viernes, 28 de febrero de 2014

La Vall d'Azapa (Arica)

Dia 25-27 de febrer de 2014

La Vall d’Azapa  (Xile)... un oasi enmig del desert

N’Ariel, el carabiner de Pisagua, me fa de comparsa fins arribar a la ciutat d’Arica situada a l’extrem Nord de Xile amb frontera amb Perú,  mantenint una animada conversa durant l’espera de l’autobús en la desolada aturada sense marquesina ni pal indicatiu del creuament de la carretera que connecta Pisagua amb Arica- Iquique.

El meu accent d’espanyol robust amb la pronunciació de la “Z”, li fa rememorar a les madammes de les moltes pel·lícules pornogràfiques espanyoles que assegura haver vist. Intenta imitar-me amb poc èxit, pronunciant certes paraules grolleres en un acte de fantasia sexual. – Quina curolla li ha pegat a aquest carabiner-... Això sí, no hi ha dubte que pas l’estona entretingut. Quan el “fogós” carabiner mitiga els seus impulsos sexuals, intenta adoptar una aptitud paternal que li proporciona el rang i uniforme que representa, i jo... tan feliç de la vida me deix dirigir i assessorar per l’autoritat xilena.

En arribar a Arica, al baixar del bus en la mateixa terminal rodoviària, me ve un impacte visual sobtat. La fisonomia de la població delaten uns orígens indígenes evident i les seves conductes socials entraria en evidència col·lisió amb els estendards de normes de conducta occidental. – Uauhhh, on punyetes som, pens-.
Amb un col·lectiu (taxi compartit) aconsegueix arribar a la Vall d’Azapa on en Guillermo i na Gladys, una parella de xilens jubilats esperen intrigats el seu nou hoste. L’oasi de la Vall d’Azapa, situat en l’extrem la ciutat direcció a la Serralada, és un recés de frescor, tranquil·litat en mig de l’abraçador desert, farcits de camis polsosos que connecten les poblacions indígenes aimares que l’habiten. Aquesta Vall té una longitud de més de 40 km els primers del quals s’han urbanitzats per donar habitatge a la classe dirigent local i la comunitat diplomàtica internacional. De fet, a escassos 200 metres de la casa dels meus amfitrions s’ubica el consolat Espanyol emplaçat en una mansió distingida construïda amb materials nobles i jardins exuberants. Encara que els meus impostos van dirigits a mantenir aquest cos diplomàtic, el meu intent de visitar-lo i saludar amablement a l’honorable cònsol – encara que sigui un escàs minut- resulta frustrat.

Els meus nous amfitrions viuen tot sols en una casa amplia i enjardinada, plena de arbres fruites i oliveres, així com flors acolorides. Son una parella hospitalària que varen decidir escapar de l’inhumana ciutat per viure plàcidament en una parcel·la de la zona residencial. Aquí me sent tan confortable que foment la seva encertada decisió de mudança i com no, la meva encertada elecció... tal és el grau de satisfacció que sol·licit prorrogar l’estància uns dies extres i els intent subornar amb una botella de vi xilè, que gustosament bevem durant el sopar familiar.

Uns dels museus més emblemàtics de Xile que tracta sobre la cultura pre-hispànica “Chinchorro”, i adopta especial atenció a les tècniques de momificació, acabant l’exposició amb una col·lecció de mòmies amb perfecte estat de conservació, s’emplaça a la Vall d’Azapa i és aquí on conec una jove, bella i adorable francesa, n’Adriana que està fent un viatge en solitari per dos mesos per les terres del triangle andí peruà, xilè i bolivià. Acabam dinant plegats en un cementeri pintoresc aimara de la Vall.


Malgrat que la ciutat d’Arica no es distingeix per la seva harmonia arquitectònica o elements històrics preservats, aquesta localitat disposa de certs punts estratègics que donen sentits a la visita, entre ells, el restaurant “Caupolican”, una institució de renom per les seves tradicionals empanades saltenyes, o també per la gran quantitat de “ferias” o mercats temàtics amb productes de gran qualitat comercial.  Dins els mercats es pot trobar moltes “zumeries” i en unes d’elles, en un intent d’assossegar-me de la calor estival i refrescar-me amb un bons sucs naturals, conec una “cinquentona” carismàtica que al sentir el meu accent se m’apropa perillosament en un intent de festeig accelerat i directe.  –Caaaaa!!!!-  Una altra vegada, la meva “Z” ha despertats desitjos impurs entre els compatriotes xilens. Auxili!!!!



La meva casa d'airbnb: vall d'azapa


Zumerias d'Arica


Vista d'Arica


Adriana 


Vista a la Vall d'Azapa


Gladys i Guillermo: amfitrions d'airbnb


No hay comentarios:

Publicar un comentario