sábado, 5 de octubre de 2013

Hammamet- Tunis (final)

Amb els museus tancats per reforma o per horaris incomprensius sortim de la Medina de Soussa completament decebuts. Únicament hem pogut visitar la Casa del Sultà d’arquitectura islàmica-andalusí i amb un mobiliari policromàtic antic que juntament amb un gran ventall d’objectes eròtics ambientaven les cambres de les concubines. El caporal del museu, fent ostentació de la peculiaritat de la Dar (Casa) que regenta, mostra ànsia de fortor incontrolable mitjançant gestos clarificadors. Fins i tot, sol·licita un voluntari entre els turistes que visitaven la Dar en aquell moment per mostrar amb imatges les explicacions donades... amb el fi de la seva major comprensió... sens dubte!!!. Jo amb amabilitat rebuig la seva noble intensió llevant-li la seva mà paupadora de la meva desmesurada pultrú.

Amb un tren més vell que en Mathusalem de seients desgastats i foradats i finestres enfangades (i això que viatjam en primera) sortim cap a la mítica Hammamet, balneari turístic de primer ordre de la costa mediterrània tunicina.  

La Medina de Hammamet és petita, acollidora i neta “al·leluia”, però contrasta per un passeig marítim urbanísticament caòtic (la guia del Lonely Planet no compte la veritat), en estat d’abandonament lamentable i malauradament amb la mateixa tònica dominat... brutor.. més brutor i ... més brutor. Estic arribant a pensar que la Gran Tunísia és un autèntic femater i que els tunisians, malgrat tenir una mentalitat oberta, hospitalària i agradosa amb el turística, disposen de gran dosis de conducta incívica .. i aquí us don alguns exemples: tiren el fems o enderrocs al carrer; esbuquen l’arquitectònica antiga per construir nous habitatges de totxo amb gustos lamentables; falten el respecte als senyals de trànsit; fins i tot, al tren no respecten la enumeració numèrica assignada....


Demà sortim cap a Tunis, primera i darrere etapa del viatge i amb aquesta etapa finalitzan el nostre blog abans de prendre l’avió cap a Mallorca, una illa profundament mediterrània amb una cultura i llengua pròpia i diferenciada a la espanyola...és a dir, la catalana! Orgullós estic de parlar el català i sentir-me català d’origen i mallorquí d’arrel, i ho dic amb veu alta, clara i sense embuts!!! Adéu, fins un altra!!



Porta d'un hamman


Vida tunisina


Fent amics


Entrada casa-cova


Mesquites espargides



Medina tranquil·la

viernes, 4 de octubre de 2013

Medina de Sousse (Unesco)

Amb molta pena i ànsia de tornar, deixam sense mirar enrere el pobler pesquer de Mahdia (la única població que ens hem relaxat i ens ha recordat els capítols de Talassa de TV3) per dirigir-nos a la ciutat de Sousse, la medina de la qual ha estat classificada patrimoni mundial per la UNESCO.

Amb la lacra tunisiana, de carrers sense acabar d’asfaltar, brutícia i enderrocs per tot arreu, juntament amb un trànsit caòtic i poc respectuós amb els senyals que el regulen, arribam a la estació de luage de Sousse que impressiona per la seva magnitud.

La Medina de Sousse, sembla més neta i agradable que la medina de Sfax, sense dubte, però sense excessos... de fet, però... encara manca cultura de preservació arquitectònica, ja que els vells edificis estan sent reemplaçats per construccions de totxo i ciment a marxes forçades , davant la indiferència dels poders polítics.

Un reconeixement general abans d’iniciar la descoberta més cultural  ens delata una població amb els ulls posats al turista intentat treure’ls els major nombre de cèntims possible, una nouvelle ville i zona turística marcada principalment per la seva falta de personalitat (sembla una ciutat sense ànima.. plastificada), una delinqüència aberrant en llocs pocs il·luminats (o sigui el 80 % de la ciutat per la nit). Amb tot això, podem dir, que Sousse ens ha deixat desmoralitzat.

Sfax era més autèntica, tenia més personalitat i estava amb millors condicions per oferir una imatge més humana i tunisiana .... encara que la seva medina necessites una neteja de cara. Almanco la Nouvelle Ville estava replets de restaurants, cafès i teteries amb un encant especial.

Kairouan, que alça la medina millor conservada, una mesquita de dimensions descomunals, una nouvelle ville plena de vida i unes persones més humanes.. remarca un estil propi i atraient.

Però Sousse... amb un número de turistes important... això sí.... amb cares llargues ( crec que deuen pensar .. que conyo faig aquí... l’agència m’ha venut la moto), resulta ser la nina prostituïda de les grans ciutats de Tunísia.....


Ens consola pensar que demà partirem.. això sí prèvia visita als museus i monuments més importants de la ciutat. Almanco li treure’m el suc!!!



Estació de luage


Medina de Sousse


Carrer abandonat de la Medina 


Carrers de la Medina comercial


Carrer popular de la Medina

miércoles, 2 de octubre de 2013

Mahdia (El Jem)

Amb un sol abrasador arribam a la ciutat dels morts de Mahdia. No penseu que es tracta d’un lloc de trist, desolador i sinistre.. a l’inversa, per la seva ubicació i harmonia arquitectònica donen una sensació de placidesa i tranquil·litat. El cementeri està ubicat en un indret remarcablement bell (a l’extrem més meridional de la península de Mahdia entre aigües blaves) i el configura milers de tombes blanques estratègicament situades que s’orienten cap a l’horitzó marítim. Diguem que ha estat una de les imatges més suggestives de Tunísia. Il faut aller voir le cemetier.
Amb dues al·lotes franceses compartim el luage taxi compartit cap el Jem, que es troba terra endins a escassos 40 minuts. La nostra segona sorpresa del dia és la majestuositat de l’amfiteatre romà construït enmig d’una població mediocre.
El Colisseu del Jem, no té res a envejar al Colisseu de Roma en quan a grandària i preservació. Estam tan astorats que romanem més d’una hora entre passadissos, grades i subterranis i mentre rememoram les batalletes entre gladiadors i esclaus, així com les lluites salvatges amb animals ferotges protagonitzades per aquells que anaven a morir per la Gran Roma, vessant tota la seva sang.... AVE CÉSAR!!!
Menjant al bar del costat uns pagells, un bocí de tonyina i un pop que hem comprat al merché du poisson abans de partir al Jem assolim la meitat del dia amb alegria pels moments tan agradables viscuts.


Per concloure el dia fem un capfico saludable abans de fer-nos una cura intensiva al Hamman La Medina (Bany, massatge i màscara facial= 7 euros p/p), que es troba al centre de la medina i les instal·lacions del qual son de categoria europea. La exfoliació et deixa com a nou!!!!


Cementiri de Mahdia


Anfiteatre El Jem


Dani dormint damunt d'un mosaic romà


Botigum al costat de l'anfiteatre

Sfax- Mahdia

Abans de partir de Sfax cap a Mahdia, visitam a trenc d’alba la medina de Sfax entrant per el Bab Diwan (la porta principal del sud). Com no hi ha mercadeig turístic, la medina de Sfax se presenta amb la seva cara més tunicina, sense mascares ni vels.

Una vegada que entravesses la porta tot el renou del trànsit s’atura i comença a sonar la remor dels mercaders (ferrers, fusters, sabaters, tintorers, etc.. ) concentrats per gremis en ravals específics estenent-se més enllà de la protecció de la Funduq (edifici destinat a donar protecció, cabuda i habitatge als mercaders d’un determinat sector)  el qual ha quedat petit per l’increment de la població.

La medina de Sfax és caòtica, bruta i mal canalitzada en aigües i clavegueram, a més no hi ha una normativa estricta que controli el desenvolupament urbanístic que garanteixi la seva protecció.. ara bé.. passejar pel seus carrerons estrets, plens d’olors, sons i sensacions és com traslladar-se a l’edat medieval, és a dir, ...diguem... que és com un viatge en el temps. (vos enrecordau de la pel·lícula Viatge al Futur) A més conjugat amb el millor mercat en productes frescos, ambientadors i espècies, fan un còctel perfecte per gaudir un grapat d’hores per aquesta singular ciutat àrab. No oblideu de visitar la casa del governador local “Dar Jellouli”, vos impressionarà el seu conjunt arquitectònic estil andalusí juntament amb els mobles de l’època.

Acabam la jornada al poble de pescadors de Mahdia, menjant peix fresc comprat al mercat (dos pagells, una llampuga i 500 grams de sardinetes per 2,50 euros). És típic en aquest país comprar peix fresc i fregir-lo o torrar-lo al bar del costat.


Mercat de llegums (Sfax)


Mercat de carn (Sfax)


Medina de Sfax


Entrada Medina de Sfax


Amics de Sfax


Poble pescador de Mahdia






martes, 1 de octubre de 2013

Djerba- Sfax

Amb el louage “taxi col·lectiu a llarga distància” ens acomiadam de l’illa de Djerba i prenen camí cap a Sfax, la ciutat industrial per excel·lència de Tunísia, allà on els homes vestit de negre negocien amb mercaderies en un dels ports més importants de la mediterrània africana. Ens ha dut unes 4 hores en arribar amb un preu per trajecte de  7,5 euros p/p.

Camps d’oliveres infinits han dominat un paisatge de terra enrogida per un sol abrasador i totalment plana com si hagués passat una apisonadora recentment.. quina conducció tan aborridota...  tot això una vegada passat la població de Gabés, que llinda amb el desert pedregós del sud.

En quan a la impressió inicial , diguem que la nouvelle ville (l’eixample francès) de Sfax no dista gaire de les altres que hem vistes fins ara... per la quantitat de carrers plens de brutor, deixalles i enderrocs combinats amb edificis històrics i d’altres que segueixen la tònica arquitectònica de l’any seixanta. Pensam que Tunísia necessita una rentada de cara urgent.

Però ens fa pensar que no tot és igual com les ciutats visitades fins ara com Kairouan, El- Kef... o Houmq Zouk, per la de tres hotels de dimensions descomunals i d’arquitectura atraient de categoria elevada (5 estrelles o més) i preus excessius (175 euros nit).  Ens temem ràpidament que els preus dels hostals, restaurants, cafès i altres bens de consum no son tunisians.. sinó que són de categoria estàndard  europea o fins i tot segons comentam entre en Marc i jo, superior a l’estat monàrquic-bananer espanyol. Uauhhh.. dormir i sopar aquí ens ha incrementat el preu el doble, per tant, sense dilacions pensam que demà visitarem amb calma la medina i sortirem amb el primer louge de l’horabaixa cap el poble de Mahdia.


Acabam la jornada menjant un poc de peix al restaurant “La sirenne”.. no gaire competitiu... i dormint a l’hotel de Thyna (deux ètoiles)..ho remarc per si algú pensava en exotisme àrab!! Res, som uns rodamóns pobres .. i la ciutat de Sfax, encara que té el seu encant no és per viatgers amb poc recursos. El capitalisme impera en aquestes contrades. 



El nostre hotel de Sfax


Pel camí cap a Sfax



Interior del luage