenció és el Zouq...o mercat on els artesans locals (forners, carnissers, ferrers, sabaters) mercadegen de tal manera com si la modernitat no els hi hagués afectat. .. Ahhh, per cert, aquí el Zouq seria com ..  una gran caverna immunda, poc ventilada i escassament il·luminada amb cavitats en forma de nínxols a ambdós costats on desenvolupen els mercaders els seus oficis. Cada Zouq està agrupat per un gremi. .. Per fer-vos una idea us faré una comparança senzilla... seria com un formiguer.

Acabam la mitja jornada fent de bufes a un restaurant luxós de la medina amb climatització i insonorització (era necessari una desconnexió emocional), on assaborim un bon couscous de peix i una amanida de albergínies amb pebres (Merchouia) per un ridícul preu de 6,5 euros per persona.. (A la roqueta aquest restaurant n’hagués costat uns 35 euros p/p)... segur....

En Marc afeblit pel ritme d’un viatge que just acaba de encetar-se però que acumula grans canvis i sensacions, cau irreversiblement malalt i amb feble, el que ens obliga a retornar a l’hotel abans de l’hora programada.... if faut rester a l’hôtel por la santé, ce ça!!!

Llavors del descans de rigor per recuperar forces, acabam la jornada amb una passejada pels carrerons mig foscos de la medina que retrunyen amb el so entremesclat dels càntics dels muetzins cridant a l’oració dels musulmans des del l’alt dels minarets, i fumam nerguil o “chicha” en una teteria local.
 
La Grand Mesquita

 
Bazar de capvespre

 
Carrer de Kairouan

 
Entrada a un Zouq

 
Vista de Kairouan des de la Grand Mesquita