sábado, 21 de septiembre de 2013

Tunis- Le Kef

El renou del bric a brac matiner del “marché central” que es troba a escassos 50 metres de la porta del hotel Grand de France, penetra esmorteït per les persianes envellides de la cambra on plàcidament dormim.... És hora de llevar-se, netejar-se la cara, i gaudir d’un bell dia solejat per la Medina de Tunis. En Marc remuga... se sent confortable i relaxat dins el llit de matalàs gruixat i de llençols descolorits per la seva antiguitat. Diguem que és un hotel econòmic i colonial.. però res de categoria sènior.

El Marché Central resulta una joia poc coneguda de la Capital de l’Estat, on la diversitat de fruites i hortalisses ens fan recordar que som a un país mediterrani.. ens decidim a comprar figues de coll de dama negre que resulten ser tendres i dolces... tot un delit al paladar.

S’hi troben quantitat de peixos coneguts a la mediterrània i que assaborim a la nostra cuina (aranyes, molls, peix de roca, llobarros, orades, etc.. etc).. i a preus molt competitius (El cap roig a 5 euros el kilo).

Ja me ronda pel cap venir el darrer dia i fer la comprar setmanal... però pens i exclam.. .. si fos estugós aquest sentiment aclaparador no el tendria.

La medina ens aguarda unes sorpreses extres pel matí, ja que passejant pel laberint de carrerons tenebrosos (aquests que no han tengut una netejada de cara pel gaudi dels turistes), trobam unes fites extraordinàries...  com el hamman El-Methihra, petitó i acollidor, amb un personal servicial i una instal·lacions que te rememoren a èpoques històriques passades, o també forns tradicionals on encara empren llenya i no gas per coure els deliciosos pastissos de ametlla (0,25 cèntim la unitat), i sense oblidar la cara amable i hospitalària de la gent no influencia del martxadansi turístic. Ens complau haver arribat aquí.. això ho hem de celebrar.. farem un gaudeamus.

Sortim de la medina en direcció a la  “Gare du Nord” per agafar l’autobús que ens connecte a Le Kef... o Al-kef.. “la pedra”... i en quant traversam les avingudes principal de l’eixample colonial francès,  comprovam que el “Zouq”.. o zoco... no es concentra dins murades de la ciutat vella.. sinó que s’entén en l’infinit per la Nouvelle Ville... es que Tunis és un mercat a l’engròs. Ara sí que badam en pam de boca.

Amb un autobús poc acurat des de la perspectiva de l’estàndard de qualitat europeu (el qual s’espenya als cinc minuts de la nostra partença i ens el canvien amb un altre encara més repulsiu), arribam moridors a la nostra pròxima destinació, passant per carreteres no aptes per aquells que vulguin fer becada dins el bus... i per camps pedregosos i àrids que ens fan recordar els paisatges de la planícia castellana.


Ja a la població de Le Kef (hotel Venus), amb un centre històric poc restaurant, el qual és una autèntica pena ja que l’aprofitament i desenvolupament turístic podria ser considerat...  , acabam la jornada amb un sopar de “leblebi”, és a dir, ciurons i pollastre junt amb el primer turista retrobat ALELUIA!!!, un alemany que parla portuguès.. per un preu de 1,75 euros per persona.


Hamman El- Methirha

 

Dani i les seves noves amigues de la Medina


Marc i l'autobús regional


Mercat Central

No hay comentarios:

Publicar un comentario