Amb els
museus tancats per reforma o per horaris incomprensius sortim de la Medina de
Soussa completament decebuts. Únicament hem pogut visitar la Casa del Sultà d’arquitectura
islàmica-andalusí i amb un mobiliari policromàtic antic que juntament amb un
gran ventall d’objectes eròtics ambientaven les cambres de les concubines. El
caporal del museu, fent ostentació de la peculiaritat de la Dar (Casa) que regenta, mostra ànsia de fortor
incontrolable mitjançant gestos clarificadors. Fins i tot, sol·licita un
voluntari entre els turistes que visitaven la Dar en aquell moment per mostrar amb imatges les explicacions
donades... amb el fi de la seva major comprensió... sens dubte!!!. Jo amb
amabilitat rebuig la seva noble intensió llevant-li la seva mà paupadora de la
meva desmesurada pultrú.
Amb un
tren més vell que en Mathusalem de seients desgastats i foradats i finestres
enfangades (i això que viatjam en primera) sortim cap a la mítica Hammamet,
balneari turístic de primer ordre de la costa mediterrània tunicina.
La Medina
de Hammamet és petita, acollidora i neta “al·leluia”, però contrasta per un
passeig marítim urbanísticament caòtic (la guia del Lonely Planet no compte la
veritat), en estat d’abandonament lamentable i malauradament amb la mateixa
tònica dominat... brutor.. més brutor i ... més brutor. Estic arribant a pensar
que la Gran Tunísia és un autèntic femater i que els tunisians, malgrat tenir
una mentalitat oberta, hospitalària i agradosa amb el turística, disposen de gran
dosis de conducta incívica .. i aquí us don alguns exemples: tiren el fems o
enderrocs al carrer; esbuquen l’arquitectònica antiga per construir nous
habitatges de totxo amb gustos lamentables; falten el respecte als senyals de
trànsit; fins i tot, al tren no respecten la enumeració numèrica assignada....
Demà
sortim cap a Tunis, primera i darrere etapa del viatge i amb aquesta etapa
finalitzan el nostre blog abans de prendre l’avió cap a Mallorca, una illa
profundament mediterrània amb una cultura i llengua pròpia i diferenciada a la
espanyola...és a dir, la catalana! Orgullós estic de parlar el català i
sentir-me català d’origen i mallorquí d’arrel, i ho dic amb veu alta, clara i
sense embuts!!! Adéu, fins un altra!!
Porta d'un hamman
Vida tunisina
Fent amics
Entrada casa-cova
Mesquites espargides
Medina tranquil·la
No hay comentarios:
Publicar un comentario