martes, 24 de septiembre de 2013

Le Kef - Kairouan

Abans de sortir de Le Kef cap a Kairouan (la 4º ciutat santa del islamisme), pegant un bot a la Kasbah construïda damunt del tudó que domina la ciutat com un niu d’àligues. Encara que la construcció del castell es remunta a èpoques de les peres, la darrere i gran reforma de la qual la varen fer els otomans que varen conquerir aquestes terres pel voltant del segle XVII.

Le Kef podria ser una ciutat amb gran potencial turístic, però si més no, l’estat d’abandonament de la medina i el poc respecte als monuments històrics  malauradament són la tònica dominant.

Sortint de Le Kef, trobam el nostre amic britànic (el més pesat que un plom) i ens demana a on anam i si pot venir amb nosaltres.... Déus ens agafi confesats!!!! Exclam... i en Marc en mira amb mala cara. Com li puc dir que no agafi el mateix bus que nosaltres? Que passarà quan arriben a Kairouan? Se’ns penjarà durant tot el viatge?

Amb resignació agafam l’autobús plegats i ens dirigim cap a Kairouan i durant el camí de paisatges de planes i tudons pelats... que no vol dir el mateix que desèrtics... esquitats per pobles que perden el seu encant quan les cases de pedra son substituïdes per totxos encimentats, figueres de moro farcides de figues madures i vermelloses i someres fermades a les roques, pòsters o qualque arbre que miraculosament sobreviu al xàfec solar d’aquestes contrades.

Kairouan resulta ser una ciutat més ordenada i serena, tranquil·la i hospitalària.. bé, almanco la percepció de kaos absolut no es perceb en tanta intensitat com altres bandes de Tunísia. Ens allotjam a l’Hotel Esplendid per uns 45 dinars (22 euros la cambra doble) i sortim a passejar per una medina enfocada a un turisme que encara no fa acte de presència visual exagerada.. per no dir... ... quasi nul·la... Segons ens diuen la gent local, la revolució que viu Tunísia (i encara no està apaigavada) , minva la presència de gent estrangera.


Al regressar a l’hotel  un carterista intenta sobtadament sostreure el bolso a una francesa d’edat però sense èxit perquè tot d’una és aturat per la gent local que no dubte en telefonar a la policia pel furt frustrat. El pobre??? rapinyaire reb una pallissa pública com escarni de la malifeta comesa abans de ser transportat a les dependències policials... un espectable lamentable, però que segons la gent local.. és l’únic mètode útil per evitar que la delinqüència vernacle s’estengui.. això és la Tunísia post-revolucionària... c’est la vie!!!


Vista de El- Kef des de la Kasbah


Camí cap a Kairouan


Carrers de la Nouvelle Ville de Kairouan


Chez le boulanger.. la plaça d'entrada a la medina de Kairouan


Petits gâteaux de Kairouan

No hay comentarios:

Publicar un comentario