viernes, 20 de septiembre de 2013

Tunis... primer dia

Ring.. ring.. ring… el maleït despertador comença a sonar a les 4:45 de la matinada. Ens aixecam com un llamp d’un llit encara en procés d’escalfament, per les poques hores emprat i una cara atordida i confosa pel desfàs horari . Avui se’ns presenta un dia llarg i feixuc, així que aplegam les darreres pertinències abandonades el dia anterior i sortim a corre cuita cap a l’aeroport de Palma.. . Tunísia ens espera. Ah.. idò... som-hi, nois.

A menys d’una hora i mitja de l’aeroport de Barcelona de durada aèrea, aterram a l’aeroport internacional Tunis- Carthague, i dels pocs turistes retrobats... aquí els “artistes” son els únics que ens dirigim cap a la Medina... els altres aburgesats europeus fugen cap a la zona turística de Hammament mitjançant les seves agències de viatges.

Una violència endèmica invisible a ulls de turista però latent entre la societat que encara no ha trobat el seu camí d’enteniment entre els laics i els musulmans,  impossibilita l’enlairament econòmic i prosperitat de unes de les regions mediterrànies més emblemàtiques històricament... i això es nota i ho percebem (a bon gust del consumidor) en preus dels productes de consum assequibles i amb ofertes escandaloses... a títol d’exemple... el bitllet d’autobús cap a l’aeroport ens ha costat 0,25 cèntims d’euros.. l’hotel.. 8 euros p/p (Gran Hotel de France).. el sopar... 2,5 euros p/p.

Encara que la medina de Tunis (classificada com a patrimoni de la humanitat per la UNESCO), no disposa de l’encant de Fez, Meknez, Tetuán.. o com no.. Marraqueix..(abstenir-se persones aprensives) ... no et deixa de sorprendre petits detalls que l’avior ha esborrat de la memòria col·lectiva de les ciutats avançades europees, i es que encara perviuen.. pocs però tenaços gremis de ferrers, orfebres, fusters i ebenistes que et sorprenen i per tant, mantenen la flama de les emocions del viatge solitari.

El més destacat però es el botigum de souvenirs al voltant de la Gran Mesquita (tipus el Gran Bazar de Istanbul.. o la macro filarmònica i parafernàlica ciutat plastificada de Jerusalem... això sí... turistes els hem pogut comptar amb els dits de la ma... i això ens fa cavil·lar... i qüestionar.... de que viuen aquesta gent?


Tasteu el sucs i batuts de fruites natural, els venen per tot arreu... son mel i sucre!!!.. i figues de moro a tuti ple.. semblen caps decapitats de rojos... ahhhh.. me ve al cap la frase del fals aristòcrata comte Rossi (o comte Bauzá... no me’n record)... Tutti rossi fucilati... 


Vista de l'Hotel Grand de France



El Barça, el gran ambaixador de la Nació Catalana


Medina de Tunis


Parada de figues de moro

No hay comentarios:

Publicar un comentario